Palmarito (Mèrida)
Palmarito és un chicotet poble de peixcadors situat en les riberes del Llac de Maracaibo, en la denominada Regió Sur del Llac de Maracaibo, una zona geogràfica compartida entre els estats Zulia i Mèrida Administrativament pertany a l'estat Mèrida, dins del Municipi Tuli Febres Corder; el recorregut d'arribada a esta població es dona per una carretera que l'enllaça en la Carretera Panamericana a 12 km de distància de la mateixa la qual posseïx un bell païsage entre cocoteros, mànecs, uveros, almendrones i atres arbres que es balancegen baix el suau oraget del llac. És l'únic port llacustre de l'Estat Mèrida i s'ubica a 212 quilómetros de la ciutat de Mèrida, capital política de l'estat, posseïx un clima càlit, gent alegre i cases multicolors, nos fa recordar l'ambient del Carib. La seua població d'ascendència africana, prové en la seua majoria dels esclaus duts durant la colónia per a treballar en les facendes de cacao en Gibraltar. Té una temperatura promig de 31 °C.[1]
Les seues riberes llacustres s'aprofiten per al seu us com a plages recreatives, al punt que se li coneix com "la plaja de Mèrida".[2]
Història
La regió a on s'ubica Palmarito va estar habitada inicialment per pobles indígenes caribes que vivien de la peixca i l'agricultura en les riberes del Llac de Maracaibo. Durant la colónia, l'àrea es va integrar al circuit econòmic del propenc port de Gibraltar i va rebre població afrodescendiente duta com a mà d'obra per a les facendes de cacau, lo que va marcar profundament l'identitat cultural local. En el temps, un chicotet caseriu llacustre es va consolidar com a punt d'embarque i peixca, donant orige a l'assentament de Palmarito.
En 1904, el corredor de Palmarito va ser incorporat oficialment a l'Estat Mèrida per mig d'un tractat entre els governs de Zulia i Mèrida, en el respal d'1.355 habitants i la firma d'autoritats nacionals i regionals. Des de llavors pertany al Municipi Tuli Febres Corder i a la parròquia Independència. Durant el sigle XX, el poble va créixer de manera gradual, desenrollant infraestructura bàsica i mantenint vives tradicions afrovenezolanas com la devoció a Sant Benito i els ritmes de Chimbánguele, que seguixen sent part central de la seua identitat.
Toponímia
No existixen registres documentats sobre l'orige exacte del nom “Palmarito”, comú també en localitats dels estats Lara i Apure. Es presumix que deriva de l'abundància de palmes típiques de la regió del Sur del Llac de Maracaibo.
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palmarito (Mérida)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.