Tafonomia humana
La tafonomia humana és l'estudi tafonómico dels restants òsseus humans, és dir dels events post mortem que li ocorren a un cadàver humà des del decés fins al moment de la seua troballa. Es diferencia de la tafonomía de vertebrats clàssica (fòssils o actuals) per la riquea i complexitat que aporta el component cultural en la construcció de l'història tafonómica en els sers humans i en la seua posterior interpretació.[1][2] A la llum d'esta diferència, segons autors com Vázquez (2020),[3] el marc teòric-metodològic provinent de la tafonomía de vertebrats no humans no podria ser extrapolado a humans, pero esta afirmació no és compartida per tots, com González (2025), que afirma que solament és necessari fer alguns ajusts metodològics.[4]

Orige de la disciplina
Tafonomía és un terme originalment propost en l'any 1940 pel paleontòlec rus Ivan Efremov.[5] Derivat del grec «τάφος» taphos, enterrament, i «νόμος» nomos, llei, és l'estudi de «les lleis d'enterrament» i concernix a tots els events post mortem que afecten als organismes en el passage de la biósfera a la litósfera. Inclou dos fases o susbsistemas conceptuals, la bioestratinomía i la diagénesis.[6][7][8] Abdós fases tenen lloc després de la mort d'un organisme i impliquen la seua modificació post mortem. La primera s'ocupa dels events post mortem que succeïxen abans de l'enterrament i inclou l'acció de carnívors, carroñeros, processos de meteorisació, abrasió, entre uns atres. La segona, de tots aquells events després de l'enterrament, i inclou l'acció de microorganismes, del pH, de l'aigua, la precipitació de minerals en els restants, entre uns atres. El llímit entre abdós fases està donat llavors pel enterrament.[9]
A partir del decés d'un individu el seu cos comença a sofrir modificacions, denominades modoficaciones post mortem. En l'àmbit dels estudis criminalísticos l'interés ha estat lloc en l'estudi dels fenomens de transformació cadavérica (i.i. deshidratació, livideces (livor mortis), rigidea cadavérica (rigor mortis), refredat cadavérico (algor mortis), unflament, putrefacció) que culmina en la esqueletisació del cadàver.[10][11][12] Si al moment de la troballa l'individu encara conservara teixits blans o està en alvançat estat de putrefacció, l'estudi tafonómico és abordat per un mèdic/a legista i/o un/a especialiste en entomologia forense. Si, pel contrari, l'individu es trobara esqueletizado llavors l'estudi deuria ser realisat per un antropòlec/a forense, per al cas de restants òsseus actuals, o un bioarqueólogo/a, per al cas de restants òsseus antics, abdós professionals especialisats en anàlisis tafonómico.
Tafonomía en restants òsseus humans
L'estudi dels fenomens post mortem dels restants òsseus ha segut objecte d'estudi de l'Antropologia. De l'anàlisis de les marques i/o modificacions que en estos hagen quedat es infieren els processos i agents que haurien actuat durant la seua història tafonómica.[13] Des del sorgiment de la bioarqueología, els restants òsseus humans han cobrat gran rellevància d'acort al gran volum d'informació que brinden sobre diversos aspectes de la vida de les poblacions passades (i.g. salut, dieta, organisació social).[14] En este marc, la tafonomía humana va sorgir per a contribuir al coneiximent dels potencials factors que determinen l'estat de preservació dels conjunts osteológicos humans. En este sentit, l'anàlisis dels processos de formació del registre bioarqueológico deuen ser abordats de forma prèvia a realisar interpretacions derivades de l'anàlisis del registre biològic humà. En bioarqueología els treballs de González, Guichón i Vazquez han aportat informació sobre cóm es preserven els esquelets en la Pampa i en la Patagonia argentines.[15][16][17] En el camp de l'antropologia forense, s'han realisat evaluacions tafonómicas en la finalitat de contribuir a causes judicials en les que va haver restants òsseus humans involucrats. En este sentit, en la década de 2020 varis treballs han contribuït en evidència per a processos llegals en el sur de la Patagonia i en la província de Buenos Aires, Argentina.[18][19][20]
Fases de la tafonomía humana
Bioestratinomía
L'Homo sapiens és l'única espècie que posseïx un llenguage simbòlic i, per este motiu, la relació en els seus morts marca una gran distinció en el restants dels animals. A partir de l'informació sorgida de numeroses excavacions arqueològiques portades a terme en distintes parts del món se sap en seguritat que des d'a lo manco l'inici del periodo Pleistocé les persones varen enterrar als seus morts. Açò es traduïx en numeroses troballes individuals com a colectius en àrees formals de sepelis (cementeris).[21][22][23][24][25][26][27][28] Esta evidència mostra que la pràctica d'enterrament dels morts ha anat incrementant-se i modificant-se a lo llarc del temps fins a l'actualitat, processos acompanyats per complejizaciones i individualisació en les distintes societats humanes. Este comportament intencional i diferencial front als morts comporta a una fase bioestratinómica (abans del sepeli) absent o molt abreviada en l'història post
mortem dels restants humans. Segons la dinàmica de l'ambient de depositación dels restants, estos poden quedar exposts al ras i als agents tafonòmics bioestratinòmics (i.g. meteorisació, desarticulació, acció de carnívors) podent ser, després, re-enterrats o no.
Diagénesis
Els processos diagenéticos resulten els més significatius en l'història post mortem dels restants òsseus humans. Els canvis diagenéticos de l'os són deguts, principalment, a l'acció de microorganismes, a l'acció de les raïls, les característiques físiques i químiques del sediment que ho estaja. Estos canvis poden ser entesos com dissolució, precipitació, tongada mineral i recristalisació. El tractament mortuorio de l'individu pot intervindre en estos processos i en el temps que demoren en actuar (per eixemple, si va ser enterrat directament en el sediment, o en un ataüt, o envolt en textils, o plàstics).
Referències
- ↑ Vazquez, R.C., Béguelin, M. i Archuby, F. (2021c) Complexitat en l'estudi tafonómico de restants òsseus humans: llimitacions i potencialitats metodològiques. En Flensborg, G., González, M., Kauffman, C., Guichón, R. i Suby, J. (comp.), Llibre de resums. V Taller Nacional Bioarqueología i Paleopatología p. 37. ISBN 978-950-658-531-0.
- ↑ Vazquez, Romina; Archuby, Fernando; Béguelin, Marien(2022-08-31).«Tafonomía dels restants òsseus humans arqueològics del noroest de la Patagonia: un abordage regional i multidisciplinario evidencia la relació entre l'entorn i la preservació».Interseccions en Antropologia.23(1): 99–116.ISSN 1850-373X.doi:10.37176/iea.23.1.2022.668.Consultat el 2023-05-15.(en es)
- ↑ Vazquez, R. C. (2020). Tafonomía de restants òsseus humans del nort patagónico en diferents contexts ambientals i sedimentaris [tesis doctoral inèdita. Universitat Nacional de Riu Negre]. https://rid.unrn.edu.ar/simple-search?query=Vazquez+Romina
- ↑ González, Mariela Edith(2025).«Abordage tafonómico del registre bioarqueológico de caçadors-recolectors de Pampa i Patagonia: Una proposta metodològica».Revista del Museu d'Antropologia.18 número= 1: 129-150.doi:10.31048/5whre257.
- ↑ Efremov, I. A. 1940. Taphonomy: a New Branch of Paleontology (vol. 74) (en anglés), pp. 81-93.
- ↑ Fernández-López, S. R. (2002). Temes de Tafonomía, Madrit: Universitat Complutense de Madrit.
- ↑ Behrensmeyer, A. K. i S. M. KIDWELL. Taphonomy´s contribution to paleobilology. Paleobiology, 11(1), p. pp.105-119.
- ↑ Fernández-López, S. R., i Fernández-Jalvo, Y. (2002). The limit between biostratinomy and fossildiagenesis. En M.de Renzi, M.V. Pardo Alonso, M. Belinchón, E. Peñalver, P. Montoya, i A. Márquez-Aliaga (Eds.), Current topics on taphonomy and fossilization (pp. 27–36). Col.lecció Encontres.
- ↑ Adamonis, S. i A. Concheyro (2008). Ed. Museu Félix de Azara, Universitat CAECE. (ed.). Els fòssils i els processos de fossilisació. En Invertebrats Fòssils (Segona Edició). Camacho H. H..
- ↑ Dent, B. B.; Forbes, S. L. i Stuart, B.H. (2004). Review of human decomposition processes in soil., p. Environmental Geology 45: 576-585.
- ↑ Carter D. O., Yellowlees, D. i Tibbett, M. (2007). Cadaver decomposition in terrestrial ecosystems., p. Naturwissenschaften 94 (1): 12-24..
- ↑ Janaway, R. C., Percival, S. L. i Wilson, A. S (. 2009.). Decomposition of human remains. En Percival, S.L. Microbiology and aging., p. Springer Science + Business. pp. 13-334..
- ↑ Lyman, R. L. (1994). Vertebrate Taphonomy. Cambridge: Cambridge University Press.
- ↑ Bush, E. i M. Zbelevil 1991. Pathology and health in past societies: an introduction. En: Health in Past Societies: Biocultural Interpretations of Human Skeletal Remains in Archaeological Context, p. E. Bush i M. Zvelebil (eds.) 3‐9. BAR International Séries 567.
- ↑ Vazquez, Romina C.(2020-04-30).«Tafonomía de restants òsseus humans del nort patagónico en diferents contexts ambientals i sedimentológicos».Consultat el 2022-07-25.(en es)
- ↑ González, M. (2012). Processos de formacion en el registre bioarqueologico de la subregion Pampa Humeda i area ecotonal Pampa-Patagonia. Tesis Doctoral. Facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires. Olavarria. Ms.
- ↑ Guichón, R. (2022). El registre bioarqueológico no adult de grups caçadors-recolectors: un anàlisis sobre la preservació òssea de les mostres osteològiques de la costa de Golf Sant Matías (prov.de Riu Negre) i conca del llac Salitroso (prov.de Santa Creu). Tesis Doctoral. Facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires. Olavarria. Ms.
- ↑ Nasti A., Díaz I.A., Echandi F. (2021). Tafonomía forense aplicada a la resolució de problemes mèdic-llegals en Argentina: el cas dels restants humans de l'estany “Fals Chela”, Patagonia meridional. Rev Mex Med Forense, 6(2):73-101.
- ↑ «Una especialista en tafonomía que reconstruïx l'escena del crim a través dels restants trobats» (en es). Consultat el 2022-07-26.
- ↑ (2021-07).«A response to the comment to “A.J. Collings, K. Brown, Reconstruction and physical fit analysis of fragmented skeletal remains using 3D imaging and printing”».Forensic Science International: Reports.3: 100194.doi:10.1016/j.fsir.2021.100194.Consultat el 2023-09-09.(en en)
- ↑ Brandt, S. A. (1988). Early Holocene mortuary practices and hunter- gatherer adaptations in southern Somàlia., p. World Archaeology 20: 40-56.
- ↑ Meiklejohn, C. i M. Zvelebil (1991). Health status of European populations at the agricultural transition and the implications for the adoption of farming. En Health in Past Societies, editat per H. Bush i M. Zvelebil, p. pp. 129-145. BAR International Séries 567, Oxford.
- ↑ Walthall, J. A (1999). Mortuary behavior and Early Holocene land use in the North American midcontinent., p. North American Archaeologist 20: 1-30..
- ↑ Grünberg, J. M. (2000). Mesolithic burials in Europe. An approach to comparative burial analysis.�Archaeological results and catalogue. Verlag Marie Leidorf GmbH, Rahden.
- ↑ Barrientos, G. (2002). The archaeological analysis of death-related behaviors from an evolutionary perspective: Exploring the bioarchaeological record of early American hunter-gatherers. En Perspectives Integradores entre Arqueologia i Evolució. Teoria, Método i Casos d'Aplicació, editat per G. Martínez i J. L. Lanata, INCUAPA, UNCPBA. Olavarría., p. pp. 221-253.
- ↑ Neves Walter, Andre Prous, Rolando González-José, Renato Kipnis i Joseph Powell (2003). Early Holocene human skeletal remains from Santana do Riacho, Brazil: Implications for the settlement of the New World., p. Journal of Human Evolution 45: 19–42.
- ↑ Sealy, J. (2006). Diet, Mobility, and Settlement Pattern among Holocene Hunter-Gatherers in Southernmost Africa., p. Current Anthropology 47: 569-596.
- ↑ Barrientos G., R. Goñi, A. Zangrando, M. Del Papa, S. García Guraieb, M. J. Arregui i C. Negre (2007). Human taphonomy in southern Patagonia: A view from the Salitroso Lake Basin (Santa Creu, Argentina). En Taphonomy and Zooarchaeology in Argentina, editat per M. Gutiérrez, L. Miotti, G. Barrientos, M. Salemme i G. Mengoni Goñalons., p. pp. 187-201. British Archaeological Reports, International Séries, Oxford.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tafonomía humana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.