Shirley Temple

Shirley Temple

Shirley Jane Temple (Santa Mónica, Califòrnia, 23 d'abril de 1928-Woodside, Califòrnia, 10 de febrer de 2014), també coneguda (pel seu segon matrimoni) com Shirley Temple Black, va ser una actriu i diplomàtica nortamericana que, en edat infantil, va actuar en importants películes de principis dels anys 30. Considerada com l'actriu infantil de major èxit de l'història del cine per la seua habilitat com actriu i ballarina, la seua fama va declinar en entrar en l'adolescència; encara que va seguir activa en el cine fins a finals dels anys quaranta.

Naixcuda en una família de classe mija assentada en el estat de Califòrnia, va estudiar des de la seua chiquea teatre, vora i dansa en diversos instituts. Als tres anys d'edat, va ser elegida per a actuar en diversos curtmetrages per a l'empresa Educational Pictures i, després, fer breus aparicions en llarcmetrages com Carolina i As the Earth Turns, en papers no acreditats. El seu primer paper protagoniste ho va obtindre en 1934 en Ulls carinyosos, que la va consagrar. Entre les produccions més destacades que va actuar sent chiqueta destaquen The Little Colonel, La simpàtica huerfanita, Wee Willie Winkie, Heidi, A Little Princess, The Bachelor and the Bobby-Soxer i Fort Apache, totes estrenades durant els anys trenta i quaranta. Va ser dirigida per #cineaste com David Butler, Walter Lang o John Ford, i incursionó activament en els gèneros tant dramàtics com a còmics fins al seu retir del cine, en 1949.

En 1934, a l'edat de sis anys, es convertix en l'actriu més jove en l'història en guanyar un premi Óscar, concedint-li el Premi Jovenil de l'Acadèmia.

Temple també va actuar en televisió conduint programes propis i fent aparicions com invitada fins a mediats dels anys xixanta. Posteriorment va ser embaixadora nortamericana en Ghana (1974-76) i Checoslovàquia (1989-92).

Va fallir en la nit del dilluns 10 de febrer de 2014, a l'edat de 85 anys, per causes naturals.

Temple va ser destinatària de numerosos premis i distincions, entre ells el Kennedy Center i un premi del Sindicat d'Actors al guany de vida. Temple ocupa el posat n.º 18 en la llista de les més grans llegendes de la pantalla d'Amèrica i de l'història del cine clàssic d'Hollywood, pels American Film Institute.

Biografia

Shirley Temple va nàixer el 23 d'abril de 1928 en Santa Mónica, Califòrnia, és la tercera filla de Gertrude Temple i l'empleat de banc George Temple. La família era d'ascendència holandesa, anglesa i alemana.Tenia dos germans: John i George, Jr.La seua mare va encorajar a Shirley a desenrollar el seu talent per a la vora, el ball i l'actuació, i en setembre de 1931 la va inscriure en l'Escola de Dansa de Meglin en Los Àngeles. Aproximadament en este moment, la mare de Shirley va començar a pentinar el cabell de la seua filla en rulls.

En les seues memòries Shirley va assegurar que no era fàcil ser Shirley Temple. La revista ''People'' va publicar un artícul en el que varen desvelar que la mare, li feya 56 rulls perfectes en el seu cabell i abans de dormir-se en lloc de contes infantils li llegia el guion que tenia que deprendre's per al següent dia. Segons el mig, la menor repetia el diàlec fins a quedar-se dormida. Arribada el matí, Temple no solament se sabia les seues llínees, sino que també es deprenia les dels seus companyers. A través dels anys s'ha reportat que la mare de Temple era una dòna desapiadada, que l'obligava a treballar per a sostindre a la família. No obstant, l'intérpret va desmentir les acusacions i va explicar que Gertrude era molt tímida, pero que creïa que quan sorgia una oportunitat no es podia desaprofitar.

En 1988 Shirley va publicar el seu llibre autobiogràfic titulat Child Star: An Autobiography (Estrela infantil), en el seu llibre Temple va revelar que un productor de Metro-Goldwyn-Mayer conegut per rebre favors sexuals a canvi de papers en els seus films, es va baixar els pantalons i va expondre les seues parts íntimes durant la primera reunió, en 1940. Ella tenia a penes dotze anys. Sent encara una chiqueta inocent simplement es va somriure i l'home enujat la va tirar de la seua oficina. Afortunadament ya havia firmat contracte en la jagantesca productora.

Jamai em va obligar a fer res. Yo amava lo que feya. Recorde algunes mares que pessigaven als seus fills per a que ploraren en una escena, pero la meua mare sempre em va envoldre en amor.

Temple també va revelar que els chiquets actors d'aquella época quan tenien un mal comportament o simplement feyen mal una escena, eren tancats en una cabina de sò sense finestres i es tenien que assentar dalt d'un bloc de gèl. "Per lo que puc vore fins ara, la caixa negra no em va causar dany permanent", va escriure Shirley en les seues memòries.

No obstant, la seua ensenyança de vida va ser profunda i inoblidable en a penes sis anys i vaig entendre que el temps és diners i el temps perdut significa problemes econòmics.

El dia del seu octau natalici (que en realitat era el nové, pero l'estudi volia que el públic pensara que era menor), va rebre 135 000 joguets d'al voltant del món. Entre els regals hi havia un cangur bebé d'Austràlia i una vaca que li varen obsequiar uns chiquets d'escola. En 1939 una dòna la va intentar assessinar durant una entrevista de radi en viu, baixe l'argument de que Temple li havia furtat l'ànima a la seua filla de 10 anys i que l'única forma de lliberar-la, era matant a l'artista.

Encara que abans de complir els dèu anys ya era una llegenda d'Hollywood, l'intérpret va confessar que casi es queda en la bancarrota. El seu pare havia manejat mal les seues finances a lo llarc dels anys. «Dels 3 400 000 dólars que havia facturat, únicament em quedaven 44 000 dólars en el meu conte. Això era tot. Va ser un shock», va admetre el ícono infantil. No obstant, Temple no va guardar rencors contra el seu pare.

Crec que yo li haguera pagat a l'estudi cinematogràfic per a tindre el privilegi de treballar, i això va ser lo que vaig fer, va justificar. I no ho culpe. El meu papa va deixar l'escola en sèptim grau. Era un home inocent al que varen dur a despilfarrar els diners. Els qui ho varen assessorar, varen ser els que varen realisar un mal treball.

Trayectòria

1932-1940: superestrella infantil

Ningú sap quàn Shirley Temple va començar a fer películes, ya que els Estudis FOX varen fer un certificat de naiximent fals. Entre finals de 1931 i 1933 va aparéixer en dos séries de curts para Educational Pictures. La seua primera série, Baby Burlesks, satirizó les películes i política recents. La série va ser considerada polèmica per alguns espectadors per la representació que en ella es feya de chiquets menuts en situacions adultes. La seua segona série en Educational, Frolics of Youth, fon una miqueta més acceptable i va fer el paper d'una irritante germana menor en una família suburbana contemporànea.

Mentres treballava per a Educational Pictures, Temple també va interpretar molts papers de figurante en diferents películes. Finalment va firmar en Fox Film Corporation (que més alvance es va fusionar en 20th Century Pictures per a convertir-se en 20th Century Fox) a finals de 1933 despuix d'aparéixer en Stand Up and Cheer! en James Dunn. Més vesprada, va fer parella en el cine en Dunn en vàries películes.

Temple estaria en Fox fins a 1940, convertint-se en l'actriu més lucrativa per a l'estudi. El seu contracte va ser corregit vàries voltes entre 1933 i 1935, i va ser prestada a Paramount per a un parell de películes exitoses en 1934. Durant quatre anys, va figurar com l'estrela més taquillera d'Estats Units. Per a mantindre-la en la seua infància, el certificat de naiximent de Shirley havia segut alterat. Solament en el seu duodècim natalici es va donar conte de que tenia de fet tretze.

La seua popularitat va guanyar tant l'adulació pública com l'aprovació dels seus colegues. Inclús en cinc anys, el sagell de les seues actuacions era el seu professionalisme: sempre tenia les seues frases memorisades i els seus passos de ball preparats quan començava el rodage. Va ser la primera receptora del premie Óscar especial a l'intérpret jovenil en 1935. Ochenta y cinco anys més vesprada, Temple seguix sent l'intérpret més jove de tota l'història del cine en haver rebut este honor. És també l'actriu més jove en afegir les chafades de peus i mans en l'exterior del Grauman's Chinese Theatre.

Temple va fer aixina mateix películes en Carole Lombard, Gary Cooper, Adolphe Menjou i molts uns atres. Arthur Treacher va aparéixer com un bondadoso majordom en vàries películes de Temple.

La capacitat de Temple com a ballarina (especialment com a ballarina de claqué) és ben coneguda i célebre. Inclús en les seues primeres películes va ballar i era capaç de fer coreografies complexes de claqué en cinc anys. Va ser emparellada en el famós ballarí Bill «Bojangles» Robinson en The Little Colonel, The Littlest Rebel, Rebecca of Sunnybrook Farm i Just Around the Corner. Robinson també va preparar i va desenrollar la seua coreografia per a moltes de les seues atres películes. Com Robinson era afroamericano, les seues escenes agarrant les mans de Temple varen tindre que ser suprimides en moltes ciutats del sur.

Aparte de les películes, es varen comercialisar molts productes de promoció de Shirley Temple durant els anys 1930. Numeroses nines de Temple, vestides en trages de les películes, varen ser molt venudes. Atres artículs exitosos de Temple incloïen una llínea de vestits de chiqueta i llaços de pèl. Vàries cançons de les películes de Temple, com «On the Good Ship Lollipop» (de Ulls carinyosos de 1934), «Animal Crackers in My Soup» (de La simpàtica huerfanita de 1935) i «Goodnight My Love» (de Stowaway 1936) varen ser populars èxits en la ràdio. Freqüentment va prestar la seua image i talent per a promoure vàries causes socials, incloent la Creu Roja.

El paper de Dorothy en El Mac de Oz va ser originalment pensat para Judy Garland. No obstant, els eixecutius de MGM estaven preocupats en l'interés taquiller de Garland. Temple va ser tinguda en conte per al paper. No obstant, no va poder aparéixer en la película al no haver un acort entre Fox i MGM. Igualment es rumoreó que va ser l'inspiració per a Bonnie Blue Butler en Lo que el vent es va dur i va ser una de les primeres competidores per al paper en la película, pero era massa major quan es va iniciar el rodage.

En 1940, Temple va deixar la Fox. Va combinar les classes en Westlake School for Girls en películes per a varis estudis, incloent MGM i Paramount. Les seues películes més exitoses d'eixe moment varen ser Since You Went Away en Claudette Colbert, The Bachelor and the Bobby-Soxer en Cary Grant i Fort Apache. Es va retirar del cine en 1949.

En els anys 1950 i 1960, va fer una breu tornada al negoci de l'espectàcul en dos séries de televisió. Shirley Temple's Storybook es va estrenar en la NBC el 12 de giner de 1958 i la seua última emissió va ser l'1 de decembre de 1959. Shirley Temple Theatre -també conegut com The Shirley Temple Show- es va estrenar en la NBC l'11 de setembre de 1960 i la seua última emissió va ser el 10 de setembre de 1961. Abdós programes mostraven adaptacions de contes de fades i atres contes orientats a la família. Shirley Temple va ser la presentadora i esporàdica narradora/actriu en abdós séries.

Rols

La majoria de les películes de Shirley Temple es varen fer a baix cost a $200 000 o $300 000 cada una, i varen ser drames de comèdia en cançons i balls afegits, situacions sentimentals i melodramáticas, i en poc valor de producció. Els seus títuls de películes són una pista de la forma en que va ser comercialisada: Curly Top i Dimples , i les seues «menudes» imàgens com The Little Colonel i The Littlest Rebel. Shirley a sovint interpretava a un reparador, un Cupido precoç, o el bon fada en estes películes, reunint als seus pares separats o suavisant les arrugues en les romançades de les parelles jóvens. Els elements del conte de fades tradicional es varen entrellaçar en les seues películes: la bondat sana triumfant sobre la maldat i el mal, per eixemple, o la riquea sobre la pobrea, el matrimoni sobre el divorç o una economia en auge sobre una depressió. A mida que la chiqueta va madurar fins a ser preadolescente, la fòrmula es va modificar llaugerament per a encorajar la seua naturalitat, ingenuïtat a eixir i lluir mentres la seua inocència infantil, que li havia servit be als sis anys pero era inapropiada per a les seues preadolescentes. (o anys posteriors de l'infància).

El biógraf John Kasson argumenta:

En casi totes estes películes ella va eixercitar el paper de curandera emocional, reparant divisions entre nóvios antics, membres de la família separats, formes tradicionals i modernes, i eixèrcits en guerra. Característicamente carent d'un o abdós pares, va constituir noves famílies dels més dignes d'amar-la i protegir-la. Els productors es varen delectar en contrastar la seua diminuta estatura, ulls lluents, somriure en hoyuelos i cincuenta y seis rulls rossos en tirar als seus protagonistes oposts, com Gary Cooper , John Bols , Victor McLaglen i Randolph Scott. No obstant, el seu coprotagonista favorit va ser el gran ballarí afroamericano Bill "Bojangles" Robinson., en qui va aparéixer en quatre películes, començant en The Little Colonel (1935), en la que varen interpretar el famós ball de l'escala.

La biógrafa Anne Edwards va escriure sobre el to i el tenor de les películes de Shirley Temple:

Açò va ser a mitan de la depressió, i els esquemes varen proliferar per al conte dels necessitats i la regeneració dels caiguts. Pero tots ells requerien papereig interminable i coes degradants de llargues hores, al final de les quals un treballador social agotat i molest tractava a cada persona com un número sense rostre. Shirley va oferir una solució natural: obrir el cor.

Edwards va senyalar que els personages creats para Temple canviarien la vida de la fredor, l'endurit i el criminal en resultats positius. Es va vore que les seues películes generaven esperança i optimisme, i el president Franklin D. Roosevelt va dir: «És una cosa esplèndida que per sol quinze centaus, un nortamericà puga anar al cine i mirar la cara somrient d'un bebé i oblidar els seus problemes».

Finances

El 21 de decembre de 1933, el seu contracte es va estendre a un any als mateixos $150 per semana en una opció de sèt anys, i la seua mare Gertrude va ser contractada a $25 per semana com a peluquera i entrenadora personal. Estrena en maig de 1934, ¡Alça't i anima! es va convertir en la película revolucionària de Shirley. Ella va actuar en un sketch curt en la película junt en la popular estrela de Fox James Dunn , cantant i ballant tap. La paròdia va ser lo més destacat de la película, i els eixecutius de Fox la varen dur a una atra película en Dunn, Baby Take a Bow (cridada aixina per la seua cançó en Stand Up and Cheer! ). La tercera película de Shirley, també en Dunn, va ser Ulls carinyosos, un guion escrit especialment per a ella.

Despuix de l'èxit de les seues primeres tres películes, els pares de Shirley es varen donar conte de que a la seua filla no se li pagava suficients diners. La seua image també va començar a aparéixer en numerosos productes comercials sense la seua autorisació llegal i sense compensació. Per a controlar l'us corporatiu sense llicència de la seua image i negociar en Fox, els pares de Temple varen contractar a l'advocat Lloyd Wright per a representar-los. El 18 de juliol de 1934, el salari contractual es va elevar a $1000 per semana; mentrestant, el salari de la seua mare es va elevar a $250 per semana, en un abonament adicional de $15 000 per cada película terminada. El contracte original de Temple per $150 per semana és equivalent a $2960 en 2019, ajustat per inflació; No obstant, el valor econòmic de $150 durant la Gran inflació va ser igual a al voltant de $18 500 en diners de 2019 pels efectes punitivos de la deflación, sis voltes més que una conversió a nivell de superfície. L'aument salarial subsegüent a $1000 per semana va tindre el valor econòmic de $123 000 en diners de 2019, i l'abonament de $15 000 per película (igual a $296 000 en 2019) tenia el poder adquisitiu d'1.85 millons de dólars en aquella época (en diners de 2019) en una década quan un trimestre podia comprar un menjar. Es varen enviar cartes de cessació i desistimiento a moltes empreses i es va iniciar el procés per a otorgar llicències corporatives.

El 28 de decembre de 1934, Ulls carinyosos va ser estrenada. La película va ser el primer llarcmetrage dissenyat específicament per als talents de Temple i el primer a on el seu nom va aparéixer sobre el títul. La seua cançó principal, On the Good Ship Lollipop, es va introduir en la película i va vendre cinccentes mil còpies de partitures. En febrer de 1935, Temple es va convertir en la primera estrela infantil en ser honrada en un Oscar jovenil en miniatura pels seus guanys cinematogràfics, i va agregar les seues chafades de mans a l'esplanada del Grauman's Chinese Theatre. un més despuix.

1935-1937

La quota de películes de Temple en cada any natural va aumentar de tres a quatre en el contracte que els seus pares varen firmar en juliol de 1934. Despuix de la firma del contracte es varen estrenar Now and Forever, protagonisada per Gary Cooper i Carole Lombard (en la que Temple apareixia en tercer lloc en el seu nom sobre el títul, baix dels de Cooper i Lombard), The Little Colonel, Our Little Girl, Curly Top (en la cançó Animal Crackers in My Soup) i The Littlest Rebel. Curly Top va ser l'última película de Temple abans de la fusió entre 20th Century Pictures i Fox Film Corporation.

El salari de Temple ascendia a 2500 dólars semanals a finals de 1935. Per a la producció es varen construir elaborats decorats en el famós Iverson Movie Ranch de Chatsworth, a on una de les roques del rancho va ser batejada en el nom de Shirley Temple Roc.

Heidi va ser l'única una atra película de Temple estrenada en 1937. A mitat del rodage de la película, es va afegir al guion la seqüència del somi. Segons pareix, la pròpia Temple estava darrere de la seqüència onírica i l'havia impulsat en entusiasme, pero en la seua autobiografia ho va negar en vehemència. El seu contracte no donava ni als seus pares ni a ella cap control creatiu sobre les seues películes. Va considerar que Zanuck es negava sériament a aprofitar l'èxit del seu paper dramàtic en Wee Willie Winkie.

Un dels molts eixemples de cóm Temple estava impregnant la cultura popular en eixe moment són les referències a ella en la película de 1937 Sempre Eva; el flamant mandamás dels estudis cinematogràfics Atterbury Dodd (interpretat per Leslie Howard) mai ha sentit parlar de Temple, per a gran sorpresa i incredulitat de l'antiga estrela infantil Lester Plum (interpretada per Joan Blondell), que es descriu a sí mateixa com «la Shirley Temple dels meus temps», i interpreta per a ell On the Good Ship Lollipop.

1938-1940

L'Associació de Propietaris de Teatres Independents va pagar un anunci en The Hollywood Reporter en maig de 1938 que incloïa a Temple en una llista d'actors que mereixien els seus salaris, mentres que el «recapte de taquilla d'uns atres (incloses Katharine Hepburn i Joan Crawford) era nul».

En 1939, va anar el tema del quadro de Salvador Dalí Shirley Temple, el mònstruo més jove i sagrat del cine del seu temps, i va ser animada en l'Ànet Donald en The Autograph Hound. En 1940, Lester Cowan, un productor de cine independent, va comprar els drets cinematogràfics de Babylon Revisited, de F. Scott Fitzgerald, per 80 dólars. Fitzgerald va pensar que els seus dies com a guioniste havien terminat i, en alguns dubtes, va acceptar l'oferta de Cowan d'escriure el guion titulat Cosmopolitan basat en el conte. Despuix de terminar el guion, Cowan li va dir a Fitzgerald que no faria la película a menos que Temple protagonisara el paper principal de la jove Honoria. Fitzgerald va objectar, dient que, als dotze anys, l'actriu era massa mundana per al paper i restaria valor a l'oreig d'inocència que d'un atre modo emmarcaria el personage de Honoria. Despuix de conéixer a Temple en juliol, Fitzgerald va canviar d'opinió i va tractar de persuadir a la seua mare per a que la deixara protagonisar la película. No obstant, la seua mare va posar objeccions. En qualsevol cas, el proyecte de Cowan va ser archivat pel productor. Més vesprada, a Fitzgerald se li va atribuir l'us de l'història original de L'última volta que vaig vore París, protagonisada per Elizabeth Taylor.

1941-1950: películes finals i retirada

Shirley va firmar en MGM despuix de deixar 20th Century-Fox. No obstant, en reunir-se en Arthur Freed per a una entrevista preliminar, el productor de MGM li va mostrar els seus genitals. Quan açò va provocar rialles nervioses en resposta, Freed la va tirar i va terminar el seu contracte ans que es produïra cap película. La següent idea va ser associar-la en Garland i Rooney per al musical Babes en Broadway. Tement que qualsevol dels dos últims poguera fàcilment eclipsar a Temple, MGM la va reemplaçar en Virginia Weidler . Com a resultat, la seua única película per a MGM va ser la relativament exitosa Kathleen, estrenada en 1941. Miss Annie Rooney va seguir la seua carrera en United Artists en 1942, pero no va tindre èxit. The Bachelor and the Bobby-Soxer, protagonisada per Cary Grant, i Fort Apache, protagonisada per John Wayne i Henry Fonda, varen anar dos de les seues poques películes exitoses en la década de 1940. El seu llavors marit , John Agar, també va aparéixer en Fort Apache. Ella i l'expresident nortamericà Ronald Reagan varen estar abdós en That Hagen Girl (1947). No va anunciar formalment el seu retir dels llarcmetrages fins a 1950.

Radi

Temple va tindre breument la seua pròpia série de radi en CBS . Junior Miss va debutar el 4 de març de 1942, en la que va interpretar el paper principal. La série es va basar en històries de Sally Benson . Patrocinada per Procter & Gamble, Junior Miss va ser dirigida per Gordon Hughes, en David Rose com a director musical. La série va terminar el 26 d'agost de 1942.

Publicitat i patrocinis

John Kasson va dir en una entrevista:

Shirley va ser la celebritat més popular que va promocionar productes per a chiquets i adults, solament rivalizada per Mickey Mouse. Va transformar la moda dels chiquets, popularisant l'aspecte de chiqueta menuda per a chiquetes de fins a dotze anys, i a mitan de la década de 1930 la llínea de nines Shirley Temple d'Ideal Novelty i Toy Company representava casi un terç de totes les nines venudes en el país.

Ideal Toy and Novelty Company en la ciutat de Nova York va negociar una llicència per a nines en la primera nina de la companyia que duya el vestit de llunars de Stand Up and Cheer! Les nines de Shirley Temple varen generar al voltant de 45 millons de dólars en vendes abans de 1941. Una tassa, una gerra i un tazón de cereal en blau cobalt en una calcomania de la menuda actriu es varen regalar com a premi en Wheaties.

Els artículs exitosos de Shirley Temple varen incloure una llínea de vestits per a chiquetes, accessoris, sabó, plats, llibres retallats, partitures, espills, tabletas de paper i molts atres artículs. Ans que terminara 1935, els ingressos de la chiqueta de les regalías de mercaderies en llicència superarien els $100 000, lo que duplicava els seus ingressos de les seues películes. En 1936, els ingressos de Shirley per regalías varen superar els $400 000 dólars. En el respal de Postal Telegraph, Sperry Drifted Snow Flour, la ràdio Grunow Teledial, Quaker Puffed Wheat , General Electric i automòvils Packard.

Mits i rumors

En l'apogeu de la seua popularitat, Temple va ser a sovint objecte de molts mits i rumors, i varis varen ser propagats pel departament de prensa de Fox. Fox també la publicitó com un talent natural sense entrenament formal d'actuació o ball. Com una forma d'explicar cóm coneixia el ball estilisat de zapateo, es va inscriure durant dos semanes en l'Escola de Ball Elisa Ryan.

Circulaven falses afirmacions de que Temple no era una chiqueta, sino una nana de 30 anys, degut en part al seu tipo de cos fornido. El rumor era tan freqüent, especialment en Europa, que el Vaticà va enviar al pare Silvio Massante per a investigar si realment era una chiqueta. El fet de que mai semblava perdre cap dent va dur a algunes persones a concloure que tenia totes les seues dents adults. En realitat, Temple perdia les dents regularment durant els seus dies en Fox, especialment durant la cerimònia en l'acera front al Teatre Grauman, a on es va llevar les sabates i va colocar els peus descalzos en el ciment per a desviar l'atenció del seu rostre. Quan actuava, usava plaques i fongues dentals per a ocultar els buits en les seues dents. Un atre rumor dia que les seues dents havien segut llimats per a que semblaren dents de llet.

Un rumor sobre el cabell característic de Temple va ser l'idea de que usava una peluca. En múltiples ocasions, els fanàtics li varen arrancar el cabell per a provar el rumor. Més vesprada va dir que desijava que tot lo que tenia que fer era usar una peluca. El procés nocturn que va soportar en la configuració dels seus rulls va ser tediós i agotador, en enjuagues semanals de vinagre que li varen cremar els ulls.

Es varen difondre rumors de que el color del seu cabell no era naturalment ros. Durant la creació de Rebecca de Sunnybrook Farm , es va difondre la notícia de que anava a fer escenes esteses sense els seus rulls característics. Durant la producció, també es va refredar, lo que la va fer perdre un parell de dies. Com a resultat, un informe fals es va originar en Gran Bretanya de que tot el seu cabell havia segut tallat.

Família i carrera com Shirley Temple Black

A l'edat de 17 anys es va casar en el soldat, convertit en actor, John Agar (1921-2002) el 19 de setembre de 1945. Varen tindre una filla, Lindo Susan Agar (més vesprada coneguda com Susan Black) naixcuda el 20 de giner de 1948. Temple va presentar una demanda de divorç a finals de 1949, sent el divorç efectiu el 5 de decembre de 1950. A principis de 1950, mentres estava de vacacions en Hawái, Shirley va conéixer i es va enamorar de l'home de negocis californià Charles Alden Black (1919-2005) i es varen casar el 16 de decembre de 1950. Varen tindre dos fills: Charles Alden Black Jr., naixcut el 29 d'abril de 1952, i Lori Black, naixcuda el 9 d'abril de 1954. Varen permanéixer casats fins a la mort d'ell d'un síndrome mielodisplásico en 86 anys el 4 d'agost de 2005.

Posteriorment es va involucrar en la política del Partit Republicà, entrant sense èxit en la carrera congresional de 1967 en una plataforma a favor de la guerra en Vietnam. Va conseguir varis llocs diplomàtics, servint com a delegada d'Estats Units en moltes conferències i cims internacionals. En 1968, mentres participava en una conferència de la Multiple Sclerosis International Federation (Federació Internacional d'Esclerosis Múltiple) celebrada en Checoslovàquia, va ser testic de l'auge i caiguda de la Primavera de Praga i es va entrevistar en el primer ministre reformiste checoslovac Alexander Dubček; Temple, una fervent anticomunista, va assegurar haver vist tropes soviètiques eixecutant a una dòna checa en els carrers de Praga, a pesar de que, en realitat, el aplastamiento de la revolució va ser relativament incruent puix solament va haver una víctima civil: un home que es va immolar en protesta a l'intervenció de les tropes del Pacte de Varsòvia. En 1969 va ser nomenada delegada de les Nacions Unides pel president Nixon i més vesprada embaixadora nortamericà en Ghana (1974-76). En 1976 es va convertir en la primera dòna Cap de Protocol dels Estats Units que va posar al seu càrrec totes les cerimònies, visites i regals del Departament d'Estat a líders estrangers i la coordinació de temes de protocol en totes les embaixades i consulats d'Estats Units. Va ser embaixadora en Checoslovàquia (1989-92) i novament va ser testic d'un event decisiu en l'història d'aquell país, la Revolució de Vellut, sobre la que va comentar «eixe va ser el millor treball que vaig tindre en tota la meua vida». En 1987 va ser nomenada la primera funcionària honoraria del servici estranger en l'història d'Estats Units pel llavors secretari d'Estat, George Shultz.

En 1999 va aparéixer en la portada de la revista People en el títul «Picture Perfect» i més vesprada eixe mateix any com a part del seu informe especial «Sobrevivint al càncer de mama». Va aparéixer en els Óscar de 1997 i també en eixe mateix any va rebre un premi Kennedy.

Va ser membre en la junta directiva d'algunes grans empreses incloent The Walt Disney Company (1974-75), Del Mont, Bancal Tri-State i Fireman's Fund Insurance. Els seus nomenaments en les juntes d'organisacions sense ànim de lucre varen incloure el Institute for International Studies en la Universitat de Stanford, el Council on Foreign Relations, el Council of American Ambassadors, el World Affairs Council, la Comissió d'Estats Units per a la Unesco, el National Committee on US-China Relations, l'Associació de les Nacions Unides i el US Citizen's Space TaskForce.

Va rebre doctorats honoraris de la Universitat de Santa Clara i la Lehigh University, una Beca de College of Notre Dona'm i un Chubb Fellowship de la Universitat de Yale.

Últimes activitats

En 2001, va treballar com a assessora per a la producció de la ret de televisió ABC Child Star: The Shirley Temple Story, basada en la primera part de la seua autobiografia.

En 2004, es va unir en Legend Films per a restaurar, colorear i publicar la seua primeres películes en blanc i negre, aixina com episodis de les seues séries de televisió de 1960, The Shirley Temple Storybook Collection.

El Sindicat d'Actors (SAG) va anunciar el 12 de setembre de 2005 que rebria el Lifetime Achievement Award. La presidenta del SAG, Melissa Gilbert, va declarar:

No puc pensar en ningú que mereixquen més el premi del SAG Life Achievement d'enguany que Shirley Temple Black. Les seues contribucions a l'indústria de l'entreteniment no tenen precedent; les seues contribucions al món no són menys inspiradoras. Ella ha vixcut la vida més extraordinària, com la lluenta intérpret que el món va aplegar a conéixer quan solament era una chiqueta, a la dedicada servidora pública que ha servit al seu país tant en casa com fòra durant 30 anys. En tot lo que ha fet i complit, Shirley Temple Black ha demostrat una gràcia, talent i determinació poc comuna, sense mencionar la compassió i corage. De chiqueta, estava encantada de ballar i cantar les seues películes i més recentment com a presidenta del gremi he tingut l'orgull de treballar junt a ella, com a amiga i colega, en servici a la nostra unió. Ha segut una indeleble influència en la meua vida. Va ser el meu ídol quan era una chiqueta i seguix sent el meu ídol hui en dia.

Mort

Shirley Temple va morir de causes naturals la nit del 10 de febrer de 2014, a l'edat de 85 anys en la seua casa en Woodside, Califòrnia, rodejada de la seua família i sers volguts. Li sobreviuen els seus tres fills, aixina com els seus nets i bisnietos.

Premis

Premis Óscar

Any	Categoria	Película	Resultat
1934	Premi Jovenil de l'Acadèmia		Plantilla:Cela

Premis SAG

Any	Categoria	Treball nominat	Resultat
2006	Premie d'Honor		Plantilla:Cela

Filmografia

Artícul principal → Anexe:Filmografia de Shirley Temple.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Shirley Temple.
• Plantilla:Imdb nomene
• Plantilla:Tcmdb nomene
• Plantilla:Nndb name
• Classic Movies (1939 - 1969): Shirley Temple
• Actuació de Shirley Temple en La menuda Princesa (1939)