Anar al contingut

Suillus sibiricus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Suillus sibiricus (Suillus sibiricus)


Suillus sibiricus és un fongo que forma fongos de la família Suillaceae. L'anàlisis filogenético ha demostrat que S. sibiricus està estretament relacionat en S. umbonatus i S. americanus, i que, de fet, podria ser coespecífico en esta última espècie.[1]

Els cossos fructífers tenen capells viscosos en clima humit, que poden alcançar diàmetros de fins a 10 cm (3.9 polzades). En la part inferior del capell hi ha poros angulars grocs que es tornen de color rosáceo a canella. El talle medix fins a 8 cm (3.1 polzades) d'alt i 2.5 cm (1.0 polzades) d'ample i sol tindre un anell, un remanente del vel parcial que cobrix el cos fructífer en el seu desenroll inicial.[2]

Es troba en les montanyes d'Europa, Amèrica del Nort i Siberia, estrictament associat a vàries espècies de pins. Pel seu hàbitat específic i a la seua rarea en Europa, ha segut seleccionat per a la seua inclusió en vàries Llistes Roges regionals.

Descripció

[editar | editar còdic]

El cos fructífer de Suillus sibiricus és un fongo bolleta de tamany mijà. El capell és inicialment hemisfèric i de color groc pajizo, pero s'expandix en la madurea i finalment es aplana, enfosquint-se i presentant taques o fibrillas de color marró rojós. El diàmetro del capell alcança els 10 cm (3.9 polzades). La cutícula del capell és mucilaginosa, especialment quan està humida, i es pot desapegar. En els eixemplars inmaduros, un vés-ho parcial s'estén des del talle fins a la vora del capell. En els eixemplars madurs, es borra deixant un anell felpudo al voltant del talle i fragments que pengen de la vora del capell. Els tubos són inicialment grocs, pero es tornen marrons, adnatos o llaugerament decurrentes. Els poros són angulars, de més d'1 mm de diàmetro i del mateix color que els tubos, pero s'teñir de rosa brut o vináceo quan es magullan.[3] Els tubos que formen els poros medixen entre 7 i 10 mm (0.3 i 0.4 polzades) de llarc.[4] Poden aparéixer gotetes que deixen taques marrons obscures despuix de secar-se.[5]


El talle és cilíndric, medix fins a 8 cm (3.1 polzades) d'alt i 2.5 cm (1.0 polzades) d'ample. És de color groc, tornant-se rosa a roig cap a la base i cobert per complet de grànuls que s'enfosquixen a mida que madura el cos fructífer. El vel parcial, i més vesprada l'anell, és algodonoso, de color blanquecino i està adherit al terç superior del talle.[5] Degut a que l'anell és fugaç (de curta duració), no sempre està present; es creu que els cossos frutales que es desenrollen en condicions seques són menys propensos a tindre un anell.[6] La polpa és de color groc pàlit i es taca de roig-marró quan es magulla. Al principi és ferm, pero en la madurea es torna cada volta més blana. El depòsit d'espores és de color marró. Les espores són #elipsoide, de 9-12 per 3,8-4,5 μm, de paret prima i planes quan s'observen al microscopi.[5] Els basidios (cèlules portadores d'espores) tenen forma de maza, quatre espores i medixen 22-34 per 5-8 μm.[4] La carn s'enrogix i després s'ennegrix quan s'aplica una solució d'hidròxit de potassi. En una solució de sulfat de ferro (II), la carn es decolora llentament fins a tornar-se grisa.[7]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

En Amèrica del Nort, Suillus americanus té una apariència similar, pero una distribució més oriental. S'associa en Pinus strobus. Encara que alguns autors han intentat distinguir entre abdós utilisant l'ample del talle o les diferències en la coloració del cos fructífer, es reconeix que estes característiques són variables i depenen de factors ambientals.[7] L'anàlisis filogenético de Wu i els seus colegues (2000) sugerix que els dos tàxons poden ser els mateixos, encara que es necessitaran més mostres de diferents àrees geogràfiques per a verificar-ho.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Suillus sibiricus s'ha registrat en algunes zones d'Europa, Norteamérica i Siberia. El fongo forma associacions ectomicorrízicas estrictes en pins del subgénero Strobus. Entre ells es troben el pi cembro (Pinus cembra) en els Alps i els Tatras d'Europa central,[8] el pi macedonio (P. peuce) en els Balcans,[9] el pi blanc occidental (P. monticola) i el pi flexible (P. flexilis) en el noroest del Pacífic d'Amèrica del Nort,[7][10] el P. banksiana en Quebec, Canadà,[6] i el pi siberiano (P. sibirica) i el pi nano siberiano (P. pumila) en Siberia i el Lluntà Orient rus.[11] Per lo tant, l'àrea de distribució del fongo està llimitada per la distribució de l'arbre hoste. També s'ha demostrat que S. sibiricus és capaç de formar ectomicorrizas en l'espècie himalaya P. wallichiana en condicions de cultiu pur en el laboratori.[12]

El fongo és poc comú en Europa i la seua distribució sol correspondre a altituts elevades, en la llínea arbòrea alpina o prop d'ella. Es troba en a lo manco 11 països[13][nota 1] i ha segut inclós en la Llista Roja de 8 països[14][nota 2]. Es considera en perill crític d'extinció en la República Checa.[15] El Consell Europeu per a la Conservació dels Fongos (ECCF) ha sugerit que Suillus sibiricus s'incloga en l'Apèndix II del Conveni de Berna.[9] Entre els factors que amenacen l'hàbitat de S. sibiricus es troben la deforestación i la construcció de pistes d'esquí i atres infraestructures per a deports d'hivern.[9]


El fongo fructifica en estiu i autumne en Europa i en l'oest d'Amèrica del Nort, a on sol abundar.[7][16] La distribució nortamericana s'estén cap al sur fins a Nou #León, Mèxic.[17]

Comestibilidad

[editar | editar còdic]

Segons s'informa que Suillus sibiricus és comestible, pero no té cap valor comercial ni culinari.[5][9][16] És una de les més de 200 espècies de fongos que es recolecten en freqüència per al consum en Nepal.[18] El seu sabor ha segut descrit de diverses maneres pels autors, com a àcit (Europa) i sense característiques distintives o llaugerament amarc (Amèrica del Nort). La seua olor no és característic.[3][5] Pot causar reaccions alèrgiques.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita científicament per primera volta en el nom de Ixocomus sibiricus pel micólogo Rolf Singer en 1938, basant-se en material recollit baix Pinus cembra var. sibirica en les montanyes d'Altai, en Àsia central.[19] En 1945, la va transferir a Suillus.[20] Alexander H. Smith va denominar a l'espècie Boletus sibiricus en 1949,[21] pero hui en dia es considera un sinònim.[1] Singer va nomenar la subespecie S. sibiricus subsp. helveticus en 1951,[22] basant-se en material recolectat per Jules Favre en Suïssa en 1945. Roy Watling va considerar posteriorment que es tractava d'un nomen nudum, és dir, que no s'havia publicat en una descripció adequada i, per lo tant, no reunia els requisits per a ser considerat un nom científic formal.[23]

Segons la classificació de Singer de 1986, S. sibiricus es classifica en la subsección Latiporini de la secció Suillus del gènero Suillus. La secció Suillus inclou espècies en punts glandulares en el talle i un vel parcial que es convertix en apendicular en la vora del capell. Les característiques de les espècies de la subsección Latiporini inclouen espores de color canella sense matisos oliváceos i poros amples en la part inferior del capell (més d'1 mm quan maduren). Atres espècies de la subsección són S. flavidus, S. umbonatus, S. punctatipes i S. americanus.[24]


Un anàlisis filogenético de diverses espècies de Suillus disjuntas del est d'Àsia i l'est d'Amèrica del Nort va revelar que S. sibiricus forma un clado ben respalat en S. americanus i S. umbonatus;[2] estes relacions es veuen corroborades per un anàlisis anterior (1996), en el que es va utilisar una mostra més àmplia d'espècies de Suillus per a determinar les relacions taxonómicas del gènero.[25] Dins d'este clado, S. umbonatus i S. sibiricus de EE. UU. poden separar-se del restant del grup. No obstant, les relacions filogenético entre els aïllats analisats, determinades a partir de diferents métodos d'anàlisis, no sempre són consistents i no varen poder establir-se en certea. En general, es detecta poca divergència filogenético en este clado.[2]


Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Species Fungorum - Species synonymy». www.speciesfungorum.org. Consultat el 2025-12-28.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «"Phylogenetic and biogeographic relationships of eastern Asian and eastern North American disjunct Suillus species (Fungi) as inferred from nuclear ribosomal RNA ITS sequences"».Molecular Phylogenetics and Evolution..doi:10.1006/mpev.2000.0812.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 David Arora. [1].
  4. ↑ 4,0 4,1 «CA Boletes -- Suillus sibiricus». www.mykoweb.com. Consultat el 2025-12-28.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Нашите Гъби [Our Mushrooms].».Zemizdat (Bulgària)..
  6. ↑ 6,0 6,1 «"Notes on Boletes. XIV".».Mycologia.doi:10.2307/3756270.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Suillus sibiricus (MushroomExpert.Com)». www.mushroomexpert.com. Consultat el 2025-12-28.
  8. ↑ «NaGrzyby.pl». www.nagrzyby.pl. Consultat el 2025-12-28.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «33 Threatened Fungi in Europe».Uppsala, Sweden: Swedish Species Information Centre..
  10. ↑ «"Conifer associates and mycorrhizal synthesis of some Pacific Northwest Suillus species"».Forest Science..
  11. ↑ «Выберу.kz — финансовый маркетплейс банковских, страховых и инвестиционных продуктов и услуг» (en ru-kz). Выберу.ру. Consultat el 2025-12-28.
  12. ↑ «"Pure culture synthesis of Pinus wallichiana ectomycorrhiza with Suillus sibiricus".».Indian Phytopathology.ISSN 0367-973X.
  13. ↑ «"Protected Species of Macromycetes in the Republic of Montenegro"».Institute for the Protection of Nature of Montenegro..
  14. ↑ «A Preliminary Ret List of Macromycetes in the Republic of Macedònia by Institute of Biology, Faculty of Natural Science, Skopje».European Council for the Conservation of Fungi..
  15. ↑ «Rare and Protected Species of Boletes of the Czech Republic».Field Mycology.13(1)
    8–16.ISSN 1468-1641.doi:10.1016/j.fldmyc.2011.12.003.Consultat el 2025-12-28.
  16. ↑ 16,0 16,1 «"Suillus sibiricus"».Rogers Mushrooms. Rogers Plants Ltd..
  17. ↑ «"Species of Boletaceae and Gomphidaceae fungi known in Nou Leon Mexico".».Boletin de la Societat Mexicana de Micologia.
  18. ↑ «"Collection and use of wild edible fungi in Nepal".».Economic Botany..doi:10.1007/s12231-007-9000-9.
  19. ↑ «"Sur els genres Ixocomus, Boletinus, Phylloporus, Gyrodon et Gomphidius" [On the genera Ixocomus, Boletinus, Phylloporus, Gyrodon and Gomphidius].».Revue de Mycologie.
  20. ↑ «"The Boletineae of Florida with notes on extralimital species. II. The Boletaceae (Gyroporoideae)".».Farlowia.
  21. ↑ «Mushrooms in their Natural Habitats».New York: Hafner..
  22. ↑ «The Agaricales in Modern Taxonomy».Lilloa.
  23. ↑ «"Notes on British boleti".».Botanical Journal of Scotland..doi:10.1080/03746606508685128.
  24. ↑ «The Agaricales in Modern Taxonomy (4th ed.).».Königstein im Taunus, Germany: Koeltz Scientific Books.
  25. ↑ «"Internal transcribed spacer sequences from 38 recognized species of Suillus sensu clapixc: Phylogenetic and taxonomic implications"».Mycologia.doi:10.2307/3760972.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Suillus_sibiricus&oldid=604785»