Siyilmasa

Siyilmasa

Mapa del Marroc idrísida i les seues potències veïnes, en el regne de Beni-Midrar i el de Siyilmasa en vert.

Rutes comercials a l'oest del Sàhara entre 1000-1500. Les zones auríferas s'indiquen coloreades en marró suau.

Siyilmasa (en àrap, سجلماسة Siǧilmāsah; en amazig, ⵉⵙⴳⵍⵎⴰⵙⵏ Isgelmasen; en francés, Sijilmassa o Sidjilmassa) va ser una ciutat medieval bereber, hui en ruïnes, a dos quilómetros al nort de l'actual ciutat marroquina de Rissani; a dèu dies de viage de Fez, creuant la Cordillera de l'Atles. Era una important escala caravanera en les rutes que conectaven el Mediterràneu en el centre-oest d'Àfrica travessant el desert del Sàhara. El seu emplaçament i ubicació obedien a les ventages estratègiques que aportava el riu Ziz i l'oasis Tafilalt.

La seua història es va caracterisar per successives invasions de les dinasties bereberes i el desenroll del regne de Tafilalet. Convertida en un estat independent en el VIII (dinastia midrarí o Banu Midrar), en el X va ser conquistada pels maghrawas (depenents del Califato de Còrdova, que varen constituir la seua pròpia dinastia independent); i en els sigles XI i XII pels almorávides i almohades respectivament. Per últim va quedar baix el poder dels benimerines, i en el XIV o XV va quedar destruïda.

Les ruïnes de Siyilmasa estan declarades "lloc en perill" (endangered site) pel World Monuments Fund. La seua conservació depén del Ministeri de Cultura de Marroc.

La troballa en la zona de fòssils d'un nou gènero de dinosauri en 1996 va fer prendre el seu nom per a batejar-ho com Sigilmassasaurus.

Fundació

Segons al-Bakri (Llibre de rutes i llocs), un bereber zenata miknasa, procedent de l'Espanya musulmana, de nom Abu ul-Qásim Samgu bin Wasul al-Miknasi va ser el primer en establir-se en el lloc a mitan del VIII. El mateix autor relata que uns atres, provablement també bereberes, se li varen unir per a fixar allí la seua residència, fins a aplegar al número de quaranta, moment en el que varen establir els fonaments de la ciutat. Varen elegir com a líder a ‘Isa bin Mazid al-Aswad ("el negre"), per a dirigir l'administració. Va durar pocs anys, perque va ser acusat de corrupció pels seus companyers i eixecutat sumariamente; elegint-se al propi Abu ul-Qásim com a líder. Segons Ibn Hawqal (Kitab surat al-ard), la ciutat va créixer ràpidament en poder econòmic per la seua posició en les rutes comercials. Anteriorment, el comerç principal aplegava d'Egipte, pero les comunicacions entre eixa àrea i l'Àfrica subsahariana i Marroc eren molt més difícils.

La prosperitat de Siyilmasa s'evidencia per l'anècdota que arreplega Ibn Hawqal sobre una factura emesa per un mercader d'Awdaghust per un montant de cuarenta y dos mil dinares a un atre mercader establit en Siyilmasa. Ibn Hawqal mai havia sentit parlar de tal suma de diners a lo llarc de tots els seus viages.

Midraríes, fatimíes i maghrawas

El poder econòmic de la ciutat li va permetre independisar-se del Califato Abasí en l'any 711, establint-se una dinastia real que es coneix en el nom de midrarí. Les canviants aliances en el Califato de Còrdova i en els fatimíes d'Ifriqiya varen desestabilisar la ciutat en el X, especialment a partir de l'arribada a la ciutat d'Ubayd Allah al-Mahdi Billah, fundador de la dinastia fatimí. Este personage, acompanyat del seu fill al-Qásim, va vindre al Magreb en 905 fugint dels abasíes, que consideraven les seues creències chiïtata-ismaelitas heterodoxas i amenazadoras per a la pau del Califato. Segons la llegenda, ‘Ubayd Allah i el seu fill complien la profecia segons la qual el Mahdi vindria de Mesopotamia a Siyilmasa. Varen permanéixer quatre anys en la ciutat, baix la protecció dels governants midraríes, especialment del príncip Yasa'.

Al-Qásim, fill del pretés Mahdi, en els seus poders miraculosos, va causar que brotara una font fòra de la ciutat. Un judeu de la ciutat va ser testic d'això, i va estendre el rumor de que 'Ubayd Allah anava a intentar establir-se en el poder. Al mateix temps, el príncip Yasa va rebre una carta del Califa de Bagdad advertint-li de que tancara les seues fronteres precaviéndose de ‘Ubayd Allah. Yasa es va vore obligat a encarcerar l'home que fins a llavors protegia, encara que un sirviente de ‘Ubayd Allah va poder escapar a Cairuán, que estava controlada pels ismailíes d'Ifriqiya, liderats per Abu ‘Abdallah, qui va reunir ràpidament un eixèrcit i va eixir al rescat del seu correligionari. En el seu camí a Siyilmasa, va prendre Tahert, un fort ibadí jariyita de la dinastia rustúmida. Va aplegar al Tafilalt en la segona mitat de l'any 909, i va sitiar la ciutat de Siyilmasa. Yasa' va ser assessinat per llavors, o a l'any següent, i la dinastia midrárida va començar un llarc procés de fragmentació que en el temps els va dur a caure baix el domini dels bereberes maghrawa, vassalls del califato de Còrdova, que varen prendre la ciutat en el 980.

baix els maghrawas, que posteriorment es varen independisar del Califato de Còrdova, la ciutat va mantindre el seu paper com a centre comercial, al que va afegir el de centre polític i militar des del que els Maghrawa llançaven campanyes contra atres tribus de l'interior de l'actual Marroc.

Bibliografia

• .
• . Gibb is the sole author of volumes I-III. Volume IV was translated by Beckingham after Gibb's death in 1971. The volume lists both Gibb and Beckingham as authors. Vol. 5 is an index.
• .
• .
• .
• .
• .
• . First published in 1981.
• ^{[enllaç trencat]} Also available here.

Bibliografia complementària

• . Internet Archive: Volume 1, Volume 2, Volume 3. The original text of Pory's 1600 English translation together with an introduction and notes by the editor.
• . The link is to the entire volume.
• .
• .
• .