Sostenibilitat digital
El concepte de sostenibilitat digital descriu la producció i el desenroll a llarc determini d'artefactes digitals i aborda la tragèdia dels anticomunes. Inspirat en el terme sostenibilitat (usat sobretot en relació en temes ecològics), el concepte de sostenibilitat digital (segons la definició de desenroll sostenible del Informe Brundtland) implica gestionar els recursos de manera que la seua creació i us actuals no perjudiquen les necessitats de les generacions futures.
Definició i distinció
[editar | editar còdic]Els recursos digitals es consideren com a sostenibles quan la seua gestió permet maximizar el seu benefici per a la societat, assegurant que les necessitats digitals de les generacions presents i futures se satisfacen per igual. Este benefici social es conseguix quan els recursos són accessibles per a la major cantitat de persones possible i reutilisables en poques restriccions tècniques, llegals o socials. Per recursos digitals entenem coneiximents i artefactes culturals representats en format digital, com a text, imàgens, àudio, vídeo o software. (Definició basada en Dapp)
La sostenibilitat digital se centra en bens intangibles, és dir, recursos que existixen en format digital (per eixemple el software o l'informació). Estos recursos no físics no són rivals, per lo que no poden consumir-se. No obstant, els recursos digitals poden ser tant excluibles (els denominats bens de club) com no excluibles (els denominats bens públics). En este punt s'ha de diferenciar entre sostenibilitat i sostenibilitat digital: mentres que la sostenibilitat dels recursos naturals se centra en llimitar el consum excessiu, la sostenibilitat dels artefactes digitals deu garantisar la creació i l'us de suficients recursos. Per eixemple, la protecció de la propietat intelectual, pot fer que estos recursos siguen excluibles, restringint el seu us i desenroll lliure. (vejau també "Copyright ").
Dèu precondiciones de la sostenibilitat digital
[editar | editar còdic]A principis de 2017, Springer Publishing va publicar una publicació científica en Sustainability Science[1] i en juliol un artícul relacionat en alemà[2] que descriu dèu prerrequisitos per a la sostenibilitat digital. Els quatre primers es referixen a les propietats dels bens digitals, els cinc següents a les propietats del ecosistema i l'últim a l'impacte social. Alguns eixemples reseñables són Wikipedia, Linux i OpenStreetMap.
Les dèu precondiciones es varen presentar en DINAcon 2017.[3] Estan publicades en Wikimedia Commons baix la llicència Creative Commons Zero.[4]
Propietats del ben digital
[editar | editar còdic]Font:[1]
| Archiu:Icon CAPS 3 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 01 Ausgereift Farbig.svg | 1. Elaboració: Un ben digital deu estar ben elaborat des del punt de vista qualitatiu. Per eixemple, un software deu estar programat en una alta calitat, funcionar de manera correcta i segura i cobrir plenament els requisits per als que va ser dissenyat. |
| Archiu:Icon CAPS 4 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 02 Transparente Strukturen Farbig.svg | 2. Estructures transparents: Els bens digitalment sostenibles deuen tindre estructures transparents. Açò vol dir que el còdic font d'un software deu divulgar-se completament i el format de les senyes deu documentar-se públicament per mig d'un estàndart obert. Esta transparència tècnica facilita el control i les millores, generant major confiança i menys errors. |
| Archiu:Icon CAPS 5 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 03 Semantische Daten Farbig.svg | 3. Senyes semàntiques: L'alvanç de la digitalisació exigix que l'informació siga compresa no solament per humans, sino també per màquines. Per tant, l'informació digitalment sostenible deu vincular-se per mig de senyes semàntiques. Estos metadatos permeten que les màquines processen, agreguen i interpreten grans cantitats d'informació digital. |
| Archiu:Icon CAPS 6 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 04 Verteilte Standorte Farbig.svg | 4. Ubicació distribuïda: En el món digital, l'aspecte físic també juga un paper important. Si les senyes s'almagasenen en una sola ubicació o un sistema s'eixecuta en un sol servidor, la disponibilitat a llarc determini d'estos bens digitals està en risc. És digitalment sostenible si l'informació i les aplicacions s'almagasenen de forma redundante en múltiples ubicacions, per eixemple, per mig de métodos peer-to-peer. Açò reduïx la dependència de l'ubicació física i aumenta la disponibilitat permanent. |
Propietats de l'ecosistema
[editar | editar còdic]| Archiu:Icon CAPS 7 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 05 Freie Lizenz Farbig.svg | 5. Règim de llicències obertes : Els marcs llegals deuen permetre l'us lliure aixina com la modificació i redistribució dels bens digitals. D'esta manera, una volta creat, el coneiximent digital pot ser millorat i aplicat sense restriccions per la societat. Est és el cas, per eixemple, de les llicències de còdic obert, senyes obertes o accés obert. |
| Archiu:Icon CAPS 8 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 06 Geteiltes Wissen Farbig.svg | 6. Coneiximent tácito compartit: La millora i expansió experta del coneiximent digital requerix que el coneiximent pràctic i l'experiència (coneiximent tácito) es distribuïxquen entre el major número possible de persones de diferents organisacions. Açò reduïx la dependència del coneiximent d'individus i empreses (efecte de dependència) i aumenta les contribucions d'uns atres. |
| Archiu:Icon CAPS 9 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 07 Partizipationskultur Farbig.svg | 7. Cultura participativa : Totes les persones competents deuen poder contribuir constructivamente a l'expansió i el desenroll del ben digital. Açò requerix una cultura de participació activa. Per eixemple, els processos de revisió per parells en la comunitat poden garantisar la calitat requerida de les senyes i el software. |
| Archiu:Icon CAPS 10 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 08 Faire Führungsstrukturen Farbig.svg | 8. Bona gobernanza: La bona gobernanza garantisa que el control del ben digital no recaiga en una sola persona o organisació, sino que es distribuïxca de la forma més descentralisada possible. Estructures de gobernanza transparents, com les eleccions públiques o el principi de meritocracia, regulen les responsabilitats. Este criteri es basa en el concepte de bona gobernanza. |
| Archiu:Icon CAPS 11 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 09 Breit Abgestützte Finanzierung Farbig.svg | 9. Financiamiento diversificado: L'infraestructura (com els servidors d'internet), el personal responsable i atres recursos deuen ser finançats pel major número possible d'actors. Un financiamiento en ampli respal permet l'independència d'una sola institució i reduïx els conflictes d'interessos. |
Impacte en la societat
[editar | editar còdic]| Archiu:Icon CAPS 12 Voraussetzungen Digitale Nachhaltigkeit 10 Beitrag Zur Nachhaltigen Entwicklung Farbig.svg | 10. Contribució al desenroll sostenible: Els bens digitalment sostenibles i les seues comunitats deuen contribuir al desenroll sostenible. És dir, els programes i senyes digitalment sostenibles deuen tindre un impacte ecològic, social o econòmic positiu. Al mateix temps, els bens digitalment sostenibles deuen utilisar recursos d'orige també sostenible en la seua producció i aplicació. Per eixemple, la producció de bens digitals deu estar a càrrec de treballadors en una remuneració justa i deu utilisar-se electricitat procedent de fonts d'energia renovables. |
Sostenibilitat digital en l'àmbit acadèmic
[editar | editar còdic]Des de 2004, la definició de Marcus Dapp s'ha desenrollat i ensenyat en una conferència homònima en la ETH de Zuric. Les organisacions estudiantils TheAlternative i SUBDiN (Universitat de Basilea) també descriuen este nou enfocament de sostenibilitat en detalle.[5][6] El primer text històric que va explicar el concepte per escrit va ser un concurs per a la publicació de l'aniversari "Ensajos 2030" de la ETH de Zuric, titulat "ETH Zuric: Pionera en Sostenibilitat Digital".[7] Una contribució més recent descriu la sostenibilitat digital en el context de les Senyes Obertes i el Software de Còdic Obert.[8]
Des de 2014,[9] l'Universitat de Berna conta en el Centre d'Investigació per a la Sostenibilitat Digital.[10] El centre està dirigit per Matthias Stürmer[11] i ampra a al voltant de 20 persones.[12] El centre d'investigació va tindre una finançació inicial de 80.000 CHF de CH Open[13] en l'Institut de Sistemes d'Informació.[14] Des de 2019, el centre d'investigació està ubicat en l'Institut de Ciències de la Computació.[15] El centre d'investigació aborda qüestions relacionades en el software de còdic obert, les senyes obertes, les senyes vinculades, el govern obert, la ciutat inteligent, la cadena de blocs, els contractes inteligents i la contractació pública en l'investigació, l'ensenyança i la prestació de servicis.
Software de còdic obert i sostenibilitat
[editar | editar còdic]Basant-se en la definició de sostenibilitat, Thorsten Busch va descriure en el Anuari de Còdic Obert de 2008 la relació entre el software de còdic obert i el concepte de sostenibilitat.[16] El seu anàlisis bibliogràfic aborda tant els aspectes ecològics de les tecnologies de l'informació i la comunicació com les implicacions socials dels recursos digitals i intangibles. Busch se centra en el problema de la brecha digital considerant que podria reduir-se, per eixemple, per mig de la promoció del software de còdic obert. Per a més inri, utilisa el terme "sostenibilitat informativa", falcat per Volker Grassmuck, per a referir-se al mateix terme que ací es descriu com a sostenibilitat digital.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Sustainability Science.12(2)
- 247–262.doi:10.1007/s11625-016-0412-2.
- ↑ «Digitale Nachhaltigkeit: Digitale Gemeingüter für die Wissensgesellschaft der Zukunft – Parldigi – Digitale Nachhaltigkeit».
- ↑ «Icons Voraussetzungen digitale Nachhaltigkeit – Parldigi – Digitale Nachhaltigkeit».
- ↑ «Category:DINA badge colour - Wikimedia Commons». commons.wikimedia.org.
- ↑ «TheAlternative». www.thealternative.ch.
- ↑ «SUBDiN - Studentische Union Basel für Digitale Nachhaltigkeit». www.subdin.ch.
- ↑ «ETH - Competition Visions ETH 2030 - Online Version». Archivat des d'el original, el 2015-07-15. Consultat el 2015-07-15.
- ↑ «Open Government Data and Free Software – Cornerstones of a Digital Sustainability Agenda | The 2013 Open Reader». Consultat el 2015-07-19.
- ↑ «Official mija release of the University of Bern on the establishment of the Research Center for Digital Sustainability» (en de-de). Archivat des d'el original, el 2020-10-10.
- ↑ «Forschungsstelle Digitale Nachhaltigkeit» (en de-de). Consultat el 2021-08-26.
- ↑ «Dr. Matthias Stürmer» (en de-de). Archivat des d'el original, el 2019-11-21.
- ↑ «Research Center for Digital Sustainability. Team» (en de-de). Consultat el 2021-08-26.
- ↑ «CH Open» (en de-de). Consultat el 2021-08-26.
- ↑ «Institute of Information Systems». Consultat el 2021-08-26.
- ↑ «Institute of Computer Science». Consultat el 2021-08-26.
- ↑ Busch. «Open Source und Nachhaltigkeit» (en de-de). Consultat el 2024-01-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sostenibilidad digital» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.