Anar al contingut

Shou

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Shòu (en chinenc simplificat i japonés shinjitai: 寿; en forma tradicional: 壽) és el caràcter chinenc que representa la longevitat. És utilisat com un símbol auspicioso i apareix repetit extensivamente en la vestimenta, arquitectura aixina com objectes de lux i quotidians de gran part d'Àsia Oriental. Habitualment no apareix en la forma de la seua escritura regular sino esquematizado de diferents maneres, especialment de forma simètrica i circular.

Us

Shou circular 圆寿 rodejat de ceptres ruyi imperials, Museu de la Ciutat Prohibida

El caràcter de longevitat (shou) apareix per a representar un dels tres objectius més importants de la vida en el pensament tradicional chinenc, les cridades tres bendicions de la felicitat: fortuna (fú 福), prosperitat (lù 祿) i longevitat (shòu 壽). Per a la seua representació, estes s'encarnen en els tres deus estrela (Fú, Lù, Shòu), comunament representats com tres figures masculines[1]cada una en penyora i objectes distintius que permet diferenciar-els o poden aparéixer també representades visualment per la caligrafia dels seus caràcters chinencs o per objectes i animals homòfons. Shou és el més reconeixible, "porta una gran bresquilla i un llarc bastó en una carabassa i un pergamí. El cérvol i el rat penat representen la fortuna (fu). La bresquilla, la carabassa i el pergamí són símbols de la longevitat". [2] Una atra característica cridanera és el seu front gran i alta.[2]

El caràcter chinenc shou (壽) és un motiu molt habitual en textils, mobles, ceràmica i joyes. El sinograma pot aparéixer sol o estar rodejat de flors, rat penat o atres símbols de bona sòrt, pero sol ocupar la posició central.

La longevitat és reconeguda en les creències chinenques com una de les Cinc Fortunes (wǔfú 五福– longevitat, riquea, salut, amor a la virtut i mort pacífica)[3] que a sovint es representen en l'interpretació homófona de cinc rat penat voladores, ya que la paraula per a "rat penat" en chinenc (fú 蝠) sona com la paraula per a "fortuna" (fú 福). Quan es representa aixina, el caràcter shòu apareix en posició central dominant, reemplaçant al quint rat penat.

Atres símbols de l'iconografia chinenca que representen la longevitat inclouen pins, grullas, cérvols motejats, pedres de colecció ( shòushí 壽石), bresquilles i tortugues. A sovint es representen en chicotets grups per a emfatisar el significat simbòlic central de l'image (per eixemple, grullas entre pins).

Un dit chinenc comú sobre la longevitat, es troba en els pergamins de casi totes les tendes de caligrafia chinenca del món: shòu shān fú hǎi (壽山福海, "longevitat montanya, fortuna mar"), que s'interpreta en el significat de "que la teua vida siga tan ferma com les montanyes i la teua bona fortuna tan illimitada com les mars".

Des de 2017, la versió 10 de l'estàndart Unicode presenta una versió redonejada del símbol (🉢, ) en el bloc "Suplement ideográfico vorejats", en el punt de còdic O+1F262 (SÍMBOL REDONEJAT PER A SHOU). [4]

En noms

Com a important concepte cultural que és, el caràcter és part de molts noms chinencs (per eixemple, el Palau de la Longevitat Tranquila (寧壽宮) en la Ciutat Prohibida, Pequín). L'equivalent japonés és Kotobuki 壽/寿 (que apareix en noms com Nakajima Kotobuki, Tsukasa Kotobuki, aixina com Jurōjin (Shou Laoren) i Fukurokuju).

Galeria

  • Chinese pilgrim bottle of "famille rose" porcelain with the character Shou
    Botella de peregrí de porcelana tipo "familis rosa" en el caràcter Shou
  • Song dynasty lacquer art hulu with Shou and a bat on it
    Lacado de la dinastia Song en una carabassa hulu en Shou i un rat penat.
  • Plate 35 from the book Examples of Chinese Ornament by Owen Jones in 1867. The Shou pattern ca be seen.
    Làmina 35 del lliure Eixemples d'ornaments chinencs d'Owen Jones en 1867 en el patró Shou.
  • Plate 39 from the same book. The Shou pattern ca be seen.
    Làmina 39 del mateix llibre.
  • Plate 52 from the same book. The Shou pattern ca be seen.
    Làmina 52.
  • Plate 58 from the same book. The Shou pattern ca be seen.
    Làmina 58.
  • Plate 73 from the same book. The Shou pattern ca be seen.
    Làmina 73.
  • Plate 86 from the same book. The Shou pattern ca be seen.
    Làmina 86.
  • Porcelain dish with a peach tree in the form of Shou, from the Kangxi period in the Qing dynasty
    Plat de porcelana en bresquillera en forma de Shou, periodo Kangxi (Qing)
  • Shou character written by Hai Rui at Qiandao Lake. The character ca be viewed either right-side up or upside down to read "Shou".
    Shou escrit per Hai Rui en el llac Qiandao . Es llig del dret i del revés.
  • Modern carpet
    Estora moderna
  • Roof tiles
    Teixixques arremates per Shou en una teulada
  • Ceramic with symbol and ret bats
    Ceràmica en el caràcter Shou i rat penat rojos
  • Cup with symbol within peach
    Tassa en símbol dins d'una bresquilla
  • Gerro de porcelana blava i groc en núvols i dragons i un shou cursivo, en el Museu de la Ciutat Prohibida
    Gerro de porcelana blava i groc en núvols i dragons i un shou cursivo, en el Museu de la Ciutat Prohibida

Vore també

Referències

  1. ↑ Dubta, Margaret (2011). Traditional Chinese Toggles, EDM, p. 59.
  2. ↑ 2,0 2,1 Werner, I. T. C. (1932). A Dictionary of Chinese Mythology, Kelly and Walsh, p. 431.
  3. ↑ Bartholomew, Terese Tse. Hidden Meanings in Chinese Art, Asian Art Museum of Sant Francisco, p. 164.
  4. ↑ «unicode. org/charts/PDF/Unicode-10.0/U100-1F200. pdf The Unicode Standard, Version 10.0, Enclosed Ideographic Supplement». unicode. org. The Unicode Consortium. Consultat el 2017-08-16.

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Shou&oldid=1510547»