Sopa econòmica
La sopa econòmica (denominada sopa econòmica de Rumford) és una preparació culinària que es va fer popular en l'Europa de finals del XVIII en implementar les idees econòmiques del comte Rumford en l'any 1797.[2] Raó per la que es va denominar també potaje a la Rumford. L'introducció de la sopa econòmica va tindre certes característiques, que depenien del país. Per regla general era una mescla de creïlles, pésols i diversos cereals. En Espanya són les societats econòmiques d'amics del país de finals del XVIII les responsables de l'introducció en el país d'estes preparacions culinàries en el món rural, en l'objecte de mitigar la dependència sobre certs aliments somesos a periòdiques carestia.[3] Se solia servir en els menjadors públics i centres de beneficencia.[4]


Característiques
L'objectiu de la sopa era socórrer als necessitats, encara que les seues primeres experiències les va fer en els soldats de l'eixèrcit bavar de Maximiliano III. El guany d'obtindre el màxim de nutrients al mínim preu li va fer pensar que fora útil a la societat. Una de les primeres característiques de la sopa era la preparació, concretament la font de calor: es requeria que consumira la menor cantitat d'energia possible. En 1802, es publica en el Semanari d'Agricultura espanyol la «Instrucció breu per a la sopa econòmica», a on es detalla la manera de preparar-la al denominat estil de París. L'ingredient base de la sopa era l'ordi, encara que és freqüent vore almortas (Lathyrus sativus), cebes i atres ingredients habituals en les hortes espanyoles. Cada societat econòmica local, o provincial, era responsable de dissenyar el menú i els continguts més favorables per a la seua elaboració. La Real Societat Econòmica Matritense d'Amics del País amprant esta filosofia publica en un fullet quatre receptes: un cuit, una menestra de verdures, unes albondiguillas vegetarianes i un budín.[5] La d'Oviedo contenia faves blanques, verdures, alls, cebes, herba bona, pimentón dolça i picante, oli, vinagre, sal i pa.
Vore també
Referències
- ↑ Notícia dona sopa de Rumford: estabelecida em Paris, rua do Malho, número 16.
- ↑ Rumford, Benjamin Thompson (Comte de), (1797), Els seus Essays, political, economical and philosophical, (Londres: T. Cadell Juny I W. Davies, 1797).
- ↑ José Manuel Entanques Garrido, (1995), La distribució de “sopes econòmiques” del Comte Rumford en la Segòvia de començos del sigle XIX , Estudis segovianos, ISSN 0210-7260, N.º 92, pp. 143-176.
- ↑ Pedro José Cabrera Cabrera, (1998), Hostes de l'aire: sociologia de les persones sense llar en Madrit, Univ Pontifica Comillas, Madrit, ISBN 8489708320, p. 60.
- ↑ Real Societat Econòmica Matritense d'Amics del País, (1803), Ensajos de menjars econòmics a la Rumford fets per una comissió nomenada a este fi per la Real Societat Econòmica Matritense, Madrit.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sopa económica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.