Shuanggudui
Shuanggudui (chinenc simplificat: 双古堆; chinenc tradicional : 雙古堆; pinyin: Shuānggŭduī) és un lloc arqueològic situat prop de Fuyang, en la província chinenca d'Anhui. La tomba de Shuanggudui n.º 1, que pertany a Xiahou Zao (夏侯灶), el segon marqués de Ruyin (汝陰侯), va ser sagellada en l'any 165 a. C. en la primerenca dinastia Han (206 a. C. - 220 d. C.). Excavada en 1977, es va trobar que contenia un gran número de texts escrits en tablillas de bambú, inclosos fragments del Clàssic de poesia i els Elegies de Chu, un text sobre eixercicis de respiració, una «taula de l'any» (年表) que relata els acontenyiments històrics, un manual sobre gossos, una versió del I Ching (Yijing) que diferix de la rebuda i artefactes com la taula còsmica més antiga coneguda, un instrument adivinatorio. De la mateixa manera que els Texts de Mawangdui i els Texts de Guodian, atres dos tombes de la zona de l'antic estat Chu, la troballa de Shuanggudui ha tirat gran llum sobre la cultura i les pràctiques de la primera dinastia Han.
Excavació i identificació
[editar | editar còdic]
Shuanggudui (双古堆, lliteralment «túmulos antics emparellats») va ser excavat en juliol de 1977 durant l'ampliació de l'aeroport municipal de Fuyang en la província de Anhui, China.[1] Situat a uns tres quilómetros de Fuyang en eixe moment, se sap que el lloc contenia tombes antigues, pero no està clar si l'excavació va ser planejada de bestreta o es va fer apresuradament just quan va començar la construcció.[2] L'excavació va ser supervisada per dos arqueòlecs de l'Equip de busca de relíquies arqueològiques de la província de Anhui, que varen descobrir dos tombes, una de les quals (la Tomba 1, a l'est) contenia texts i artefactes.[1] Una rampa de 4,1 metros d'ample va conduir a la cambra de l'ataüt que medix 9,2 metros de nort a sur per 7,65 metros d'est a oest, aproximadament la mitat de l'àrea de la Tomba 3 més famosa que s'havia descobert en Mawangdui en 1973.[3]
Alguns dels artefactes de bronze trobats en la Tomba 1, estaven marcats en el nom de l'ocupant de la tomba Ruyin Hou (女［汝］陰侯), que significa «Senyor de Ruyin».[2] Este títul s'havia concedit per primera volta a Xiahou Ying (m. 172 a. C.), que havia ajudat a Liu Bang (r. 202-195 a. C.) a establir la dinastia Han. Els arqueòlecs han identificat la tomba com a pertanyent al fill de Ying, Xiahou Zao, el «segon Senyor de Ruyin».[4] Poc se sap d'ell, excepto que va morir sèt anys despuix que el seu pare.[5] Per lo tant, es creu que la tomba va ser sagellada en l'any 165 a. C., el quinzé any del regnat del emperador Wen de Han.[4]
Artefactes
[editar | editar còdic]Taules còsmiques
[editar | editar còdic]La tomba de Shuanggudui contenia les primeres taules d'adivinaació conegudes (shi 式), o «cosmógrafos», instruments de adivinaació que varen anar àmpliament utilisats durant la dinastia Han (206 a. C. - 220 d. C.).[13] Estes dos taules astrològiques lacadas consistixen en un disc mòvil —de 9,5 centímetros de diàmetro— que representa els Cels, montats sobre una base quadrada —de 13,5 per 13,5 centímetros— que representa la Terra.[14][15] El centre de la part superior circular representa les sèt estreles de l'Orsoa Major —que es considerava una poderosa deïtat astral—, mentres que la vora tanta del disc com de la base quadrada està inscrit en signes astrocalendricos que ajudaven a realisar l'adivinaació.[16][17] Donald Harper, que va escriure sobre este artefacte poc despuix del seu descobriment, va argumentar que deuria cridar-se «tauler còsmic» perque és «tan òbviament un model mecanicista del propi cosmos».[18]
L'us de tals taulers es descriu o aludix en molts texts chinencs antics com Chu Ci, Han Feizi, Huainanzi i alguns texts militars.[19] El adivinador rotaría el disc fins que el carro apuntara en una direcció elegida, generalment corresponent a la data actual.[20][21] Després trobaria una resposta a la seua pregunta per mig de càlculs numerológicos.[20] Se suponia que la manipulació d'este model en miniatura del cosmos duria poder al seu usuari.[22]
La yuxtaposició numèrica en la part interna i redona del tauler es correlaciona en el disseny de Luoshu, que se suponia que havia segut inventat en les Sis Dinasties (220–589). Esta és la data més antiga del quadrat màgic Luoshu.«Les inscripcions ... semblen pertànyer a ... lCirculació de Taiyi entre els Nou Palaus' (Taiyi xing jiugong 太 一行 九宮)».[23]
Atres objectes
[editar | editar còdic]Els bens més valiosos que varen ser enterrats en l'ocupant de la tomba, havien segut furtats durant molt temps ans que els arqueòlecs excavaren la tomba en 1977. Ademés de les dos taules còsmiques, es varen trobar molts recipients lacados, aixina com instruments musicals de terracota, armes metàliques —la majoria de bronze en algunes realisades en ferro— i una série d'artefactes de bronze com un espill, una llàntia i un caldero.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Shaughnessy, 2014, p. 190.
- ↑ 2,0 2,1 Shaughnessy, 2014, pp. 190–191.
- ↑ Shaughnessy, 2014, pp. 189-190.
- ↑ 4,0 4,1 Shaughnessy, 2014, p. 191.
- ↑ Greatrex, 1994, p. 98.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
- ↑ Harper, 1999, p. 840.
- ↑ Dorofeeva-Lichtmann, 2007, p. 294.
- ↑ Tseng, 2011, p. 49.
- ↑ [6]; [7]; [8]; [9]. A drawing of one of these boards first published in the Chinese journal Kaogu ("Archeology") en 1978, reproduïda en[10][11][12].
- ↑ Harper, 1999, («instrument arqueològic» i descripció).
- ↑ Tseng, 2011, (laqueado i mides).
- ↑ Harper, 1999, sobre ajuda per a l'adivinaació i sobre l'Orsoa Major com deidad.
- ↑ Tseng, 2011, descripció de l'artefacte.
- ↑ Harper, 1978–1979, p. 1.
- ↑ Harper, 1999, pp. 841–43.
- ↑ 20,0 20,1 Harper, 1999, p. 839.
- ↑ Tseng, 2011, pp. 47–49.
- ↑ Lewis, 2006, p. 278.
- ↑ Kalinowski, 2013, pp. 340–341.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2004).«History of Science, History of Text».Springer.Dordrecht:
- 3–49.
- (2007).«Graphics and Text in the Production of Technical Knowledge in China: The Warp and the Weft».E.J. Brill.Leiden i Boston:
- 217–294.
- (2009).«Early Chinese Religion. Part One: Shang through Han (1250 BC–220 AD)».Brill.Leiden:
- 459–518.
- (1994).«Outstretched Leaves on His Bamboo Staff: Essays in Honour of Göran Malmqvist on his 70th Birthday».Association of Oriental Studies.Stockholm:
- 97–113.
- (1978–1979).«The Han Cosmic Board (shih 式)».Early China.4
- 1–10 (Subscripció necessària).
- (1998).«Early Chinese Medical Literature: The Mawangdui Medical Manuscripts».Kegan Paul International.Londres and Nova York:
- (1999).«The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 B.C.».Cambridge University Press.Cambridge:
- 813–84.
- (1992).«Education and Modernization: The Chinese Experience».Pergamon Press.Oxford and Nova York:
- (2010).«Pulse Diagnosis in Early Chinese Medicine: The Telling Touch».Cambridge University Press.Cambridge:
- (1989).«Some Notes on the Organization of the Han Dynasty Bamboo 'Annals' Found at Fuyang».Early China.14
- 1–25. (Subscripció necessària)
- (2013).«The Notion of "Shi" 式 and Some Related Terms in Qin-Han Calendrical Astrology».Early China.35
- 331–360.doi:10.1017/S0362502800000535.
- (2005).«Text and Ritual in Early China».University of Washington Press.Seattle:
- 149–93.
- (2006).«The Construction of Space in Early China».SUNY Press.Albany, NY:
- (2000).«Quand la forme transcende l'objet. Histoire dones pâtes alimentaires en Chine (IIIe siècle av. J.-C.–IIIe siècle apr. J.-C.)».Annales. Histoire, Sciences Socials.55(4)
- 791–824.
- (2001).«The Fuyang Zhou Yi and the Making of a Divination Manual».Àsia Major.14(1)
- 7–18.
- (2014).«Unearthing the ___protected_title_4___: Recently Discovered Manuscripts of the ___protected_title_5___ (___protected_title_6___) and Related Texts».Columbia University Press.Nova York:
- (2002).«The Animal and the Daemon in Early China».SUNY Press.Albany, NY:
- (2011).«Picturing Heaven in Early China».Harvard University Àsia Center, distributed by Harvard University Press.Cambridge (Massachusetts) and Londres:
- (2005).«Medieval Chinese Medicine: The Dunhuang medical manuscripts».RoutledgeCurzon.Nova York:
- 19–44.apter=The Tables (___protected_title_0___) in Alvenc Qian's ___protected_title_1___: Rhetoric and Remembrance|pages=295–311|title=Graphics and Text in the Production of Technical Knowledge in
- (2007).«China: The Warp and the Weft».I,J. Brill.Leiden i Boston:
- (2000).«Chinese History: A Manual___protected_title_2___».Harvard University Àsia Center.Cambridge (Massachusetts) i Londres:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Shuanggudui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.