Anar al contingut

Solanum aethiopicum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Solanum aethiopicum.jpg
nakatí (Solanum aethiopicum)


El nakatí (Solanum aethiopicum) és una planta de la família Solanaceae nativa d'Àsia i Àfrica tropical. Se li coneix també com a tomata amarga,[1] albargina etíope[2] o africana (nom preferit per la FAO),[3][4] o també, albargina escarlata.


Descripció

[editar | editar còdic]

Són herbes anuals que alcancen un tamany de 70 cm d'altura, pubescentes en fulls acossats o sésiles. Talle i branques espinoses; les espines de 2-5 mm, 1-2 mm d'ample en la base, rectes o llaugerament curvat. Els fulls superiors emparellats, a sovint desiguals; en pecíol de 2-7 cm; la làmina del full ovadas a oblongo-ovadas, 10-20 × 6-14 cm. Les #inflorescència extra-axilars, algunes flors, la carrera mose; pedúncul 1-1,5 cm. Flores 5-mers, (6-9-mers en el cultiu). Pedicel de 5-12 mm, en espines de 0,2-2 mm. Cáliz campanulado; lòbuls llaugerament desiguals, ovadas a ovado-lanceoladas, de 5-7 x 3-4 mm. La corola de color blanc o llaugerament violáceo. El frut una drupa taronja o roja, En freqüència longitudinalmente 4-6-acanaladas. Les llavors reniformes, de 2-3.5 mm de diàmetro.[5]

Distribució

[editar | editar còdic]

Es troba a una altitut de 400-1800 m. Cultivat en Henan i Yunnan i en Àfrica.

Té un frut d'apariència intermija entre la albargina i el tomata. Les fulls són comestibles i són més nutritives que el frut. Este últim, també comestible, li l'utilisa industrialmente. La frutes es cullen quan encara estan verdes, ans que s'endurixca la seua pell. El sabor depén de la cantitat de saponinas que presenten, que fa que uns siguen dolces i uns atres molt amarcs. Quan maduren les bayas es tornen de color roig lluent pel seu alt contingut de caroteno..

En Àsia li l'utilisa com planta ornamental.

El seu cultiu està creixent en l'oest d'Àfrica, puix la planta creix durant tot l'any i pot produir abundants collites, encara que les seues baixes taxes de germinació són un obstàcul per a la seua implantació.

Els fruts s'usen en fins medicinals i com a aliment en alguns països.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Solanum aethiopicum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Centuria II. Plantarum ... 2: 10. 1756.[6]

Etimologia

Solanum: nom genèric que deriva del vocablo Llatío equivalent al Grec στρνχνος (strychnos) per a designar el Solanum nigrum (la "Herba mora") —i provablement atres espècies del gènero, inclosa l'albargina[7]— , ya amprat per Plinio el Vell en el seu Història naturalis (21, 177 i 27, 132) i, abans, per Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33).[8] Podria ser relacionat en el Llatí sol. -is, "el sol", degut a que la planta seria pròpia de llocs alguna cosa solejats.[9]

aethiopicum: epítet geogràfic latino que significa "d'Etiopia".[10]

Sinonímia
  • Solanum gilo Raddi
  • Solanum integrifolium Lam.
  • Solanum texense Engelm. & A. Gray
  • Solanum undatum Jacq.[11]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]