Pinus flexilis

Erro al crear miniatura:

Pinus flexilis, (Pinus flexilis)

Pinus flexilis, el pi huyoco, és una espècie arbòrea de la família de les pinàcees.

Distribució i hàbitat

Es troba en les montanyes de l'oest dels Estats Units, Mèxic, i Canadà. El pi huyoco en l'Eagle Cap Wilderness, Oregó ha segut documentat com de més de dos mil anys, i s'ha confirmat que un atre té 1.140 anys.

El pi huyoco - Pinus flexilis es troba específicament en les zones subalpinas de: les Montanyes Rocoses del suroest d'Alberta Canadà cap al sur fins a Colorat i Nou Mèxic cap als estats septentrionals de Mèxic; des de les montanyes en l'est dels estats del Noroest del Pacífic a través dels estats de la Gran Conca de Nevada i Utah; i en la part este i sur de Califòrnia en l'est de Serra Nevada, les montanyes Blanques, i la serra de Sant Bernardino, aixina com la serra de Sant Jacinto; i una chicoteta població separada en les Black Hills de Dakota del Sur.

Descripció

Pinus flexilis és típicament un pi de gran altura, a sovint marcant la llínea d'arbres o llímit arbòreu, be per sí mateix o en el pi de corfa blanca, o en els pins de cons erizados, o el pi contorto. En condicions favorables, l'arbre aplega a 20 m, rarament 25 m d'alt. No obstant, en llocs de llínea d'arbres exposta, els arbres madurs són molt més menuts, alcançant altures de només 5-10 m. En ales molt inclinades, terreny rocós i agranada pel vent en les montanyes Rocoses d'Alberta meridional, el pi huyoco és encara més raquític, apareixent en grups vells quan els arbres madurs són consistentemente menys de 3 metros d'alt.

En Arizona i Nou Mèxic, les poblacions de pi huyoco diferix de les poblacions de més al nort. Estos a voltes són tractats com una varietat, Pinus flexilis var. reflexa, pero més a sovint com una espècie distintiva, be "exactament" baix el nom de Pinus reflexa, o erròneament per confusió en el Pinus strobiformis que s'aplica correctament a un pi blanc de Chihuahua.

Este pi del suroest diferix del típic pi huyoco en que és un arbre més gran, de 25-35 m d'alt, en acículas més grans, de 6-11 cm de llarc, que tenen unes bandes estomatals molt blanques en les cares inferiors de les acículas (no conspicuas en el tipo), i són llaugerament serrats cap a les puntes de les acículas.

Els cons són també més grans, típicament 10-20 cm de llarc. Este pi del suroest diferix del verdader Pinus strobiformis mexicà en que les acículas no són totalment serrats, i els cons són més menuts, de 15-25 cm en P. strobiformis), les escates del con són més curtes i les llavors més menudes.

És possible que Pinus reflexa siga un híbrit natural entre Pinus flexilis i Pinus strobiformis. Les localitats del tipo dels tres tàxons són:

• Pinus flexilis: Pico Pikes, Colorat
• Pinus reflexa: serra de Santa Catalina 40 km a l'est de Tucson, Arizona
• Pinus strobiformis: Cusihuiráchic, 90 km al suroest de la ciutat de Chihuahua, en el sur de l'estat mexicà de Chihuahua

Taxonomia

Pinus flexilis va ser descrita per Edwin James i publicat en An Account of an Expedition from Pittsburgh to the Rocky Mountains 2: 27, 34, 35. 1823.

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.

flexilis: epítet latino que significa "flexible".

Sinonímia

• Apinus flexilis (I.James) Rydb.
• Pinus lambertiana var. brevifolia Hook.
• Pinus novaemexicana P.Landry

var. reflexa Engelm.

• Pinus ayacahuite var. reflexa (Engelm.) Voss
• Pinus reflexa (Engelm.) Engelm.

Bibliografia

1. Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
3. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1972. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 1: 1–271. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
4. Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
5. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
6. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
7. Jepson, W. L. 1909. Fl. Calif. vol. 1. 578 pp. Cunningham, Curtiss & Welch, Sant Francisco.
8. Moss, I. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
9. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
10. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
11. Perry, J. P. 1991. Pines Mex. Centr. Amer. 1–231. Timber Press, Portland, Oregon.
12. Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus flexilis.
• USDA Plants Profile: Pinus flexilis
• Gymnosperm Database: Pinus flexilis
• Flora of North America: profile and map - Pinus flexilis
• Pinus flexilis cone photos - & "Pinus reflexa" and "Pinus strobiformis" comparison: scroll ¼ way down page.
• High Elevation White Pine Educational Website: Pinus flexilis