Sonda interestelar
Una sonda interestelar és una sonda espacial que va deixar o s'espera que abandone el sistema solar i que entre al espai interestelar, típicament definida com la regió més allà la heliopausa. També es referix a les sondes capaços d'alcançar sistemes estelars distints als del Sol o d'un atre modo capaços de realisar viages interestelares dins d'una galàxia.
Una Sonda Interestelar també és el nom d'una sonda espacial estudiada i proposta en 1999 per la NASA en l'idea de ser capaç de viajar 200 AU en 15 anys.
Hi ha tres àrees que es deuen considerar quan s'examinen les sondes interestelares: sondes existents en trayectòries interestelares (tals com la Voyager 1), plans para sondes interestelares realistes (tals com els precursors interestelares) i els plans més extraordinaris de costs fòra de lo normal, usant tecnologia o física extremes.
Inclús encara que el front de choc de terminació ocorre tan prop com 80-100 AU, la màxima extensió de l'influència del camp gravitacional del Sol, l'esfera Hill/Roche, està en 230.000 AU[1] (1,1 parsec o 3,6 anys llum).[1] El sistema estelar més propenc és el d'Alfa Centauri a 1,34 parsec (4,36 anys llum).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sonda interestelar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.