Sulfur de ferro(II)

Sulfur de ferro(II) (en la nomenclatura clàssica; sulfur ferroso) és un compost químic de fòrmula FES. En la pràctica, els sulfur de ferro són a sovint no-estequiomètrics. El sulfur de ferro en pols és pirofórico.

Es pot obtindre per reacció entre ferro i sofre.^[1]

S (s) + F e (s) ⟶ F e S (s)

En la naturalea es presenta en forma de pirita i marcassita, en les que es mostra com disulfuro de ferro(II) (FES₂). Existix una varietat de sulfur de ferro(II) denominada pirrotina que es caracterisa per mantindre proporcions deficitàries de ferro, en fòrmula aproximada Fe₇S₈.^[2] Quan s'obté en el laboratori per precipitació de Fe(II) en sulfur d'hidrogen o qualsevol un atre sulfur soluble (Na₂S, (NH₄)₂S, etc. ) posseïx estructura similar al arseniuro de níquel.

Presència natural del sulfur de ferro(II)

Archiu:Iron( caps block 12 )-sulfide-unit-cell-3D-balls.png

Model de boles i varetes per al sulfur de ferro(II).

El sulfur de ferro(II) és una substància molt abundant en la naturalea, presentant-se de vàries formes segons la seua estequiometría i propietats, formant depòsits minerals:

Pirrotina, Fe_1-xS, un mineral que és també el producte residual de la bactèria Desulfovibrio. La pirrotita posseïx ferrimagnetismo i cristaliza en el sistema monoclínic.
Troilita, FES, que té una composició similar a la pirrotita, pero no posseïx propietats ferromagnéticas per la seua composició estequiomètrica i cristaliza en el sistema hexagonal.
Mackinawita, Fe_1+xS (a sovint s'escriu com (Fe,Ni)₉S₈), la forma menys estable de sulfur de ferro, té una estructura en capes.
Pirita, forma mineral del disulfuro de ferro(II) (FES₂) en una apariència similar al or, per lo que també és coneguda com el "or del loco". Un mineral relacionat és la marcassita, polimorfo de la pirita.
Keilita (Fe,Mg)S va ser trobada recentment en un meteorit.

Usos pedagògics

Certs principis químics, com la llei de Lavoisier (de la conservació de la massa) o la llei de Proust (de les proporcions fixes o constants) s'ilustren ben usant la química dels sulfur de ferro. Es poden demostrar els métodos de la composició química per mig de la formació de sulfur de ferro(II) a partir de sofre i de ferro, segons l'equació dalt indicada. També pot ser usada per a térmens científics en fins d'implementar-ho en un producte químic.

Esta reacció és endotèrmica o siga, és necessari aportar-li energia per a que la reacció alvance.
El ferro posseïx ferromagnetisme i és atret per un iman; Els sulfur de ferro, no.
Si mesclem sulfur de ferro en àcit clorhídric (HCl), podrem mostrar les propietats àcides de l'àcit clorhídric i l'acre i nauseabundo fum tòxic del sulfur d'hidrogen o àcit sulfhídrico que es forma en esta reacció de desplaçament:

F e S (s) + H C l (a q) ⟶ F e C l_{2} (a q) + H_{2} S (g)

Referències

↑ Lux, H. (1963). G. Brauer (ed.). Handbook of Preparative Inorganic Chemistry, New York: Academic Press, p. 1502.
↑ Sharp, D. W. A. (1988). MIALL. Diccionari de química, Madrit: Alhambra. ISBN 84-205-1737-2.

Este artícul conté una traducció derivada de «Sulfuro de hierro(II)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Lux, H. (1963). G. Brauer (ed.). Handbook of Preparative Inorganic Chemistry, New York: Academic Press, p. 1502.

[2] Sharp, D. W. A. (1988). MIALL. Diccionari de química, Madrit: Alhambra. ISBN 84-205-1737-2.

[1]

[2]