Aprovisionament

El aprovisionament és l'acció de trobar, adquirir o comprar bens o servicis o obres d'una font externa, a sovint per mig d'una subasta o una licitació. El procés s'usa per a assegurar que el comprador rep els bens, servicis o obres al millor preu possible, quan es comparen aspectes com a calitat, cantitat, determini, i ubicació. Les empreses i els organismes públics a sovint definixen els processos d'aprovisionament per a promoure la competència justa i oberta, al mateix temps que minimisen els riscs, com el frau i la connivència.

Visió general

Casi totes les decisions de compra inclouen factors com a entrega, transport, benefici marginal i fluctuacions de preu. L'aprovisionament generalment implica prendre decisions de compra baixe condicions d'escassea. Si es dispon de senyes suficients, la bona pràctica aconsella amprar métodos d'anàlisis econòmic com cost-beneficie o cost-eficàcia.

Deu fer-se una distinció important entre anàlisis sense risc i aquells en risc. Quan hi ha risc, ya siga en els costs o en els beneficis, deuria amprar-se el concepte de valor òptim (best value, un método de valoració del Govern federal nortamericà que té en conte més factors que el preu, i que no deu confondre's en la política Best Value del Regne Unit, totalment distinta).

Aprovisionament directe i aprovisionament Indirecte
		TIPOS
		Aprovisionament directe	Aprovisionament indirecte
		Matèries primeres i bens manufacturados	Manteniment, reparació, suministraments operatius i subcontratación	Servicis i bens capitals
C A R A C T I R Í S T I C A S	Cantitat	Gran	Baixa	Baixa
	Freqüència	Alta	Relativament alta	Baixa
	Valor	Específic de l'indústria	Baix	Alt
	Naturalea	Operacional	Tàctica	Estratègica
	Eixemples	Cru en l'indústria del petròleu	Lubrificants, recanvis	Instalacions d'almagasenament de petròleu

Les activitats d'aprovisionament es dividixen a sovint en dos categories distintes: despesa directa i indirecte. La despesa directa es referix a l'aprovisionament relacionat en la producció, que comprén tots els elements que són part de productes acabats, com a matèries primeres, components i peces. L'aprovisionament indirecte no està relacionat en la producció. L'aprovisionament directe, que s'enfoca a la gestió de la cadena de suministrament, incidix plenament en el procés de producció de les empreses manufactureras. En canvi, l'aprovisionament indirecte es referix a recursos operatius que una empresa compra per a permetre les seues operacions. L'aprovisionament indirecte comprén una àmplia varietat de bens i servicis, des d'objectes estandardisats com a suministraments d'oficina i lubrificants de maquinària, fins a productes i servicis complexos i costosos, com a equip pesat, servicis de consultoria i subcontratación.

Temes

Comparació d'aprovisionament, suministrament i adquisició

L'aprovisionament és un component de l'ampli concepte de suministrament i adquisició. Típicament l'aprovisionament es considera d'una naturalea més tàctica (el procés de comprar físicament un producte o servici), mentres que suministrament i adquisició s'entenen més estratègics i generals.

L'Institut de Gestió del Suministrament (ISM per les seues sigles en anglés) definix suministrament estratègic com el procés d'identificar fonts que podrien proporcionar els productes o servicis que l'organisació necessita adquirir.[2] [3] archivat en Wayback Machine. El terme aprovisionament solia reflectir el cicle complet de compra, i no solament els components tàctics. ISM definix aprovisionament com una funció organisativa que inclou desenroll d'especificacions, anàlisis de valor, busca de mercat del proveïdor, negociació, activitats de compra, administració de contracte, control d'inventari, tràfic, recepció i almagasenament. Compra (purchasing) es referix a la funció primordial d'una organisació que és responsable de l'adquisició dels materials, servicis i equipament requerits.

La nortamericana Universitat d'Adquisició per a la Defensa (DAU per les seues sigles en anglés) definix aprovisionament com l'acte de comprar bens i servicis per a l'Estat. DAU definix adquisició com la conceptualización, iniciació, disseny, desenroll, prova, contractació, producció, desplegament, respal llogístic, modificació i rebuig d'armes i atres sistemes, suministraments o servicis (inclosa la construcció) per a satisfer les necessitats del Departament de Defensa en missions militars.

Per tant adquisició i suministrament són conceptes molt més amplis que aprovisionament.

Existixen múltiples models de negoci de suministrament i models d'adquisició.

Procés d'adquisició

El procés d'adquisició revisat per als grans sistemes en l'indústria i la defensa es mostra en la següent figura. El procés es dividix en una série de fases durant les quals la tecnologia es definix i va madurant en conceptes viables, que posteriorment es desenrollen i preparen per a producció, despuix de la qual els sistemes s'implanten sobre el terreny.

Model del procés d'adquisició.

El procés permet que qualsevol sistema entre en ell en qualsevol de les fases de desenroll. Per eixemple, un sistema que usara tecnologia no provada entraria en les fases inicials del procés i seguiria un periodo prolongat de maduració tecnològica, mentres que un sistema basat en tecnologies madures i provades podria entrar directament en desenroll d'ingenieria o, concebiblemente, inclús en producció. El procés en sí mateixa comprén quatre fases de desenroll:

• Desenroll del concepte i la tecnologia: pretén explorar conceptes alternatius basats en valoracions de necessitats operatives, preparació de la tecnologia, risc i preu.
• Desenroll del sistema.
• Demostració del sistema.
• Us sostenible i rebuig del sistema al final de la seua vida útil. Durant esta fase es porten a terme totes les activitats necessàries per a utilisar i mantindre el sistema de la manera més eficient possible.

Models del negoci de suministrament

Els encarregats de l'aprovisionament es donen conte, cada volta en més freqüència, de que les seues decisions seguixen un "continu" des de simples transaccions de compra fins a colaboracions estratègiques comprador-suministrador més complexes. Per a estos encarregats és important amprar el model de suministrament que millor s'ajuste a cada situació comprador-venedor. Hi ha sèt models en este continu: suministrador bàsic, suministrador aprovat, suministrador preferit, model de servicis basat en el rendiment, model de negoci blindat, model de servicis compartits i associació d'accionistes.

• El model de suministrador bàsic es fonamenta en la transacció. Normalment hi ha un preu establit per a productes i servicis individuals, per als quals hi ha un ampli ranc d'opcions estàndar en el mercat. Típicament eixos productes o servicis estan disponibles de colp i repent, en poca diferenciació entre les ofertes.
• El model de suministrador aprovat utilisa un enfocament basat en la transacció, en el que els bens i servicis es compren de proveïdors precalificados que complixen certs criteris de rendiment o d'un atre tipo.
• El model de suministrador preferit també utilisa un model econòmic basat en la transacció, pero la diferència clau és que el comprador ha triat una relació en el seu proveïdor en a on este proveïdor té l'oportunitat d'afegir valor al negoci del comprador facilitant-li alcançar els seus objectius estratègics.
• El model de servicis basat en el rendiment és, generalment, un acort formal a llarc determini en el proveïdor que combina un model de contractació relacional en un model econòmic basat en la producció. Busca impulsar la rendició de contes del proveïdor per a acorts basats en la producció a nivell de servici o per a objectius de reducció de costs.
• El model de suministrament blindat és una relació híbrida que combina un model econòmic basat en el resultat en un model relacional de contractació. Les empreses que apleguen a este tipo d'acorts busquen crear valor a llarc determini tant per al comprador com per al proveïdor.
• El model de servicis compartits és típicament una organisació interna basada en subcontratación propenca. En este enfocament a sovint se centralisen els processos en un orgue (SSO) que cobra a les unitats de negoci o els usuaris pels servicis que ampren.
• L'associació d'accionistes crea una entitat llegalment vinculant. Pot adoptar diverses formes, des de comprar a un suministrador (una adquisició) fins a crear una filial, passant per associacions per a compartir accions (joint-venture) o acorts de cooperació.

Vore també

• Adjudicació de contractes
• Anàlisis de cost-efectivitat
• Aprovisionament electrònic (i-procurement)
• Compra
• Contractació del sector públic (Espanya)
• Contractació massiva pública
• Contractació pública
• Contractació pública electrònica
• Contractació sostenible, adquisició sostenible, contractació verda o compra verda
• Cost total d'adquisició
• Expedició
• Gestió de contractes
• Clau en mà
• Orde de compra
• Organisació de compra colectiva
• Preventa
• Selecció en planificació
• Subasta
• Subasta inversa
• Subcontratación de l'aprovisionament
• Suministrament estratègic
• Suministrament global