Staurós
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Forma de l'instrument d'eixecució de Jesús . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Staurós (σταυρός), a voltes castellanizada com «estaurós"»,[1] pero la pronunciació actual del qual és: /staˈvros/, és una paraula grega que originalment significava estaca, pero en el córrer del temps va designar a un dispositiu de castic i eixecució amprat pels perses, en el món helenístic, en Cartago i especialment en l'Imperi romà. És el terme que utilisen els escrits del Nou Testament per a referir-se al instrumente en el que va ser mort Jesús i generalment es traduïx com a «creu», encara que hi ha autors que preferixen paraules més genèriques com: poste, madero o estaca. En els últims dos sigles s'ha debatut de manera vehement el significat de staurós i una agrupació religiosa, els Testics de Jehová, insistix en rebujar la traducció creu que, argumenten, tanca una concepció no cristiana.[2][3][4] En l'àmbit acadèmic, l'autor Gunnar Samuelson ha defés que, en el sigle I, la paraula staurós no pot traduir-se com a creu, postura que atres autors rebugen.[5][6][7]En el grec posterior i en l'actual, significa "creu".[8]
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula staurós procedix del verp ἵστημι (histēel meu "empinar-se, estar de peu"), que a la seua volta ve del indoeuropeo stao, "talle", "refillol" (mateixa raïl de la que vénen l'alemà "stehen", l'anglés "stand" i el castellà "estaca", de significats semblants).[9][10]
En grec homérico i clàssic
[editar | editar còdic]
El Lèxic Grec-Inglés de Liddell i Scott, l'obra de major referència relativa a les formes del idioma grec des del periodo homérico fins als temps del Cristianisme primitiu, informa que la paraula "σταυρός" (staurós) en la forma homérica del grec, possiblement de el VIII a el VI a. C., i també en els escrits dels autors de el V Heródoto i Tucídides i el de el IV Jenofonte, es troba usada en plural en el significat d'estaca vertical o poste colocat per a formar una empalizada o per a actuar com a base d'una casa construïda en un llac.[11][12]
En el seu significat original, "la paraula grega que es traduïx com a creu, [stau·ros′], apropiadament va significar una estaca, un poste vertical o un péntol d'una empalizada, en el que alguna cosa podia ser penjat, o el que podria ser usat per a empalar [cercar] un péntol de terra. Pero es va introduir una modificació en l'extensió del domini i els usos de Roma a través dels països de parla grega."[13] Homero va utilisar la paraula staurós per a un poste ordinari o estaca i est va ser el seu significat en el grec clàssic[14] quan frecuentemenente s'usava la seua forma plural (σταυροί).[15]
Vore també
[editar | editar còdic]- Cruz
- Descripcions contemporànees cristianes de la creu d'eixecució romana
- Forma de l'instrument d'eixecució de Jesús
- σταυρός en Wiktionary
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pregunta i Resposta». www.ewtn.com. Consultat el 9 de març de 2019.
- ↑ «¿Va morir Jesús en una creu?».
- ↑ Reed,David A. (1996). Answering Jehovah's Witnesses: Subject by Subject. Baker Books , pp. 85–87. ISBN 978-0-80105317-7),
- ↑ «¿Deurien els cristians utilisar la creu?».
- ↑ Samuelsson, Gunnar (2013). Crucifixion in Antiquity. Mohr Siebeck, p. 3. ISBN 9783161525087)
- ↑ Pounds, B. (2011). Book Review: Gunnar Samuelsson, Crucifixion in Antiquity: An Inquiry into the Background of the New Testament Terminology of Crucifixion. En: Journal for the Study of the New Testament, 33(4), 398-405.
- ↑ Cook, John Granger (2015). Crucifixion in the Mediterranean World. En: Wissenschaftliche Untersuchungen zoom Neuen Testament 327. Tübingen: Mohr Siebeck, capítul 3.
- ↑ Vore En grec modern avall]]
- ↑ James Strong (1996). «ἵστημι histēel meu», "Strong's Complete Dictionary of Biblical Words", Nashville, Atlanta, London, Vancouver: Thomas Nelson Publishers, p. G2476.
- ↑ Pierre Chantraine (1968). «Σταυρός», Dictionnaire étymologique de la langue grecque, París: Klincksiek, p. 1044-1045.
- ↑ Liddell i Scott: σταυρός
- ↑ Gunnar Samuelsson, Crucifixion in Antiquity, Mohr Siebeck 2011, p. 241
- ↑ The Imperial Bible-Dictionary, Editat per P. Fairbairn (Londres, 1874), Vol. I, p. 376
- Archivat el 8 de agost de 2018 archivat en Wayback Machine..
- ↑ The Companion Bible. (1922) Apèndix 162.
- ↑ Gunnar Samuelsson, Crucifixion in Antiquity (Mohr Siebeck 2011 ISBN 3-16-152508-6), p. 241; cf. els eixemples donats en A Greek-English Lexicon
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Staurós» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.