Tablillas de Ebla
Les tablillas de Ebla són una colecció de fins a 1800 tablillas d'argila completes, 4700 fragments i molts mils de piquets que es varen trobar en els archius del palau[1] de l'antiga ciutat d'Ebla, Síria. Les tabletas varen ser descobertes pels arqueòlecs italians Paolo Matthiae i el seu equip, en 1974-75 durant les seues excavacions en l'antiga ciutat de Tell Mardikh.[2] Les tablillas varen ser trobades en estanteries derrocades, i estes varen conservar moltes de les seues etiquetes d'argila contemporànees per a ajudar a referenciarlas. Totes daten del periodo comprés entre ca. 2500 a. C. i la destrucció de la ciutat ca. 2250 a. C.[3] Hui en dia, les tablillas s'almagasenen en els museus siris d'Alep, Damasc, i d'Idlib.
Descobriment i context arqueològic
[editar | editar còdic]Les tablillas varen ser descobertes en el lloc a on havien caigut quan els seus estants de fusta varen ser cremats al final de la conflagración en el Palau "G". l'archive havia segut guardat ordenadamente en dos chicotetes habitacions, una gran sala d'audiència (en una tarima en un extrem), un repositori que contenia sol registres burocràtics escrits en tablillas redones. En una atra habitació, la més gran, es varen portar a terme rituals i es guardaven texts lliteraris, incloent texts pedagògics: texts per a l'ensenyança dels escrigues jóvens. Moltes de les tablillas no havien segut prèviament cuites, l'incendi que va destruir el palau les va conservar, ademés que el seu método d'almagasenament va ajudar a la seua preservació casi tan ben com si haguera segut en un forn: havien segut almagasenades en posició vertical en la part empotrada de fusta, uns estants, rectes cap a fòra, inclinant-se cap a arrere en àngul de modo que el incipit de cada tableta podria ser vist simple vista, i separades una d'una atra per fragments de fanc cuit. Durant l'incendi les estanteries varen colapsar, desplomant-se en el lloc i preservant l'orde de les tabletas.[4]
Idioma
[editar | editar còdic]Dos idiomes varen aparéixer en l'escritura en les tabletas: el sumeri, i un llenguage prèviament desconegut que usava l'escritura cuneïforme sumeri (logogramas sumeri o "Sumerogramas") com una representació fonètica del idioma eblaíta.[5] Este últim idioma va ser, inicialment, identificat com un idioma proto-Cananeo pel professor Giovanni Pettinato, el primer en dessifrar les tabletas, perque el seu registre és anterior al registre de les llengües Semíticas de Canaán, com l'Ugaritico i el hebreu. Pettinato es va retractar despuix de la designació i va decidir cridar-ho simplement "eblaíta", el nom pel que és conegut hui en dia.
L'us purament fonètic dels logogramas sumeri marca un alvanç transcendental en la història de l'escritura.[6] Del sistema desenrollat per escrigues sumeri, amprant un us mixt de logogramas i signes fonètics, els escrigues d'Ebla ampraven un número reduït de signes enterament fonètics, sent el primer eixemple de transcripció (representació dels sons en un sistema inventat per a un atre idioma) i una major simplificació permetent una major difusió de l'alfabetisació en el palau, el temple i el comerç.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Numbers as in R. Biggs, "The Ebla tablets: an interim perspective", The Biblical Archaeologist 43 (1980:76-87); Palace G in the excavation reports.
- ↑ Hans H. Wellisch, "Ebla: The World's Oldest Library", The Journal of Library History 16.3 (Summer 1981:488-500) p. 488f.
- ↑ Dumper; Stanley, 2007, p.141.
- ↑ Succinctly described in Wellisch 1981:492.
- ↑ Hetzron, Robert (1997). The Semitic Languages, Routledge, p. 101. ISBN 0-415-05767-1.
- ↑ The point is briefly made by Stephen D. Cole, in a letter "Eblaite in Sumerian Script" in The Biblical Archaeologist 40.2 (May 1977:49).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tablillas de Ebla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.