Superfície mínima de Costa
Archiu:Costa's minimal surface.ogv Archiu:Flower Costa minimal surface.stl
En matemàtiques, la superfície mínima de Costa o simplement superfície de Costa, és una superfície minimal embebida[1] descoberta en 1982 pel matemàtic brasiler Celso José dona Costa. També és una superfície d'topología finita, lo que significa que pot formar-se perforant una superfície compacta. Topológicamente es tracta d'un bou perforat tres voltes.
Fins al seu descobriment, es creïa que el pla, el helicoide i la catenoide eren les úniques superfícies mínimes embebidas que podien formar-se perforant una superfície compacta. La superfície de Costa evoluciona a partir d'un bou, que es deforma fins que el pla final es torna catenoidal. Definir estes superfícies en bous rectangulars de dimensions arbitràries produïx la superfície Costa. El seu descobriment va desencadenar l'investigació i el descobriment de vàries superfícies noves, i va generar distintes conjecturas en topología.
La superfície de Costa es pot descriure utilisant les funcions zeta de Weierstrass i elíptiques de Weierstrass.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eric W. Weisstein (2002). CRC Concise Encyclopedia of Mathematics, CRC Press, pp. 580 de 3252. ISBN 9781420035223.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ph.D. Tesis, IMPA, Riu de Janeiro, Brasil.
- Bol. Soc. Sostenidors. Estora. 15, 47–54.
- Costa Minimal Surface en MathWorld.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Superficie mínima de Costa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.