Sylvilagus cunicularius

El conill mexicà de mont, també conegut com a conill serrà o conill montés (Sylvilagus cunicularius) és una espècie de conill de la família Leporidae endèmica de Mèxic.[1] L'espècie és de gran tamany i la més gran del país; pesa entre 1,8 i 2,3 kg. El seu cos medix entre 48 i 52 cm de llarc, la seua coa entre 5 i 7 cm, les seues pates atrasseres una miqueta més de 10 cm i les seues orelles solen superar els 6 cm de llarc. El seu pelage és gros, rojós o marró grisáceo, en parts inferiors blanques. L'espècie és endèmica de Mèxic; es distribuïx per l'alvertent del Pacífic des de Sinaloa fins a Oaxaca i en algunes regions montanyoses de l'Eix Volcànic Travesser. Altitudinalmente habita des del nivell de la mar fins a aproximadament els 4300 m s. n. m. Ocupa una àmplia gama d'hàbitats, inclosos el boscs caducifolios tropical, templat i sec, xares denses, pasturages i terres cultivades o pertorbades. En el centre de Mèxic és prou comú en els boscs de pins i roures en una capa de sol de pastures. Este conill està classificat per la UICN2019-1 com de preocupació menor. Les seues poblacions poden estar disminuint en les àrees a on és caçat i en unes atres a on el seu hàbitat s'està degradant i sobrepastoreando.[1] És una espècie molt caçada com a aliment.
Taxonomia
Va ser descrit per primera volta pel naturaliste anglés George Robert Waterhouse en 1848 com a part del seu treball de classificació de espècimen en la colecció del museu de la Societat Zoológica de Londres.[2] Es reconeixen tres subespècies: Sylvilagus cunicularius cunicularius, Sylvilagus cunicularius insolitus i Sylvilagus cunicularius pacificus.
Descripció
En un pes d'entre 1,8 i 2,3 kg, és un dels membres més grans del seu gènero[3] i el conill més gran de Mèxic.[4] El seu pelage és gros, rojós o marró grisáceo, en les parts inferiors blanques.[3] En la madurea, el pelage es torna més pàlit, de color gris groguenc. El seu cos pot medir entre 48 i 52 cm de llarc, més una coa d'entre 5 i 7 cm; les pates atrasseres medixen una miqueta més de 10 cm i les seues orelles solen superar els 6 cm de llarc. Les poblacions de la Serra Mare d'Oaxaca tendixen a ser una miqueta més grans que les del restant de Mèxic.[5]
Comportament
Es reproduïx a lo llarc de tot l'any, pero especialment durant els mesos càlits i humits de l'estiu (de març a octubre).[4] Les mares caven un cau contenint un niu que oficiarà de guarderia abans de donar a llum; es tracta de túnels curts i poc profunts en un promig de 23 cm de llarc que terminen en una cambra a uns 17 cm per baix de la superfície. Els nius estan construïts en varis materials, incloent herbes seques, acículas de pi i péntols de plantes llenyoses. També es guarden allí palla d'avena i fenaç d'alfalfa, principalment com a font adicional d'aliment. El cau permaneix oberta fins que les críes tenen al voltant de 12 dies d'edat, despuix de lo que són desmamades i la mare tanca l'entrada al cau. El comportament de cau del conill mexicà s'assembla més al del conill europeu (Oryctolagus cuniculus) i el conill pigmeo (Brachylagus idahoensis) que al dels demés membres del gènero Sylvilagus.[6]
Ecologia, distribució i hàbitat
El conill mexicà de mont es troba solament en Mèxic, a on el seu ranc s'estén des del estat de Sinaloa fins als estats d'Oaxaca i Veracruz, incloses les regions montanyoses del Eix Volcànic Travesser. S'estén des del nivell de la mar fins a aproximadament els 4300 metros m s. n. m. Ocupa una àmplia gama d'hàbitats, inclosos boscs caducifolios tropicals, templats i secs, xares denses, pasturages i terres cultivades o pertorbades. En el centre de Mèxic és prou comú en els boscs de pins i roures en una capa de sol de pastures, tals com els dels gèneros Agrostis, Festuca i Muhlenbergia.[3] Entre els seus depredadors es conten els rabosots rojos, coyots, la comadrejas, gossos cimarrones, muçols i gavilans.
Estat de conservació
El conill mexicà de mont és comú en la seua àrea de distribució i està classificat per l'UICN en la seua LlistaRoja d'Espècies Amenaçades com de preocupació menor. Està present en el parc nacional La Malinche en densitats d'aproximadament 27 individus per quilómetro quadrat en les seues zones boscoses. A pesar d'açò, el seu número pot estar disminuint en les àrees a on és caçat i en unes atres a on el seu hàbitat s'està degradant i sobrepastoreando.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Enciclovida (consultat el 3 de febrer de 2020).».
- ↑ Woodward, BB (1899). «Waterhouse, George Robert», Dictionary of National Biography, 1885–1900, Volume 59 (en anglés).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (1990) Rabbits, Hares and Pikas: Status Survey and Conservation Action Pla (en anglés), IUCN, pp. 95, 101. ISBN 9782831700199.
- ↑ 4,0 4,1 Vásquez J, Chacón AJ, Hudson R, Rodríguez-Martínez L, Martínez-Gómez M(2007).«Seasonal reproduction in Mexican cottontail rabbits Sylvilagus cunicularius in La Malinche National Park, central Mexico».Acta Theriologica.52(4): 361–9.doi:10.1007/BF03194234.(en anglés)
- ↑ Cervantes FA, Lorenzo C, Vargas J, Holmes T(1992).«Sylvilagus cunicularis».Mammalian Species.(412): 1–4.doi:10.2307/3504074.(en anglés)
- ↑ Rodríguez-Martínez L, Hudson R, Martínez-Gómez M, Batista A(January 2013).«Description of the nursery burrow of the Mexican cottontail rabbit Sylvilagus cunicularius under seminatural conditions».Acta Therologica.59: 193–201.doi:10.1007/s13364-012-0125-6.(en anglés)
- ↑ Gilcrease, Kelsey(2014).«The Mexican Cottontail (Sylvilagus cunicularius): A historical perspective of hunting and grazing and implications for conservation planning».Acta zoológica mexicana.30(1)ISSN 0065-1737.(en anglés)
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Sylvilagus cunicularius.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sylvilagus cunicularius.
- Enciclovida té un artícul sobre Sylvilagus cunicularius.
- Naturaliste té una ficha sobre Sylvilagus cunicularius.