Solanum donianum

Solanum donianum, a sovint conegut com a Albargina, és una espècie de planta en flors de la família de les Solanaceae.

Descripció

L'Albargina és un arbust erecto que alcança els 2,5 m d'altura. Les plantes jóvens presenten escasses espines rectes i parduscas de fins a 3 mm de llarc, encara que estes poden estar absents en les plantes més adultes. Les parts verdes de la planta són cobertes de pèls estrelats, de moderadament a densament cobert. Els fulls tenen pecíols de fins a 3 cm de llarc, en làmines de forma ovalada a elíptica i sense dents ni clavills en els màrgens. Els fulls medixen fins a 5,5 cm de llarc.

Les flors es disponen en #inflorescència molt ramificadas en les puntes dels tallos i sorgixen en els ànguls a on els pecíols s'unixen als seus tallos. Els pétals són blancs, i en els centres de les flors les anteres són relativament grans, grogues i cridaneres. Els fruts, de tipo baya, són rojos i carnosos, com a tomates menudes.

Distribució

El Solanum donianum és originari de Mèxic, Guatemala, el sur de Florida i les Bahames.

Hàbitat

En la península de Yucatán, Mèxic, es descriu que Solanum donianum habita en dunes costeres, boscs baixos ocasionalment inundats, boscs mijans parcialment caducifolios i àrees alterades. Les imàgens en esta pàgina són d'un individu en l'arena blanca d'una plaja a lo llarc de la costa caribenya de la Península de Yucatán.

Usos humans

En zones càlides, l'Albargina es cultiva en jardins de palometes, s'utilisa en paisagisme natural i per a restaurar hàbitats. Es considera de ràpit creiximent. A través dels seus rizomes pot formar menudes àrees més amples que altes.

A lo llarc de la costa caribenya de Mèxic, entre el poble maya, s'ha informat que Solanum donianum s'utilisa per a tractar la diabetis; la fruta es licúa, es cola i es beu en dejuna.

Un anàlisis de laboratori de 12 espècies de plantes medicinals conegudes entre els mayas de la Península de Yucatán de Mèxic va determinar que Solanum donianum era potencialment útil com:

• un inhibidor de la ECA (per a la hipertensió arterial i l'insuficiència cardíaca)
• un antimicrobiano per a us humà
• un antifúngico per a us en plantes

Estat de conservació

En l'estat nortamericà de Florida, a on Solanum donianum es troba en l'extrem sur de la península, està catalogada com a planta nativa amenaçada per la pèrdua d'hàbitat i la baixa densitat de població.

Taxonomia

El anàlisis genètic ha confirmat conceptes previs de que Solanum donianum pertany al clado Leptostemon, el «clado de les espècies espinoses», i que és el més gran del gènero, junt en atres 570 espècies espinoses. Dins d'este clado, pertany al clado Torva, a sovint considerat la Secció Torva Nees.

El nom binario més antic per a Solanum donianum és el nom Solanum verbascifoium de 1753 de Linneo. No obstant, eixe nom s'ha aplicat erròneament tan a sovint a S. erianthum que ara es rebuja.

Etimologia

La derivació del nom del gènero Solanum és incerta, encara que és interessant reflexionar sobre el significat del nou llatí solis, possiblement en alusió als hàbitats solejats a on creixen diverses espècies de Solanum. O tal volta Solanum es base en el llatí solor, que pot significar «calmar», en el -anum del llatí anus, que significa «ano», per lo que podria referir-se a l'efecte calmant narcòtic (potser sobre un ano dolorit) que produïxen certes espècies de Solanum.

El nom de l'espècie, donianum, provablement rendix homenage al botànic escocés George Don. En la pàgina 54 del volum a on Wilhelm Gerhard Walpers va publicar la descripció formal de Solanum donianum en 1842, es va fer referència a una recolecció de «G. Dò» que va ser identificada com a S. Bahamense; Walpers considerava S. Bahamense un sinònim de Solanum donianum. Se sap que George Don va recolectar plantes en Cuba i Illes Caiman en 1822, i be podria haver recolectat una planta anomenada S. Bahamense.