Ferrimagnetismo
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El ferrimagnetismo és un fenomen físic en el que es produïx ordenament magnètic dels moments magnètics d'una mostra de modo que tots els moments magnètics estan alineats en la mateixa direcció pero no en el mateix sentit.[1] Aixina que alguns d'ells estan oposts i s'anulen entre sí, en part o completament. No obstant estos moments magnètics que es poden anular estan distribuïts aleatoriamente i no conseguixen anular per complet la magnetisació espontànea. Un ferrimagneto és una mostra de material que presenta ferrimagnetismo.
El ferrimagnetismo també presenta, com el ferromagnetisme, magnetisació permanents i de saturació (punt en el que ya no aumenta la magnetisació per més que aumentem la força del camp), encara que no en valors tan alts. Una atra similitut és que per damunt de la temperatura de Curie es pert el ferrimagnetismo i el material pansa a ser paramagnético.
Els materials ferrimagnéticos procedixen normalment de la ferrita. Les ferrites, sent materials ceràmics, són bons aïllants elèctrics. En algunes aplicacions magnètiques, tals com a transformadors d'alta freqüència, es requerix una baixa conductivitat elèctrica.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ferrimagnetismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.