Anar al contingut

Substitució radicalaria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En química orgànica, una reacció de substitució radicalaria és una reacció de substitució que involucra radicals lliures com un intermediari de reacció.[1]

La reacció sempre involucra dos passos com a mínim, i possiblement un tercer.

Descripció general de la substitució per radicals lliures

La reacció global està esquematizada en 1. En el primer pas, denominat iniciació (2,3), es crea un radical lliure per homólisis. La homólisis pot ser portada a terme per calfament o irradiació, pero també per mig d'un iniciador de radicalés, com un peròxit orgànic o un azocompuesto. La llum és usada per a crear dos radicals lliures a partir d'espècies diatómicas. El pas final és denominat terminació (6,7), en el que el radical es recombina en una atra espècie radical. Si la reacció no és terminada, sino que el grup radical participa en una reacció posterior, les etapes a on es formen nous radicals i reaccionen posteriorment és denominada colectivament com a propagació (4,5), perque es crea un nou radical disponible per a reaccions secundàries.

Reaccions de substitució radicalaria

[editar | editar còdic]

En les reaccions d'halogenación radicalaria, la substitució radicalaria té lloc en reactants halógenos i substrats alcano. Un atre tipo important de substitucions radicalarias involucra radicals arilo. Un eixemple és la hidroxilación de benceno pel reactiu de Fenton. Moltes reaccions d'oxidació i reducció en química orgànica tenen intermediaris radicals lliures, per eixemple l'oxidació d'aldehits a àcit carboxílics en àcit cròmic. Les reacciones de copulació també poden ser considerades com a substitucions radicalarias. Certes substitucions aromàtiques tenen lloc per substitució aromàtica nucleofílica radicalaria. l'auto-oxidació és un procés responsable de la deterioració de les pintures i frutes, i de perills en els laboratoris com el peròxit d'éter dietílico.

Atres reaccions de substitució radicalaria són:


Referències

[editar | editar còdic]
  1. March Jerry; (1985). Advanced Organic Chemistry reactions, mechanisms and structure (3rd ed.). New York: John Wiley & Sons, inc. ISBN 0-471-85472-7