Anar al contingut

Srivatsa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El «nuc infinit» (srivatsa) en el budisme tibetà.

El srivatsa és un símbol tradicional present en l'iconografia del sur d'Àsia.

Etimologia

  • śrīvatsa, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).[1]
  • श्रीवत्स, en escritura devanagari del sánscrito.[1]
  • Pronunciació: /shrivátsa/.[1]
  • Etimologia: ‘volgut de [la deesa] Sri’, sent shri: ‘fortuna, prosperitat’ i vatsá: ‘vedell, chiquet, tendre, volgut’.[1]

El srivatsa en el diccionari de Monier Williams

Segons el sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams, el srivatsa té varis significats:[1]

  • una marca particular o rull de pèl sobre el pit del deu Visnú, Krisná i atres sers divins; es diu que és una pelussa de color blanc i en l'iconografia religiosa es representa com un símbol semblat a una flor en forma de creu); segons el Majábharata i la lliteratura kaviá.
  • nom de Visnú.
  • l'emblema del dècim yina (o la marca de Visnu que representa a este yina); segons lexicógrafos (tals com Amara Siṃja, Jalaiuda, Jema Chandra, etc.).
  • forat d'una forma particular a través d'una paret, realisat per un lladre; segons lexicógrafos.
  • en astronomia, nom de l'octau asterisme llunar; segons Colebrook.
  • nom de varis autors (també acompanyat de Acharia i Sharman).

Vore també

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vore l'accepció - vatsá, que es troba en la mitat de la primera columna de la pág. 1100 en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).


Referències