Sonata dona chiesa

Sonata dona chiesa (en italià, significa “sonata d'iglésia”), és una forma musical que s'utilisava com acompanyament del servici religiós. És una obra del periodo Barroc, composta habitualment per a un o dos violins i baix continu. És precursora de la sonata tal com l'entenem hui dia -una forma musical que es va fixar com a tal en els treballs de Ludwig van Beethoven (1770-1827) al començament de el XIX- pero res té que vore en l'estructura interna complexa i concreta d'esta forma. La paraula "sonata" es referix encara a una série de moviments, no a la forma interna d'un d'ells.

En general, consta de quatre moviments. Més d'una melodia s'usa a sovint i els moviments són ordenats llent-ràpit-llent-ràpit sobre el tempo. El segon moviment és usualment un allegro de fuga, i la tercera i la quarta de forma binaria que a voltes s'assembla a la sarabande i la giga.

Moltes d'estes treballs, no obstant, no varen ser composts explícitament com a música llitúrgica i, a sovint, s'interpretaven com a peces de concert per a entreteniment. Un dels majors compositors de la sonata dona chiesa és el ravenés Arcangelo Corelli (1653-1713). Entre les seues millors composicions es destaquen 6 Sonates dona Chiesa, Op.1; Els primers 8 dels seus 12 Concerti grossi, op.6 són també sonates dona chiesa. Un atre compositor d'esta forma de música va ser Giovanni Battista Bassani (1650-1716) que va compondre dotze sonates dona chiesa. Les tres sonates per a violí sol de Johann Sebastian Bach (1685-1750) són en forma de sonata dona chiesa, de la mateixa manera que les cinc primeres de les seues sis sonates per a violí i clavecín obbligato i les dos primeres de les seues tres sonates para viola de gamba i clavecín obbligato.

Despuix de 1700 este tipo de sonata va tendir a fusionar-se en la sonata dona camera. Esta sonata s'havia convertit en obsolet pel temps de Joseph Haydn (1732-1809), encara que ho va fer compondre unes quantes peces en este estil, de la mateixa manera que Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791), uns anys més tarde, encara que este terme és ara rara volta utilisat.

Vore també

• Sonata per a piano