Sinocalliopteryx gigues
Sinocalliopteryx gigues és l'única espècie coneguda del gènero extint Sinocalliopteryx (gr. "ploma bella de China") de dinosauris terópodo compsognátido que va viure a principis del periodo Cretácico, fa aproximadament 130 millons d'anys, en el Barremiense, en lo que hui és Àsia. Trobat en la província de Liaoning, al noreste de China. l'espècie tipo, S. gigues, ha segut l'única espècie identificada en este gènero.[1]
En alcançar més de 2 m de llarc, el Sinocalliopteryx és el compsognátido més gran fins ara descobert. Es coneix a partir d'un esquelet complet acompanyat de tegumentos filamentosos (protoplumas), el qual posseïx traces típiques d'un compsognátido i aixina mateix distintius que ho duen a relacionar-se particularment en el seu parent Huaxiagnathus, no obstant atres investigacions indiquen una posició més basal, fòra dels compsognátidos.
Descripció
[editar | editar còdic]Considerat relativament un compsognátido "jagant", el Sinocalliopteryx va aplegar a medir 2,37 m de llongitut. El cràneu, que a la seua volta era gran en proporció al cos, media fins a 29 cm de llarc i disponia de numerosos dents serrats, cònics en els premaxilarés i curvats en els maxilarés. L'esquelet postcraneal no presenta diferències molt remarcables en el d'atres compsognátidos. D'igual manera, el Sinocalliopteryx era un dinosauri bípedo, de contextura prima, que es balancejava en ajuda d'una llarga coa.[1]
La columna vertebral estava composta de 11 vèrtebres cervicals, 12 dorsals i 49 cabals, en una cantitat desconeguda de sacrales. Els seus costellas tant cervicals com a dorsals eren fines i prolongades, distinguint-se estes últimes per presentar davall dotze parells de costelles ventrales (gastralia). De la mateixa manera que en el Huaxiagnathus, era també notable la presència d'una fúrcula, sent una prova més per a l'aparició d'este os en compsognátidos. Les extremitats superiors s'estenien fins a la mitat de les extremitats inferiors, terminant en "mans" peculiarment llargues el tamany de les quals era comparable al del húmer més el ràdio. Dels seus tres dits el més llarc era el segon, en contrast en el tercer, que era el més curt. Els ossos de les pates eren alguna cosa robusts, en un fèmur que medix el 90 % de la llongitut de la tébea. La majoria del cos estava cobert de protoplumas ben desenrollades, des de la part atrassera del cràneu fins a la punta de la coa, aplegant inclús a cobrir la zona metatarsal.[1]
Història
[editar | editar còdic]
El holotip va ser excavat en Hengdaozi, en la localitat Sihetun de Beipiao, oest de la província de Liaoning. El Museu de Paleontologia de Jinzhou va concedir el material fòssil (JMP-V-05-8-01) als autors per a que porten a terme el seu estudi. El nom genèric prové de la combinació del prefix Sino (un nom antic per a China) en les paraules gregues callio ("bell") i pteryx ("ala"). l'epítet específic gigues significa "jagant" i fa referència al seu gran tamany en comparació als seus parents.[1]
El Sinocalliopteryx és considerat dins de la família Compsognathidae, sent l'últim membre en descobrir-se. Encara que originalment era relacionat en el Huaxiagnathus i el Sinosauropteryx,[1] un anàlisis més recent sugerix una posició filogenético prop del Guanlong, Proceratosaurus i Mirischia. Estos gèneros (incloent al Sinocalliopteryx), a pesar de ser més propencs a les aus que als tiranosauroides, podrien ser ubicats dins de Tyrannosauroidea fins que nous estudis ho comproven.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinocalliopteryx gigas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.