Anar al contingut

Songgyungwan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Songgyungwan

L'acadèmia Sŏnggyun'gwan () va ser l'institució de formació més prestigiosa de Coreja durant les dinasties Koryo i Joseon. Situat en la ciutat de Kaesong, Corea del Nort, el complex era una ___protected_title_0___ () que estava formada, com encara hui, per vint edificis.[1] Oberta al públic en l'any 992,[2] l'acadèmia té les seues raïls en el sigle iv d. C., en época del regne de Goguryeo.

Segons una font coreana, esta acadèmia és l'universitat més antiga del món, i li la compara en l'Universitat de Parma, fundada en 1064.[1]No obstant, els edificis del Songgyungwan varen ser destruïts per un incendi i reconstruïts en 1602, per lo que els originals no han aplegat fins als nostres dies.[3]

En 1398, durant el regne de Joseon, es va construir en Seül un centre de formació del mateix nom, predecessor de l'actual Universitat Sungkyunkwan. L'arquitectura i el disseny dels edificis d'esta nova acadèmia es varen desenrollar i varen dissenyar seguint el model del Songgyungwan de Kaesong.[3]

Història

El logotip de la UNESCO i la marca del Patrimoni Mundial en l'entrada del complex Sŏnggyun'gwan

Durant els regnats de Koryo (935-1392) i Joseon (1392-1910),[4] el Songgyungwan va ser l'universitat nacional de Corea, el lloc a on es va formar un gran número de funcionaris governamentals. El fet de que fora un institut neoconfuciano simbolisava una transició gradual dels valors del budisme als del neoconfucianismo, que solament es desenrollaria en la seua totalitat al final del regnat de Koryo.[5] Les disciplines que s'ensenyaven en esta acadèmia eren els clàssics confucianos, la lliteratura chinenca, caligrafia i matemàtiques.[6]


En el sigle x, en el moment de la seua fundació, el Songgyungwan era conegut com Kukchagam (). Inicialment ubicada en la zona sur de la ciutat de Kaesong, que en eixa época era coneguda en el nom de Kaegyong (),[7] en l'any 1087 l'acadèmia es va traslladar al noreste, a on encara es troba hui en dia.[1][8] En el sigle xii va alcançar el seu tamany actual.[3] El nom Songgyungwan va aparéixer per primera volta en 1362.[9]

En acabant de que la dinastia Joseon va prendre el poder en 1392, la capital es va traslladar a Seül, llavors coneguda com Hansŏng (), a on es va construir una nova acadèmia nacional, també cridada Songgyungwan, en l'any 1398.[10] El complex d'edificis de Kaesong va perdre paulatinament el seu prestigi acadèmic, fins que va ser restaurat pel govern de la República Popular Democràtica de Corea en la construcció de l'Universitat Koryo Songgyungwan en 1992, exactament en complir-se el primer mileni de la seua fundació.[11]

El tipo de lletra metàlic més antic expost en el museu Koryŏ, trobat prop de la ciutat de Kaesong [12]

A l'entrada de l'acadèmia Songgyungwan hi ha una inscripció lapidaria que dona conte de la data en que va rebre el títul de patrimoni de l'Humanitat. El tesor nacional nortcoreà de Kaesong, pel seu inestimable valor cultural i històric, va ser afegit als llocs protegits per l'UNESCO despuix de la 37.ª conferència general que va tindre lloc en Phnom Penh i Siem Reap, en el Regne de Camboya.[13] La data indicada és el 102 del Juche (és dir, 2013); el calendari Juche, basat en la data de naiximent de Kim Il-sung, s'utilisa en Corea del Nort en contexts oficials i a sovint es combina en el sistema de datació gregoriano colocat entre paréntesis.[14]

El complex

Pla del complex

El territori que ocupa l'institut no és molt gran: en els seus 11200 m² i els seus vint edificis, podia albergar a uns 260 estudiants.[3] Tot el conjunt està rodejat per una muralla i es dividix en tres parts, separades també entre sí per un sistema de murs. Cada subdivisió tenia una funció diferent: hi havia un espai reservat per a dormitoris d'estudiants i aules a on s'impartien les lliçons, un complex de temples dedicats a moments d'oració i, finalment, un àrea ubicada en la part occidental de l'institut a on es guardaven objectes com, per eixemple, estàtues, estupas i chicotetes pagodes de pedra.[15]

Quatre dels edificis del complexErro en la seqüencia d'órdens: la funció «rep» no existix.—els de Taesŏngjŏn (), Tongmu (), Sŏmu (), i Kyesŏngsa ()— es varen destinar en 1988 a sèu del museu Koryo. En ell es conserven al voltant de 10000 objectes i relíquies històriques, dels quals solament uns 1000 estan exposts al públic.[16] Un dels objectes exposts és una tipografia metàlica que, segons la retòrica nortcoreana,[17] és la més antiga del seu tipo.[16][18] Creada en 1234, durant la dinastia Koryo, l'impressió per mig de tipos mòvils metàlics es va utilisar de fet per algun temps; no obstant, a diferència de l'invent de Gutenberg dos sigles despuix, no va haver una «revolució de l'imprenta» en sol coreà.[19]

Segons Elisabeth Chabanol, professora de l'Escola Francesa del Lluntà Orient, estos quatre edificis de l'institut Songgyungwan no són idòneus per a fins museístics per dos motius: en primer lloc, en ser antigues construccions de la dinastia Joseon, no són capaces de proporcionar una calitat de conservació adequada per a les innumerables peces que allí es guarden; en segon lloc, el fluix continu de visitants posa en risc de dany a les pròpies estructures.[20]

Escena d'una pintura de cinc panels que mostra al príncip hereu coreà començant els seus estudis en l'acadèmia Songgyungwan.

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ri Sung-ik. «Clave-honoured university», The Pyongyang Claves (en en).
  2. ↑ Fiona Macdonald. Peoples of Eastern Àsia (en en), Marshall Cavendish, p. 330. ISBN 978-0-7614-7553-8.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Nomination of the Historic Monuments and Sites in Kaesong for Inscription on the World Heritage List».(en en)
  4. ↑ John M. Cunningham. «Sŏnggyun'guan – University, Korea» (en en).
  5. ↑ David Chung. Oh Kang-nam (ed.). Syncretism: The Religious Context of Christian Beginnings in Korea (en en), SUNY Press, pp. 25–6. ISBN 978-0-7914-4941-7.
  6. ↑ Keith Pratt. Korea: A Historical and Cultural Dictionary (en en), Routledge, p. 247. ISBN 978-1-136-79393-6.
  7. ↑ «개경 (開京)» (en ko).
  8. ↑ «고려박물관: 高麗博物館 (고려성균관: 高麗成均館)» (en ko).
  9. ↑ «유구한 력사를 자랑하는 고려성균관» (en ko).
  10. ↑ Jeong-hee Lee-Kalisch (2002). Korea: Land der Morgenstille (en de), Hirmer, p. 183. ISBN 978-3-7774-9350-3.
  11. ↑ Thomas Julian Belke. Juche: A Christian Study of North Korea's State Religion (en en), Living Sacrifice Book Company, p. 45. ISBN 978-0-88264-329-8.
  12. ↑ Lim In-ho. «문화유산이야기» (en ko).
  13. ↑ «[Decision : 37 COM 8B.30 Historic Monuments and Sites in Kaesong (Democratic People’s Republic of Korea)]» (en en).
  14. ↑ «What Year is it in North Korea? Understanding the Juche Calendar» (en en).
  15. ↑ «Nomination of the Historic Monuments and Sites in Kaesong for Inscription on the World Heritage List».(en en)
  16. ↑ 16,0 16,1 «개성 성균관» (en ko).
  17. ↑ Ri Yong-sik. «World’s First Metal Type», Explore DPRK (en en).
  18. ↑ «The invention of movable metal type: Goryeo technology and wisdom» (en en).
  19. ↑ John Burton. «A 15th century lesson», The Korea Claves (en en).
  20. ↑ Chabanol(2005).«Study of the Archaeological and Historical Sites of Kaesong».Journal of the Royal Asiatic Society Korea Branch.Royal Asiatic Society Korea Branch.80(35-57)Consultat el 2020/11/15.(en en)


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Songgyungwan&oldid=1419545»