Tanaitis

Tanaitis Krassilov et al. 1987 és un gènero de plantes fòssils descrit a partir del descobriment dels restants d'una de les seues espècies (Tanaitis furcihasta) en un jaciment paleontológico de Pavlovsk en la conca del riu Don (Rússia) del nom del qual en grec Tanaitis pren el seu nom. Per la cronologia dels sediment en els que es varen localisar els seus restants fòssils el gènero va ser datat en el periodo Givetiense (entre 387 i 382 millons d'anys) del Devónico mig.

Esta planta posseïa ramificació espirilada de fins a tercer grau a on les ramificacions proximals i terminals portaven apèndixs estèrils. Els apèndixs estèrils de tercer grau estaven insertats de forma oblicua i decurrente a l'eix en entre 11 i 15 milímetros de llongitut i 1 milímetro de diàmetro. Els eixos principals alcançaven un diàmetro màxim de 3 milímetros. En les ramificacions intermiges se situaven els apèndixs fèrtils en un número variable de 5 a 6 parells que portaven a la seua volta els esporangis simples o dobles. Els apèndixs fèrtils posseïen una llongitut aproximada de 12 milímetros i es curvaven tant en la seua base com en el seu àpiç.

Tanaitis era una espècie heteróspora, una de les primeres identificades, i en ella es varen identificar tant megasporangios com microesporangios en el mateix apèndix fèrtil encara que els microesporangios es concentraven més en la zona distal. Els megasporangios tenien uns 2 milímetros de llongitut i els microsporangios 1 milímetro, abdós en curts filaments d'unió a l'eix i sense mecanisme de dehiscencia identificat. Les megaespores tenien un perfil lleument triangular en els extrems redonejats i un diàmetro de 200-350 μm, les microsporas, completament esfèriques tenien uns 37-42 μm.

En els apèndixs estèrils les cèlules epidérmicas eren fusiformes en uns 100 μm en un patró de distribució imbricado similar al de modernes espècies de falagueras. Els estomas eren elíptics 50 μm a on les dos cèlules de guarda es trobaven rodejades de 5 a 6 cèlules auxiliars.