Sopa beca

La sopa beca (cridada també sopa de peregrins o, antigament, brodio) és el conjunt de guisos mesclats que componien les sobres del menjar dels convents, i que es repartia als pobres que acodien a les seues portes, com caritat. També es dia aixina als restants no consumits pels comensals del menú diari d'una posada o taverna, que se'ls donava en el XIII als cridats sopistas que, a canvi, tocaven o cantaven alguna peça musical, o recitaven algun vers o trova.

Archiu:Sopa Castellana.jpg

Sopa Castellana.

Per comparació, també es denomina «sopa beca» a la que, a pur de aigua i restants de menjar, falta de nutrients, es dona a determinats colectius en circumstàncies d'escassea, especialment en entorns institucionals (presos d'una presó, estudiants d'un internat —és notable la descripció que apareix en La vida del Buscón de Quevedo—, soldats d'un quarter, mariners d'un barco —és famosa l'escena corresponent de L'acorazar Potemkin—, o als refugiats o reclosos per distintes causes en camps de concentració).

Fraseologia

De la forma de vida dels que s'alimentaven d'esta «sopa beca» prové l'expressió «viure a la sopa beca», que es diu d'aquell que viu sense treballar o a costa d'un atre.

Un orige similar tenen les expressions que contenen la paraula «mogollón», que era el menjar que es donava als cavallers pobres («cavallers de mogollón») que acodien al menjar gratuït a la que tenien dret en els menjadors de les órdens militars.

… et retiraves a les teues mayorazgos, que, encara que curts, ya conseguies que et donaren en qué entretindre la vida; i a tota mala fortuna, per cavaller de mogollón t'havia de sustentar la teua Orde en Uclés.

Visions i visites de Torres en dò Francisco de Quevedo per la Cort.

«Brodio» es va deformar a bodrio i va terminar designant a tot tipo de conjunt mal compost o de mal gust, especialment en l'àmbit de la producció intelectual.