Anar al contingut

Claudette Colbert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Claudette colbert.jpg
Claudette Colbert

Plantilla:Ficha d'actor Claudette Colbert (Émilie Chauchoin: Saint-Vaig manar, França, 13 de setembre de 1903[1]-Speightstown, Barbados, 30 de juliol de 1996) va ser una actriu de cine francnortamericà. Guanyadora del Premie de l'Acadèmia a la Millor Actriu per It Happened One Night (1934). En una carrera que comprén més de sis décades i més de 60 películes, es va aplegar a convertir en una gran figura del Cine Clàssic d'Hollywood. És considerada un dels grans mits del Sèptim Art. Era coneguda per una versatilitat que la va dur a convertir-se en una de les estreles millors pagades de l'indústria en la década de 1930 i 1940, i en 1938 i 1942, l'estrela millor pagada. En 1999, el American Film Institute va votar póstumamente a Colbert com la duodècima estrela femenina més gran del cine clàssic d'Hollywood.

La seua cara redona, els seus ulls grans, les seues encantadores maneres aristocràtiques, i l'estil per a la comèdia llaugera, aixina com per al drama emocional, varen conseguir convertir-la en un gran icon americà, i en una de la celebritats més volgudes de el XX. Unes atres de les seues obres més notables de l'actriu inclouen Cleopatra (1934) i The Palm Beach Story (1942).

Biografia

[editar | editar còdic]

Émilie Chauchoin (pronunciat "scho-schuan") va nàixer el 13 de setembre de 1903 en Saint-Vaig manar, França.[2] Filla de Jeanne Marie (1877-1970) i Georges Claude Chauchoin (1867-1925).[3][4] Encara que va ser batejada com Émilie, la varen cridar Lily per l'actriu Lillie Langtry, naixcuda en Jersey,[5] i també per una tia del mateix nom, la filla adoptiva de la seua yaya materna, Émilie Loew (1878-1954). Colbert, la seua mare i la seua yaya Marie Augustine Loew (1842-1930) varen nàixer en les Illes del Canal entre Anglaterra i França,[6] per lo que ya parlaven anglés en fluïdea abans d'anar als Estats Units, puix es parlava francés i anglés en el círcul familiar.[5]

El germà de Colbert, Charles Auguste Chauchoin (1898-1971), també va nàixer en Jersey. La mare de Colbert tenia vàries ocupacions. Si ben el seu pare havia perdut la vista en l'ull dret i no s'havia establit en una professió, va treballar com a banquer d'inversions, sofrint revessos comercials. Marie Loew ya havia estat en els Estats Units, i el cunyat de Georges (llinage Vedel) ya vivia en la ciutat de Nova York. Marie estava disposta a ajudar a Georges financerament, pero també ho va encorajar a provar sòrt en els Estats Units.[5] Per a buscar més oportunitats d'ocupació, Colbert i la seua família, inclosos Marie i Emilie Loew, varen emigrar a Manhattan en 1906, quan l'actriu contava en a penes tres anys.[4][7]


Vivien en el quint pis d'un edifici en el carrer 53. Colbert va declarar que pujava eixes escales fins al quint pis tots els dies fins a 1922.[8] Durant este periodo els seus pares li varen canviar formalment el nom llegal a Lily Claudette Chauchoin.[9] Georges Chauchoin va treballar com a funcionari subalterno en First National City Bank.[5] Ans que Colbert ingressara en l'escola pública, ràpidament va deprendre anglés en la seua yaya Marie Loew[10] i va continuar parlant en fluïdea el francés.[11][12] Esperava convertir-se en pintora des de que havia agarrat el seu primer llapis. La seua família es naturalizó en els Estats Units en 1912. A la seua mare li agradava l'òpera.[5]


Colbert va estudiar en l'escola secundària Washington Irving (coneguda per tindre un programa d'art sòlit), a on la seua mestra, Alice Rossetter, la va animar a audicionar per a una obra de teatre que Rossetter havia escrit. En 1919, Colbert va fer el seu debut en l'escenari en el Provincetown Playhouse en The Widow's Veil a l'edat de 15 anys.  No obstant, l'interés de Colbert encara s'inclinava cap a la pintura, el disseny de moda i l'art comercial.

En l'intenció de convertir-se en dissenyadora de moda, va assistir a la Art Students League de Nova York, a on es va pagar l'educació artística treballant com a empleada d'una tenda de roba. Despuix d'assistir a una festa en l'escritora Anne Morrison, a Colbert li varen oferir una menuda part en l'obra d'Anne Morrison Chapin i va aparéixer en l'escenari de Broadway en un menut paper en The Wild Westcotts (1923). Havia estat usant el nom de Claudette en lloc del seu primer nom Lily des de la secundària, i per al seu nom artístic, va agregar el llinage de fadrina de la seua yaya materna, Colbert.[11][13] El seu pare, Georges, va morir en 1925[14] i la seua yaya, Marie Loew, va morir en Nova York en 1930.[15]

En 1923, The Wild Wescotts va ser l'òpera primera en el teatre de Claudette, que a partir de llavors va adoptar el nom en el que es va fer famosa quatre anys despuix, interpretant The Barker. També en 1927, la jove va escomençar a colaborar en el cine, pero la seua primera película, For the love of Mike va ser un fracàs de taquilla i la va fer tornar al teatre.

Quan va tornar al celuloide, en 1929, la seua película The Lady Lies va ser, pel contrari, un enorme èxit. L'any anterior, 1928, havia contret matrimoni en el director Norman Foster.

Despuix de cinc anys d'èxits casi seguits, Claudette Colbert ya era una actriu reconeguda i respectada en el món del cine, pero lo millor estava encara per aplegar. Cleopatra, una de les obres més recordades de Cecil B. DeMille, en 1934, va consagrar a l'actriu.[3][16] Pocs mesos despuix, It Happened One Night (Va succeir una nit), comèdia que va protagonisar en Clark Gable, faria que Claudette es ficara de ple en l'indústria del cine i que, ademés de guanyar el guardó Óscar, conseguira fer història en ser la primera dòna francesa en obtindre el premi a la millor actriu.[17]

Un any despuix, en 1935, es va divorciar de Norman Foster, en el que jamai havia convixcut des del dia del seu matrimoni, per a casar-se en el doctor Joel Pressman. Ya en la década de 1940, va provar sòrt en la televisió i com a directora (Texas Lady, 1955). Va continuar treballant en cine i televisió fins a 1987, dedicant-se per complet al teatre des de llavors i fins a 1992.

El seu segon marit va fallir d'un hepatocarcinoma en 1968.

En 1990 va guanyar el Premie Donostia del Festival de Sant Sebastià.


Va fallir en Speightstown, Barbados, als 92 anys d'edat despuix de sofrir vàries apoplejías consecutives.[3] Durant anys, Colbert va dividir el seu temps entre el seu apartament de Manhattan i la seua casa de vacacions en Speightstown.[3] Esta última, comprada a un cavaller britànic i malnomenada Bellerive, era l'única casa de plantació de l'illa front a la plaja.[8] No obstant, la seua direcció permanent va seguir sent Manhattan.

Posteriorment es va celebrar una missa de rèquiem en l'Iglésia de Sant Vicente Ferrer en Manhattan.[18] Les seues cendres descansen en Godings Bay Church Cemetery, Speightstown, Saint Peter, Barbados, junt a la seua mare i el seu segon marit.[8]



Filmografia

[editar | editar còdic]
Any Película Personage
1927 For the Love of Mike Mary
1929 The Lady Lies Joyce Roamer
The Hole in the Wall Jean Oliver
1930 Énigmatique Monsieur Parkes, L Lucy Stavrin
Manslaughter Lydia Thorne
Young Man of Manhattan Ann Vaughn
1931 His Woman Sally Clark
Secrets of a Secretary Helen Blake
El tinent seductor Franzi
Honor Among Lovers Julia Traynor
1932 El signe de la creu Emperatriu Popea Sabina
The Phantom President Felicia Hammond
The Man from Yesterday Sylvia Suffolk
Misleading Lady Helen Steele
The Wiser Sex Margaret Hughes / Ruby Kennedy
1933 Torch Singer Sally Trent / Mimi Benton
Three-Cornered Moon Elizabeth Rimplegar
A l'ombra dels molls Julie Kirk
Tonight Is Ours Princesa/Regna Nadya
1934 Imitació de la vida Beatrice "Bea" Pullman
Cleopatra Cleopatra
It Happened One Night Ellen "Ellie" Andrews
Four Frightened People Judy Jones
1935 The Bride Menges Home Jeannette Desmereau
She Married Her Boss Julia Scott
Móns privats Dr. Jane Everest
The Gilded Lily Marilyn David
1936 Under Two Flags Cigarette
1937 Tovarich Gran Duquesa Tatiana Petrovna Romanov
I Met Him in Paris Kay Denham
Maid of Salem Barbara Clarke
1938 Bluebeard's Eighth Wife Nicole De Loiselle
1939 Drums Along the Mohawk Llana (Magdalena)
En este món traïdor Edwina Corday
Mijanit Eve Peabody
Zaza Zaza
1940 Arise, My Love Augusta
Boom Town Elizabeth Bartlett McMasters
1941 Remember the Day Nora Trinell
Skylark Lydia Kenyon
1942 The Palm Beach Story Geraldine 'Gerry' Jeffers
1943 Baix Proudly We Hail! Tte. Janet "Davey" Davidson
No Clave for Love Katherine Grant
1944 Practically Yours
Des de que et vares ser Sra. Anne Hilton
1945 Guest Wife
1946 The Secret Heart
Without Reservations Christopher 'Kit' Madden
Tomorrow Is Forever
1947 The Egg and I
1948 Sleep, My Love
1949 Bride for Ix
Family Honeymoon
1950 The Secret Fury
Three Came Home Agnes Newton Keith
1951 Let's Make It Llegal
Thunder on the Hill
1952 The Planter's Wife
1954 Si Versailles m'était vaig contar
Destinées
1955 Texas Lady
1961 Parrish

Cites

[editar | editar còdic]
  • «La major part de nosatres no sabem qué és la felicitat fins que esta s'ha anat».
  • «Actuar és alguna cosa per a lo que naixes. Ho tens o no ho tens».
  • «Els hòmens no es tornen més llests en madurar. Solament els cau el pèl».

Premis i distincions

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1935[19] Millor actriu It Happened One Night Plantilla:Cela
1936[20] Millor actriu Móns privats Plantilla:Cela
1945[21] Millor actriu Des de que et vares ser Plantilla:Cela
Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià
Any Categoria Resultat
1990[22] Premi Donostia Plantilla:Cela

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Plantilla:Imdb nomene
  2. ↑ COLBERT, Claudette, British Film Institute. BFI.org.uk.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Pastura, Eric. Claudette Colbert, Unflappable Heroine of Screwball Comedies, Is Dead At 92, The New York Claves.
  4. ↑ 4,0 4,1 Quirk, "Claudette Colbert", p. 5.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Dick, Bernard F. (2008). «Chapter 1. Lily of Saint-Vaig manar», Claudette Colbert: She Walked in Beauty, University Press of Mississippi.
  6. ↑ «MyHeritage Family Trees». WorldVitalRecords.com.
  7. ↑ «Ellis Island National Monument: Destined For Fame». American Park Network.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «A Perfect Star».
  9. ↑ «Claudette Colbert profile». TCM.
  10. ↑ Hollywood Legend Claudette Colbert Dies, Los Angeles Claves.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Claudette Colbert – Britannica Concise».
  12. ↑ Shipman, The Great Movie Stars, pp. 114–115.
  13. ↑ Claudette Colbert, actress, The Beaver County Claves.
  14. ↑ «Claudette Colbert profile». TCM.
  15. ↑ Dick, Bernard F. (2008). «Chapter 4», Claudette Colbert: She Walked in Beauty, University Press of Mississippi.
  16. ↑ «Claudette Colbert Movies». Ultimate Movie Rànquings.
  17. ↑ The 7th Academy Awards (1935) Nominees and Winners, Academy of Motion Picture Arts and Sciences (AMPAS).
  18. ↑ Dick, Bernard F. (2008). «Chapter 17. Envoi», Claudette Colbert: She Walked in Beauty (en anglés), University Press of Mississippi.
  19. ↑ «The 7th Academy Awards - 1935». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2012.
  20. ↑ «8th Academy Awards (1936)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  21. ↑ «17th Academy Awards (1945)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
  22. ↑ Premis de 1990 en la web del Festival de Sant Sebastià

Llibres

[editar | editar còdic]
  • Claudette Colbert: An Illustrated Biography, Lawrence J Quirk, Random House Value Publishing 1985.
  • Claudette Colbert (A Pyramid illustrated history of the movies), William K Everson, Pyramid Publications 1976.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Claudette_Colbert&oldid=616897»