Subsidencia per sobreexplotació d'aqüífers
La subsidencia per sobreexplotació d'aqüífers és l'afonament del terreny com a resultat de l'extracció insostenible d'aigües subterrànees. És un problema creixent a mida que les ciutats aumenten en població i us d'aigua sense una regulació adequada del bombeig, o sense que esta regulació s'aplique.
S'estima que el 80 % dels problemes greus d'afonament del terreny en Estats Units estan associats en l'extracció excessiva d'aigua subterrànea.[1]
L'aigua subterrànea és un recurs natural d'accés relativament fàcil, ya que qui puga pagar la perforació fins al nivell freàtic habitualment (depén de la normativa local) pot extraure-la. Inclús encara que la normativa no permeta extraure aigua, o llimite la cantitat d'aigua que es pot extraure, és difícil tancar pous illegals o garantisar que els llegals extrauen solament el volum permés.[2] Llavors, com es veu en la figura, l'extracció provoca una baixada del nivell freàtic al voltant del pou. En última instància, si hi ha molts pous, açò pot afectar a una gran zona, fent cada volta més costós extraure l'aigua i ocasionant diversos problemes, com secat de manantiales, dessecació d'estanys o el propi afonament del terreny. Aixina, l'extracció d'aigües subterrànees es convertix en una tragèdia dels bens comunals, en les consegüents externalitatés econòmiques.
La paraula "subsidencia" és un terme especialisat d'us geològic, està arreplegada per la RAE[3] i succeïx no solament en l'extracció d'aigua, sino també de petròleu i atres recursos subterràneus. Existix un grup de treball de l'UNESCO sobre subsidencia.
Mecanisme
[editar | editar còdic]La causa dels canvis superficials a llarc determini associats en la sobreexplotació d'aqüífers és prou coneguda.[4] Com es mostra en la figura del Servici Geològic d'Estats Units, els aqüífers solen trobar-se en capes (estrats del terreny) compresibles de rovina o argila.
A mida que s'extrau l'aigua d'eixos estrats, canvia la tensió efectiva que sobre ells eixercixen les capes superiors del terreny, precipitant la consolidació, que a sovint és irreversible. Aixina, es reduïx el volum total de rovines i argila, i la superfície del terreny descendix. El fenomen és semblat al d'un bizcocho que se secaː si inicialment tenia una gruixa de, digam, 10 centímetros, sec pot reduir-se a 8 o menys. El dany en la superfície és molt major si hi ha assentaments diferencials o grans característiques del terreny, com sumideros i fissures.
Junt en l'afonament del terreny, la compactación dels aqüífers és un greu problema, perque el potencial d'almagasenament d'aigua de molts d'ells pot reduir-se significativament quan l'extracció insostenible i la consegüent disminució del nivell freàtic causen la compactación permanent de capes de sediment fins (rovines i argila). Un estudi realisat en una regió agrícola àrida d'Arizona[5] va demostrar que, inclús en una recuperació del nivell de l'aigua de 100 peus (uns 30 metros) en acabant de que es detinguera l'extracció d'aigua subterrànea, la superfície terrestre va continuar afonant-se durant décades. Açò és el resultat de la contínua deshidratació dels acuitardos (capes de gra fi que ralentisen el moviment de l'aigua subterrànea) per les tensions mencionades en el paràgraf anterior.
El método més immediat per a previndre este afonament és no traure de l'aqüífer a través de bombes més cantitat d'aigua de la que entra a través de l'infiltració de la pluja en el terreny, la qual cosa és extremadament difícil d'implementar quan moltes persones de la zona posseïxen pous. Existix també la possibilitat de recarregar directament els aqüífers, en métodos ancestrals (vore Sembra i collita d'aigua) o moderns,[6] pero solament deu amprar-se despuix d'estudis cuidadosos i per persones expertes.
Geografia impactades
[editar | editar còdic]Les zones àrides del món requerixen cada volta més aigua per al creiximent demogràfic i l'agricultura. En el vall de Sant Joaquín d'Estats Units, el bombeig d'aigua subterrànea per a cultius s'ha realisat durant generacions. Açò ha provocat que tota la vall s'afone de manera extraordinària, com es mostra en la figura.[7]
Açò no ha ocorregut sense conseqüències. Qualsevol canvi topogràfic a gran escala, per lleu que semble, té el potencial de canviar dràsticament l'hidrologia de les aigües superficials. Açò ha ocorregut en la vall de Sant Joaquín i en atres regions del món, com Nova Orleans i Bangkok. Estes àrees ara estan subjectes a greus inundacions per l'afonament associat en l'extracció d'aigües subterrànees.[8][9]
La subsidencia total generalment es pot determinar per mig d'estudis d'elevació de la superfície del sol i medicions GPS. L'impacte potencial sobre els aqüífers i atres riscs geològics resultants, com les fissures, es poden evaluar per mig d'estudis i models hidrològics a llarc determini.
L'afonament relacionat en la sobreexplotació d'aqüífers a sovint provoca danys importants en àrees urbanes. En la Ciutat de Mèxic, els edificis interactuen en l'assentament del terreny i causen clavills, inclinaments i atres notables afectació.[10] En molts llocs s'òbrin grans sumideros i cavitats en la superfície (solsides). Els danys causats pel huracà Katrina es varen vore exacerbados per l'afonament de les costes, associat a l'extracció d'aigües subterrànees.
Les principals àrees afectades inclouen el vall de Sant Joaquín en Califòrnia,[11] Arizona central,[4] Ciutat de Mèxic,[12] costa de China[13] i Jakarta, Indonèsia.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ USGS Fact Sheet-165-00 December 2000
- ↑ «[1]». Consultat el 4 de setembre de 2023.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 4,0 4,1 USGS: Land Subsidence From Ground-Water Pumping, S. A. Leake, Aug. 2013
- ↑ USGS WRIR.(99–4249)
- 1.
- ↑ Enrique Fernández Escalante. «La recarrega artificial d'aqüífers en el món. Estat de la qüestió i experiències». Tragsa.
- ↑ Lin II, Rong-Gong (May 14, 2014) "Depletion of Central Valley's groundwater may be causing earthquakes" Los Angeles Claves
- ↑ Timothy H. Dixon (2006) Space geodesy: Subsidence and flooding in New Orleans. Nature 441, 587-588 (1 June 2006)
- ↑ Dhira Phantumvanit (1989) Coming to terms with Bangkok's environmental problems. Environment and Urbanization April 1989 vol. 1 no. 1 31–39
- ↑ Sinking of a titanic city, Geotimes.org, July 2001
- ↑ «[2]». Consultat el 2018-02-08.
- ↑ «[3]», Science. Consultat el 2017-12-22. «sinking by up to 30 centimeters per year, as groundwater is extracted»
- ↑ «[4]». Consultat el 9 de maig de 2024.
- ↑ «[5]», New York Claves. Consultat el 2017-12-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Subsidencia por sobreexplotación de acuíferos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.