Supermercats en Espanya
El sector dels supermercats en Espanya juga un paper fonamental en l'economia del país, en el seu indústria alimentària i en el dia a dia dels seus ciutadans. Estos establiments, que oferixen una àmplia varietat de productes alimenticis i no alimenticis, han evolucionat a lo llarc del temps per a adaptar-se a les necessitats dels consumidors i a les tendències del mercat.
Història
[editar | editar còdic]A pesar de que el concepte de venda en grans superfícies ya havia segut introduït en Espanya en la década de 1940 a través de grans almagasens com Galeries Preciosos o El Tall Inglés, l'adquisició d'aliments en el país encara depenia en gran mida de comerços tradicionals com caramullats, ultramarinos i llocs en els mercats.[1][2]
No va ser fins a 1957 quan Alberto Ullastres, llavors ministre de Comerç, va decidir llançar un pla de desenroll cridat «Operació Supermercat». L'iniciativa, portada a terme a través de la Comissaria General de Abastiment i Transports, tenia com a objectiu establir una ret d'autoservicis de capital públic per a modernisar el comerç en Espanya. Eixe mateix any, es va inaugurar en Madrit el mercat de Barceló, un supermercat experimental que assentaria les bases per a la creació d'una ret d'autoservicis gestionats pel govern espanyol.[1][2]
Despuix de l'èxit del primer supermercat públic, es varen inaugurar atres establiments en ciutats com Sant Sebastià, Bilbao, Saragossa, Gijón i La Corunya. En 1959, un grup de famílies mamprenedores varen fundar Caprabo, el primer supermercat de capital privat en Barcelona, que encara existix hui i que va marcar el començ de la proliferació de supermercats privats en el país.[1][2]
Hàbits de consum
[editar | editar còdic]Segons una enquesta realisada per l'Organisació de Consumidors i Usuaris (OCU), el preu no és el factor principal dels clients per a elegir un supermercat en Espanya. Un 20% dels enquestats elegix en funció del preu, mentres que un 34% té en conte factors pràctics com a proximitat, instalacions, sortit i varietat de productes i marques, calitat dels productes, promocions i descontes, i horaris.[3]
En térmens d'hàbits de compra, 6 de cada 10 enquestats van al supermercat una o dos voltes a la semana, i la majoria ho fa de matí i al migdia. Els productes més comprats són aliments, làcteus, begudes i productes de neteja i higiene. Sobre aliments frescs, el 64% compra fruta i verdura en el supermercat, pero preferix locals especialisats per a peix i pa.[3]
El sector de la distribució d'aliments minoriste ha experimentat un aument en la facturació en la majoria de les cadenes durant la pandèmia.[4] l'aument de l'inflació vixcut des de 2021, ha dut al 93% dels consumidors espanyols a modificar els seus patrons de consum, que han optat per marques blanques, productes en formats d'aforro o familiars i aliments frescs per a cuinar en casa.[5] Sobre el volum d'empleats en estes companyies, també ha anat en aument en els últims anys. Mercadona és el líder en térmens d'ocupació, en 98.141 empleats, seguit per Carrefour i Lidl.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «¿Quin és l'orige dels supermercats en Espanya?» (en és). Consultat el 2023-04-30.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «¿Saps quin és el supermercat més antic d'Espanya?» (en és). 65 i més - El diari de les persones majors. Consultat el 2023-04-30.
- ↑ 3,0 3,1 «Els supermercats millor valorats pels consumidors: Mercadona, molt llunt dels primers llocs» (en és). Business Insider Espanya. Consultat el 2023-05-01.
- ↑ 4,0 4,1 «¿Quins són els 10 supermercats d'Espanya en major número d'empleats?» (en és-es). Lliure Mercat. Consultat el 2023-05-01.
- ↑ «El 93% dels espanyols voria de forma positiva que es toparen els preus de l'alimentació». Europa Press. Consultat el 2023-05-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Supermercados en España» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.