Anar al contingut

Sur del Llac de Maracaibo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sur del Llac de Maracaibo


Sur del Llac de Maracaibo (abreviat freqüentment com a Sur del Llac) és una subregión que comprén el territori dels municipis Jesús María Semprún, Catatumbo, Municipi Colón, Francisco Javier Polze i Sucre de l'estat Zulia aixina com els municipis Alberto Adriani, Bisbe Ramos de Lora i la població de Palmarito del municipi Tuli Febres Corder del Estat Mèrida, en Veneçuela. Els seus majors centres poblats són la ciutat d'El Vigía en el Municipi Alberto Adriani, la qual representa el seu foc econòmic, les ciutats de Santa Bàrbara del Zulia i Sant Carlos del Zulia del Municipi Colón i la ciutat de Caixa Seca del Municipi Sucre.

Des de 1830 fins als nostres dies, estes terres llacustres presenten un diferendo limítrof entre els estats Zulia i Mèrida, pel domini, jurisdicció i competència en estos territoris.

Història

Pont Sobre el Riu Chama, forma part de la principal carretera que unix esta Regió en el centre del país.

Abans de l'arribada dels europeus la regió estava habitada per indígenes d'ètnia Carib, en tribus com els Quiriquires. En 1592 es funda Gibraltar, i la regió es va convertir en una pròspera zona agrícola per mig de la mà d'obra esclava i que durant el XVII va ser blanc de la codícia dels pirates com El Olonés, Henry Morgan i Michel de Grandmont. El sur del llac estava baix la jurisdicció de la Província de Maracaibo i va formar part de distintes divisions administratives d'esta com el Cantó Zulia, Cantó Fraternitat, i després els districtes Districte Perijá, Districte Colón i Districte Catatumbo de l'estat Zulia.

Plages de Bobures.

En 1904 se li va cedir en calitat de préstam el corredor de Palmarito al Estat Mèrida, per a donar-li una entrada al Llac de Maracaibo. En el Sur del Llac existix molta indústria agropecuaria: ganaderia cárnica i làctea, i platan

ería. També pot trobar-se instalacions petroleres i empreses de servicis. El camp del Sur del Llac de Maracaibo encara té una colonisació recent, puix abans de la década de 1950 els seus territoris rurals eren predios baldíos, montanya i selva casi inhabitada. En aquells anys varis pioners es varen adinsar a estes terres, les varen desmontar i les varen fer productives instalant finques i indústria agropecuaria. Hui en dia el Sur del Llac és considerat el rebost de Veneçuela pels seus alts nivells de productivitat que abastix a gran part del país.

En decembre de 2010, durant el tercer govern d'Hugo Chávez, es varen realisar una série d'expropiacions en el Sur del Llac, que totalisaven unes 20.200 hectàrees en la zona, açò va provocar una série de manifestacions per part dels productors agrícoles afectats.[1]

Divisió Polític-territorial

Bandera Escut Municipi Capital Mapa Estat Bandera de l'Estat
Alberto Adriani El Vigía Mèrida
Catatumbo Trobats Zulia
Colón Sant Carlos del Zulia Zulia
Francisco Javier Polze Poble Nou-El Chivo Zulia
Jesús María Semprún Casigua-La Gaveta Zulia
Bisbe Ramos de Lora Santa Elena d'Arenals Mèrida
Sucre Bobures Zulia
Tuli Febres Corder Nova Bolívia Mèrida

Vore també

Referències

  1. ↑ «Veneçuela: tensió en el camp per resistència a expropiacions» (en es). BBC News Món (2010-12-20). Consultat el 2022-11-04.

Bibliografia