Anar al contingut

Stasis (polis)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Stásis (Plantilla:Lang-grc stásis; plural Plantilla:Lang-grc stáseis)[1] es denominava en l'Antiguetat clàssica a guerres civils o situacions anàlogues en les antigues ciutats-estat gregues (polis).[2] L'ocupació moderna de la paraula coincidix solament parcialment en el de les fonts antigues.

Orige i ocupació del terme

[editar | editar còdic]

Originalment la paraula ___protected_title_4___ significava ___protected_title_12___. També va ser utilisada enjorn en el història per alguns grups per a designar una disyuntiva front a un punt de vista. Finalment, cap al final de el V, es va utilisar per a designar la divisió d'una polis entre dos grups rivals i hostils entre sí per mig de la força. Tots estos significats varen continuar sent usuals en els sigles següents.[3]

Des de l'aparició de la polis en l'época arcaica, podem trobar en diverses fonts una i una atra volta referències a les divisions i desacorts existents entre la ciutadania de numeroses ciutats gregues. A este tipo de conflictes, extensos en el temps i que podien aplegar a marcar la vida política durant generacions, se li va denominar stásis. A lo manco en els seus orígens, tenien un paper rellevant les rivalitats entre faccions d'aristócrates (vore, heterías), que eventualment s'intensificaven i desembocaven en una guerra civil. És en el VI, quan alguns nobles que s'erigixen vencedors d'una stasis, comencen a establir tirania (p. eix. Pisístrato en Atenes). Despuix del final de les tirania de l'Época Arcaica sobre el 500 a. C. varen tornar a proliferar les stáseis, si ben els conflictes entre els bandos enfrontats (també denominades stáseis) a sovint s'intensificaven per la major tensió social en les polis. Majoritàriament es tractava de rivalitats o lluites pel poder, encara que al mateix temps estaven en disputa les diferents idees sobre la forma de govern: a lo llarc de el V, els partidaris de l'oligarquia s'enfrontarien en numeroses ocasions a aquells favorables a la democràcia. Els seguidors supervivents del bando que resultava derrotat devien en freqüència exiliar-se.

Les causes de les stáseis són objecte de discussió: una part de les investigacions modernes senyala a les tensions socioeconòmiques (conflictes entre «rics» i «pobres» o entre «demócrates» i «oligarcas») com la raïl de la stásis.[2] Atres investigadors veuen en les lluites de les èlits urbanes pel poder el verdader causant. Ademés el sistema d'aliances entre polis podia provocar l'esclat d'una stásis.

Guerra del Peloponeso

[editar | editar còdic]

El historiador Victor Davis Hanson fa el següent us del terme en relació en la guerra del Peloponeso: per a molts grecs no era una guerra a l'us (___protected_title_0___), sino que per la seua naturalea es tractava més be d'una guerra civil o guerra interna (___protected_title_1___). Una guerra "bona" era concebuda com un noble enfrontament entre guerrers, lliurat usualment contra un invasor bàrbar per la defensa de l'autonomia grega. Pel contrari, la ___protected_title_2___ es lliurava entre grecs, i tant el terrorisme, com els assessinats i eixecucions eren habituals, desdibuixant-se aixina la llínea entre civils i combatents.[4] Ademés, durant la guerra del Peloponeso, en segon pla, varen tindre lloc numeroses ___protected_title_3___: les faccions enfrontades de les polis estaven aixina mateix aliades en Esparta o Atenes.[5]

Para Tucídides, el historiador ateniense que va narrar la guerra del Peloponeso, es va tractar d'una stasis cataclísmica en la que es autodestruyó tot lo que la civilisació grega hi havia conseguit.[4] Destaca en este periodo la crònica de l'autor sobre la stásis de Córcira.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Gemoll, Wilhelm (1965). Griechisch-Deutsches Schul- und Handwörterbuch, Munich/Viena: G. Freytag Verlag/Hölder-Pichler-Tempsky.
  2. ↑ 2,0 2,1 Revista Ethika+.(8)
    99–123.ISSN 2452-6037.doi:10.5354/2452-6037.2023.71487.Consultat el 2024-06-03.
  3. ↑ Hansen, Mogens Herman (2004). «Stasis as an essential Aspect of the Polis», An inventory of Archaic and Classical Poleis (Thomas Heine Nielsen) (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-814099-1.
  4. ↑ 4,0 4,1 (2005) A war like no other (en anglés), Nova york: Random House, p. 10. ISBN 978-0-8129-6970-2.
  5. ↑ 5,0 5,1 Tucídides, Història de la guerra del Peloponeso III, 79-84.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Mark A. Barnard: Stasis in Thucydides. Narrative and analysis of factionalism in the polis. University Microfilms International, Ann Arbor MI 1982 (Chapel Hill NC, Univ. of North Carolina, Diss., 1980).
  • Cinzia Bearzot: Stasis i polemos nel 404. In: Marta Sordi (Hrsg.): Il pensiero sulla guerra nel mondo antico. Vita i Pensiero, Mailand 2001, ISBN 88-343-0689-9, S. 19–36.
  • Moshe Berent: Stasis, or the Greek invention of Politics. In: History of Political Thought 19, 1998, S. 331ff.
  • Shlomo Berger: Revolution and Society in Greek Sicily and Southern Italy. Stuttgart 1992.
  • Paula Botteri: Stasis: Li mot grec, la chose romaine. In: Metis 4, 1989, ISSN 1105-2201, S. 87ff., online.
  • Iain Bruce: The Corcyraean Civil War of 427 B. C. In: Phoenix 25, 1971, ISSN 0031-8299, S. 108ff.
  • Richard Buxton: A Model of Conflict: The Metonymic Function of stasis in Xenophon's "Hellenica". Seattle, Univ. of Washington, Diss. 2011.
  • Hans-Joachim Gehrke: Stasis. Untersuchungen zu donen inneren Kriegen in donen griechischen Staaten dones 5. und 4. Jh. v. Chr. (= Vestigia 35). Beck, München 1985, ISBN 3-406-08065-0 (Dones Standardwerk zur Stasis in klassischer Zeit; Gehrke spart aber Athen, Sparta und die Westgriechen aus.)
  • Nick Fisher: Hybris, revenge and stasis in the Greek city-states. In: Hans van Wees (Hrsg.): War and Violence in Ancient Greece. Duckworth, London 2000, ISBN 0-7156-3046-6, S. 83ff. (Fisher betont die Bedeutung von Rache für die Eskalation innerer Konflikte.)
  • Peter Funke: Stasis und politischer Umsturz in Rhodos zu Beginn dones 4. Jhdts. v. Chr. In: Werner Eck o. a. (Hrsg.): Studien zur antiken Sozialgeschichte. Köln/Wien 1980, S. 59ff.
  • Ulrich Gotter: Zwischen Christentum und Staatsraison. Römisches Imperium und religiöse Gewalt. In: Johannes Hahn (Hrsg.): Spätantiker Staat und religiöser Konflikt. De Gruyter, Berlin/New York 2011, S. 133ff.
  • Karl-Joachim Hölkeskamp: Bürgerzwist und politische Gewalt in donen griechischen Poleis. In: Gymnasium. 96, 1989, S. 149–152. (Ausführliche Rezension zu Gehrke 1985, mit allgemeinen Überlegungen.)
  • Andrew Lintott: Violence, Civil Strife and Revolution in the Classical City 750–330 BC. Croom Helm, London o. a. 1982, ISBN 0-7099-1605-1.
  • Jonathan J. Price: Thucydides and internal war. Cambridge University Press, Cambridge o. a. 2001, ISBN 0-521-78018-7.
  • Eberhard Ruschenbusch: Untersuchungen zu Staat und Politik in Griechenland. Vom 7. - 4. Jh. v. Chr. Bamberg 1978. (Ruschenbusch betont die außenpolitische Komponente der inneren Konflikte.)
  • Ronald L. Weed: Aristotle on Stasis. A Moral Psychology of Political Conflict. Logos-Verlag, Berlín 2007, ISBN 978-3-8325-1380-1.
  • Aloys Winterling: Polisbegriff und Stasistheorie dones Aeneas Tacticus. Zur Frage der Grenzen der griechischen Polisgesellschaften im 4. Jahrhundert v. Chr. In: Història 40, 1991, S. 195ff.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Stasis_(polis)&oldid=860917»