Solifluxión
La solifluxión és el procés geomorfològic característic de zones de clima periglaciar (encara que pot donar-se inclús en els tròpics), consistent en el desplaçament massiu i llent per gravetat de formacions arcillosas o atres tipos de sol sobre el permafrost a causa de la plasticidad i fluïdea adquirida per aquells quan absorbixen gran cantitat d'aigua.
La solifluxión és pròpia dels sols que han segut debilitats per l'acció recurrent de geladas i, en conseqüència, les característiques originals del terreny a sovint estan molt alterades. En els climes periglaciares, l'alternança del gèl i del desgel fa que l'argila es precipite en forma de capes molt fines, en les quals és més fàcil l'esmonyida. Est pot generalisar-se a tota una vertent de pendent moderada (solifluxión laminar) o es llimita a una part que, en desapegar-se, forma una caseta de solsida. En els climes menys frets, la solifluxión requerix majors proporcions d'argila o de marga en el terreny, i les coladas solen ser de poca extensió.
L'aigua que empapa al terreny pot provindre del desgel; en eixe cas el fenomen és calificat de gelifluxión. També pot procedir d'infiltracions del mant freàtic, pero la majoria de les voltes es tracta d'aigües pluvials o níveas.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Solifluxión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.