Anar al contingut

Somi en els peixos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El somi es pot definir en aus i en mamífers pel tancament dels ulls i patrons elèctrics típics en el neocórtex, pero els peixos carixen de parpalles i de neocórtex. No obstant, este Óscar (Astronotus ocellatus) es comporta de manera tranquila durant la nit, yacer immòvil en el sol en els ulls cap a avall, i es podria dir que dorm.[1]

Si els peixos dormen o no és una pregunta sense resposta, fins al punt de haver inspirat el títul de varis llibres de divulgació científica.[2][3] En aus i mamífers, el somi es definix pel tancament dels ulls i la presència de patrons típics d'activitat elèctrica en el cervell, inclós el neocórtex, pero els peixos carixen de parpalles i de neocórtex. Se sospita que algunes espècies que viuen sempre en bancs o que naden contínuament (per la necessitat de ventilació de les brànquies, per eixemple) no dormen mai.[4] També existixen dubtes sobre certes espècies cegues que viuen en coves.[5]

No obstant, atres peixos sí semblen dormir, sobretot quan s'utilisen criteris purament conductuales per a definir el somi. Per eixemple, el peix zebra,[6] la tilapia,[7] la tenca,[8] el peix gat[9] i el taburó globo[10] es queden immòvils i no reaccionen durant la nit (o durant el dia, en el cas del taburó martell); inclús es pot alçar en la mà al peix gos espanyol (Bodianus rufus) i al Thalassoma bifasciatumfins a la superfície sense que reaccionen. Per una atra part, els patrons de somi s'interrompen en facilitat i poden inclús desaparéixer durant els periodos de migració, reproducció i conte parental.[11]

Comportament del somi

En lloc d'examinar l'activitat cerebral en busca de patrons de somi, un enfocament alternatiu consistix en examinar qualsevol cicle de repòs/activitat que puga indicar un «somi conductual». Els quatre criteris de comportament següents són característics del somi en aus i mamífers i podrien estendre's als peixos: (1) inactivitat prolongada; (2) postura de repòs típica, a sovint en un refugi típic; (3) alternança en activitat en un cicle de 24 hores; (4) llindars d'excitació elevats. Basant-se en estos criteris, s'han observat moltes espècies de peixos dormint.[12] La postura típica de somi de la peix cap de bou és en les aletes estirades, la coa tombada en el fondo, el cos inclinat cap a un costat en un àngul de 10-30 graus respecte a la vertical, les freqüències cardíaca i respiratòria molt més llentes de lo normal i molta menys sensibilitat al sò i al tacte.[13][14] Les tilapias de Moçambic permaneixen immòvils en el fondo durant la nit, en una freqüència respiratòria més baixa i sense moviment ocular, i no responen tan fàcilment com durant el dia a les corrents elèctriques o al suministrament d'aliment.[15] De nit, el peix porc espanyol, el peix cap blau, el peix Halichoeres bivittatus, el abadejo Tautogolabrus adspersus, i inclús els taburons rèquiem, poden ser agarrats en la mà sense provocar una resposta.[16][17][18][19] Un estudi observacional de 1961 d'aproximadament 200 espècies en aquaris públics europeus va informar de molts casos de somi aparent.[20]

Els buceadores poden vore fàcilment els peixos que s'instalen per a passar la nit en refugis típics, com a forats i clavills, baix de rebancs, entre la vegetació, dins d'esponges o enterrats en l'arena[1]. Una certa protecció adicional pot derivar-se de secrecions especials, com l'envoltura mucosa produïda per vàries espècies de lábridos i peixos loro, ya siga al voltant dels propis peixos o en l'obertura del seu refugi. Estes envoltura protegixen als peixos dormits de depredadors[21] i ectoparásitos.[22]


En el laboratori, els periodos d'inactivitat solen alternar-se en periodos d'activitat durant les 24 hores del dia, o casi les 24 hores quan les condicions d'allumenament són constants. S'han documentat ritmes circadianos d'activitat en més de 40 espècies diferents de peixos, com mixinos, lampreas, taburons, ciprínidos, ictalúridos, gimnótidos, salmónidos i lábridos.[23][24]

Somi fisiològic

Una característica fisiològica del somi rep el nom de «regulació homeostática». Es tracta de la teoria de que els animals necessiten una cantitat de somi més o menys constant cada dia, de modo que si un subjecte es veu privat de somi un dia, la cantitat de somi tendix a «rebotar» (aumentar) els dies següents. Açò s'ha observat en el peix zebra. De nit, el peix zebra sembla surar en la columna d'aigua, en posició horisontal o en el cap llaugerament alçat. La freqüència de moviment de la boca i les brànquies es reduïx casi a la mitat i és dos voltes més difícil despertar-los que durant el dia. Si se'ls priva d'este comportament similar al somi, els periodos de somi posteriors són més llarcs i el llindar d'excitació és més alt de lo habitual, lo que sugerix un efecte rebote.[25][26] De forma similar, en el peix cíclido convicte, l'activitat disminuïx els dies que seguixen a una interrupció experimental del comportament normal de descans nocturn del peix.[27]

Referències

  1. ↑ Reebs, S.G. (2008-2014) Sleep in fishes. Retrieved 24 July 2014.
  2. ↑ Feldman, D. (1989) When do fish sleep? And other imponderables of everyday life. Harper and Row, New York.
  3. ↑ Weis, J.S. (2011) Do fish sleep? Fascinating answers to questions about fishes. Rutgers University Press, New Brunswick.
  4. ↑ Kavanau JL. “Vertebrates that never sleep: implications for sleep's basic function”. Brain Res. Bull. 46 (4): 269–79. doi:10.1016/S0361-9230(98)00018-5. PMID 9671258.
  5. ↑ Parzefall, J. (1993): Behavioural ecology of cave-dwelling fish; pp. 573–606 in: Pitcher, T.J.(ed.), The Behaviour of Teleost Fish; London: Chapman&Hall.
  6. ↑ Zhdanova, I.V., Wang, S.Y., Leclair, O.U., and Danilova, N.P. (2001) Melatonin promotes sleep-like state in zebrafish, Brain Research 903: 263–268. Yokogawa T, Marin W, Faraco J, Pézeron G, Appelbaum L, et al. (2007) Characterization of Sleep in Zebrafish and Insomnia in Hypocretin Receptor Mutants, PLOS Biology Vol. 5, No. 10, i277 doi:10.1371/journal.pbio.0050277 and criticism and rebuttal, at PLoS Biology
  7. ↑ Shapiro, C.M., and Hepburn, H.R. (1976) Sleep in a schooling fish, Tilapia mossambica, Physiology and Behavior 16:613–615
  8. ↑ Peyrethon, J., and Dusan-Peyrethon, D. (1967) Étude polygraphique du cycle veille-sommeil d'un téléostéen (Tinca tinca), Compte-Rendus de la Société de Biologie 161: 2533-2537
  9. ↑ Titkov, E.S. (1976) Characteristics of the daily periodicity of wakefulness and rest in the brown bullhead (Ictalurus nebulosus), Journal of Evolutionary Biochemistry and Physiology 12:305–309.
  10. ↑ Nelson, D.R., and Johnson, R.H. (1970) Diel activity rhythms in the nocturnal, bottom-dwelling sharks Heterodontus francisci and Cephaloscyllium ventriosum, Copeia 1970: 732–739.
  11. ↑ Reebs, S.G. (2002) Plasticity of diel and circadian activity rhythms in fish, Reviews in Fish Biology and Fisheries 12: 349–371.
  12. ↑ Reebs, S.G. (2008-2014) Sleep in fishes. Retrieved 24 July 2014.
  13. ↑ Titkov, E.S. (1976) Characteristics of the daily periodicity of wakefulness and rest in the brown bullhead (Ictalurus nebulosus), Journal of Evolutionary Biochemistry and Physiology 12: 305-309.
  14. ↑ Karmanova, I.G., Belich, A.I., and Lazarev, S.G. (1981) An electrophysiological study of wakefulness and sleeplike states in fish and amphibians, pp. 181-202 In: Brain Mechanisms of Behaviour in Lower Vertebrates (P.R. Laming, ed.). Cambridge University Press, Cambridge.
  15. ↑ Shapiro, C.M., and Hepburn, H.R. (1976) Sleep in a schooling fish, Tilapia mossambica. Physiology and Behavior 16: 613-615.
  16. ↑ Tauber, E.S., Weitzman, E.D., and Korey, S.R. (1969) Eye movements during behavioral inactivity in certain Bermuda reef fish. Communications in Behavioral Biology A 3: 131-135.
  17. ↑ Tauber, E.S. (1974) The phylogeny of sleep, pages 133-172 In: Advances in sleep research, vol. 1 (E.D. Weitzman, ed.). Spectrum Publications, New York.
  18. ↑ Clark, E. (1973) “Sleeping” sharks in Mexico. Underwater Naturalist 8: 4-7.
  19. ↑ Dew, C.B. (1976) A contribution to the life history of the cunner, Tautogolabrus adspersus, in Fishers Island Sound, Connecticut. Chesapeake Science 17: 101-103.
  20. ↑ Weber, E. (1961) Über Ruhelagen von Fischen, Zeitschrift für Tierpsychologie 18: 517–533.
  21. ↑ Winn, H.E., and Bardach, J.E. (1959) Differential food selection by moray eels and a possible role of the mucous envelope of parrot fishes in reduction of predation. Ecology 40: 296-298.
  22. ↑ Grutter, A.S., Rumney, J.G., Sinclair-Taylor, T., Waldie, P., and Franklin, C.E. (2011) Fish mucous cocoons: the "mosquit nets" of the siga. Biology Letters 7: 292-294.
  23. ↑ Reebs S.G. (2011) Circadian Rhythms in Fish. In: Farrell A.P., (ed.), Encyclopedia of Fish Physiology: From Genome to Environment, volume 1, pp. 736–743. Sant Diego: Academic Press.
  24. ↑ Zhdanova, I. and S.G. Reebs. (2006) Circadian rhythms in fish. Pp. 197-238 In Fish Physiology, Vol 24: Behaviour and Physiology of Fishes (K.A. Sloman, R.W. Wilson, and S. Balshine, eds.). Elsevier, New York.
  25. ↑ Zhdanova, I.V., Wang, S.Y., Leclair, O.U., and Danilova, N.P. (2001) Melatonin promotes sleep-like state in zebrafish. Brain Research 903: 263-268.
  26. ↑ Yokogawa, T., Marin, W., Faraco, J., Pézeron, G., Appelbaum, L., Zhang, J., Rosa, F., Mourrain, P., and Mignot, E. (2007) Characterization of sleep in zebrafish and insomnia in hypocretin receptor mutants. PLOS Biology 5: 2379-2397.
  27. ↑ Tobler, I., and Borbély, A.A. (1985) Effet of rest deprivation on motor activity of fish. Journal of Comparative Physiology A 157: 817-822.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Somi_en_els_peixos&oldid=968656»