Sum sacerdot de Ptah

Relleu de Shedsunefertum, sum sacerdot de Ptah durant el regnat de Sheshonq I.

Reconstrucció de la frontera occidental del temple de Ptah en Menfis.

Ramsés II flanquejat per Ptah i Sejmet.

Príncip Jaemuaset, fill de Ramsés II, en peluca curta, que va ser sum sacerdot de Ptah.

El Sum sacerdot de Ptah era la màxima autoritat del clero del deu Ptah, ocupant un lloc essencial en l'administració del Antic Egipte. Se li menciona com el més gran dels Mestres dels Artesans (wer kherp hmww), lo que conferix a Ptah com el deu patró dels artesans.

Des de l'important temple de Ptah en Menfis, a on s'adorava ademés a la seua esposa Sejmet i al seu fill Nefertem, dirigia tot un eixèrcit de funcionaris encarregats d'administrar les riques propietats del domini del deu Ptah que, a finals del Imperi Nou, encara representava el tercer domini diví del Doble País, despuix del d'Amón en Tebas i Ra en Heliópolis. Era nomenat pel propi faraó, a qui reemplaçava en el compliment dels ritos sagrats que tenien lloc en el cult diari.

Orígens

Este títul sacerdotal, aparegut en el Regne Antic, va tindre provablement els seus orígens en l'III Dinastia d'Egipte, durant la que es va produir una proliferació de títuls honorífics d'alts càrrecs de l'Estat, una multiplicació que va evolucionar paralelament a la consolidació del poder real. Aixina, en una mastaba en Saqqara d'un alt dignatario, Jabausokar, este duya el títul de "Director d'artesans", lo que li faria ser un dels sacerdots del clero de Menfis més antic conegut, encara que podria trobar-se baix l'autoritat del sum sacerdot, que seguix sent desconegut fins a la data, per a este periodo.

Es mencionen ya expressament sums sacerdots de Ptah en inscripcions que daten de, a lo manco, la Dinastia IV d'Egipte. En la tomba del noble Debehen, per eixemple, existix una descripció d'una visita del faraó Micerino al lloc de construcció de la seua piràmide "Diví és Micerino". Al rei li acompanyava un comandant naval i dos sums sacerdots de Ptah.

Açò podria ser vist com una evolució paralela en el desenroll de l'arquitectura i de les arts, per iniciatives reals i de la noblea, que desijaven seguir al seu sobirà, inclús en el més allà. Les necròpolis de Saqqara i de Guiza ya eren importants centres de producció artística en ple creiximent en eixe moment, lo que requeria una administració ben establida per a gestionar tots estos proyectes que es varen succeir al ritme establit pels governants divins.

Els sums sacerdots de Menfis dirigien esta administració, controlaven les obres i d'ells depenien l'erecció d'estàtues, les esteles de falses portes, els sarcòfecs i atres decoració de les tombes. El primer i més important dels seus títuls era el de "el més gran cap (o mestre) dels artesans en la doble casa del gran palau de Ptah".

Un gran complex de temples que daten de l'época de Ramsés II es troba en l'actual Mit Rahina. El temple de Ptah d'este periodo va ser un dels majors complexos de temples en Egipte. Només s'ha pogut excavar una mínima part perque una gran part del lloc es troba molt prop de la ciutat moderna.

Funció i paper

Està atestat que durant les Dinasties IV i V, la seua funció estava coberta simultàneament per dos sacerdots, i aixina fins als començos de la Dinastia VI d'Egipte, quan baixe el seu tercer rei, Pepi I, el sum sacerdot Sabu, cridat Thety en la seua tomba de Saqqara menciona ser el primer en ser únicament ell, el portador del títul de sum sacerdot de Ptah, per orde del seu sobirà:

"El seu Majestad em va designar com a únic sum sacerdot de Menfis... El temple de "Ptah al sur de la seua muralla" estava al meu càrrec, a pesar de que mai va haver anteriorment un únic sum sacerdot de Ptah".

Com a caps del clero de Ptah, els sums sacerdots gojaven d'un considerable poder, puix Menfis era la ciutat de la realea per excelència. Com a delegats reals, asseguraven el cult diari del deu en el seu gran temple i els seus títuls secundaris indiquen, de fet, moltes de les funcions administratives en els diferents santuaris en la capital i en tota la regió, incloent la vora occidental del Nilo, que es cobria en necròpolis, temples capelles de cult i atres àrees sagrades.

Asseguraven la direcció de la "casa de Sokaris", el deu de la necròpolis, i governaven sobre tots els dominis del temple de Ptah, que els proporcionaven l'alimentació i recursos necessaris per als artesans i sacerdots.

És de notar que durant la Dinastia V d'Egipte, varen ocupar el sacerdoci del deu Ra en els temples solars que varen erigir els sobirans Userkaf, Sahura, Neferirkara, Neferefre, Nyuserra i Menkauhor.

Una notable insígnia de la seua funció i el seu ranc era un gran collar de metal preciós en una forma geomètrica característica, en un dels seus extrems decorat en un cap de chacal en dos braços alçats en signe d'adoració i en l'atre, un cap de falcó, recordatoris provablement de dos deidades de la necròpolis menfita, Upuaut i Sokaris. El Gran papir Harris que conté els anals del regnat de Ramsés III nos diu que el rei, en ocasió de l'entronisació del sum sacerdot de Ptah va fer confeccionar un collar per al que eren necessaris dos debens d'or.

Ocupaven un paper essencial de respal a la realea en ser responsables de l'organisació de les principals etapes que devia cobrir un rei, com la seua coronació o el seu jubileu en aplegar als seus primers trenta anys de regnat, la festa Sigau, a on presidien les cerimònies en l'antiga Menfis. Participaven també en els principals rituals i acompanyaven al rei durant les grans festes del regne, guiant els pelegrinages oficials i les cerimònies. Per tant, estaven molt lligats a la família real i procedien ells mateixos a la coronació del rei que, en algunes excepcions en el història d'Egipte, se celebrava tradicionalment en el cor del temple de Ptah.

Ocupaven atres càrrecs de prestigi com el paper oficial de sacerdot sem, vestint per a l'ocasió una pell de pantera o de felino i portaven en el seu tocat una cinta en el títul honorífic de "fills reals", puix de fet, no eren hereus de la corona. També varen estar al front del clero de Sokaris i varen presidir el cult d'Apis durant la seua vida i els ritos funeraris relacionats en la seua mort en el Serapeum de Saqqara.

Com és habitual en atres casos, este càrrec aplegarà a ser hereditari en certs moments, creant aixina verdaderes dinasties de sacerdots que varen transmetre el seu càrrec de pares a fills, sobretot durant el periodo Ptolemaico.

Vore també

• Sum sacerdot de Amón
• Sacerdoci de l'Antic Egipte