Anar al contingut

Audagost

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Audagost

</noinclude>

Audagost va ser un important centre caravanero de les rutes comercials que creuaven el Sahara occidental.[1][2] Va estar habitat entre els sigles VIII i XV.[3] Despoblado després durant dos sigles, va tornar a estar habitat.

L'assentament, situat en el Sahel mauritano, al sur del país modern, va sorgir en el sigle VII o VIII.[4] Va tindre a lo manco sèt fases de població: la dels sigles VIII-IX, la del IX-X, la del X (la d'apogeu comercial), la del XI, la del XII (de crisis i desertisació regional), la dels sigles XII-XV i l'última, del XVII.[5]

Erro al crear miniatura:
Les rutes comercials en l'Àfrica occidental entre l'any 1000 i el 1500, en les que s'aprecia l'ubicació de Audagost, aixina com la de les principals zones auríferas de la regió.

En el sigle IX, era un pròsper centre comercial en el que residia el caudillo dels cenhegíes de la regió. En el següent, era l'extrem meridional de la ruta comercial que ho unia en Siyilmasa.[6][2] A finals del sigle X i començos del XI, la ciutat va estar baix l'influència del veí Regne de Ghana. En el 1054-1055, la varen conquistar els almorávides, acaudillados per Abdalá ben Yasin.[6] Durant els seus sigles d'espenta, les influències culturals sureño varen ser notables i s'apreciaven tant en els gusts com en les tècniques productives agrícoles i artesanals. El teixit del cotó, la ceràmica, la joyeria aixina com l'artesania del coure i l'estany mostraven esta influència sudanesa. L'artesania, pròspera en els primers sigles, va decaure en el XII.[7][8]

Abdallah al-Bakri descriu la ciutat com a àmplia, en una mesquita principal i atres menors, rodejada de jardins i palmeres. Segons ell, en ella es cultivava blat en regadiu, carabassetes, figues, vinyes i henna; el ganado vacú i oví abundava. El mercat era floreciente i els habitants, en la seua majoria d'Ifriqiya, posseïen numerosos esclaus.[9] En els sigles X i XI, la ciutat mantenia un intens comerç d'exportació de sal sahariana als regnes meridionals de Ghana i Kugha, que carien d'ella.[10]

En el sigle XII, la ciutat havia decaigut: li la descriu com a menuda, en escassa aigua i dependent dels camellos.[6] Sembla que gran part va ser destruïda i la seua població es va reduir notablement.[5] En el sigle XIV, era independent, contava en el seu propi sultà i seguia depenent dels camellos.[6] En el sigle XV va ser abandonada, situació en la que va permanéixer durant els dos següents.[5]

Referències

  1. ↑ McDougall, 1985, p. 1.
  2. ↑ 2,0 2,1 Fasi, Muhammad (1992). Història General d'Àfrica. VOL III, UNESCO, p. 143. ISBN 9788430908981.
  3. ↑ McDougall, 1985, p. 2.
  4. ↑ McDougall, 1985, p. 9.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 McDougall, 1985, p. 10.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 McDougall, 1985, p. 8.
  7. ↑ McDougall, 1985, p. 11.
  8. ↑ Shillington, Kevin (2005). Encyclopedia of African history (en Inglés), Nova York: Fitzroy Dearborn, p. 1317. ISBN 9781849722209.
  9. ↑ McDougall, 1985, p. 7.
  10. ↑ McDougall, 1985, p. 20.

Bibliografia


Referències