Anar al contingut

Sexe vainilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sexe vainilla en un mural de Pompeya

Sexe vainilla és el nom que, dins del argot de la subcultura BDSM, s'aplica al cridat sexe convencional. Més en general, és el nom que reben les conductes sexuals que cauen dins del ranc de normalitat per a una donada cultura o subcultura, i es referix generalment a les conductes sexuals que no inclouen elements de BDSM, parafilias, kinks o fetichisme. El terme s'usa també en forma pijorativa, i en eixe sentit indica sexe "poc gosat" o "avorrit".

Descripció

Lo que es considera sexe convencional depén de les normes culturals i subculturales. Entre parelles heterosexuals del món occidental, per eixemple, a sovint es referix a les relacions sexuals en la postura del misionero. També pot referir-se al sexe penetrativo que no inclou cap element BDSM, parafilia ni fetichisme.

Segons el British Medical Journal el sexe convencional entre companyers homosexuals és el "sexe que no va més allà de l'afecte, masturbació mútua, sexe oral i anal".[1] Ademés s'inclouen els actes sexuals no penetrativos, com sexe intercrural, frot, sumata i tribadisme; esta última és una pràctica comuna entre lesbianes, pero rara volta estudiada.[2][3]

Orígens

Encara que no se sap quàn es va utilisar este terme per primera volta, Gayle Rubin ya ho usava en 1984, en el seu ensaig Reflexionant sobre el sexe: notes per a una teoria radical de la sexualitat.[4]

Un atre us conegut del terme vainilla va ocórrer a finals dels 90, per un conegut activiste BDSM: va explicar que els practicants del sexe convencional estricte, eren com aquell client que entra en una heladería italiana d'ensomi, repleta de sabors, colors i textures, en mils de variacions, i demana al dependent: "Per favor, un de vainilla".cita requerida

Referències

  1. ↑ Bell, Robin(13 de febrer de 1999).«Homosexual men and women».BMJ.318(7181): 452–5.doi:10.1136/bmj.318.7181.452.Consultat el 9 de novembre de 2011.
  2. ↑ Carroll, Janell L. (2009). Sexuality Now: Embracing Diversity, Third edició, Belmont, Calif.: Cengage Learning, p. 629. OCLC 426044136. ISBN 0495602744. Consultat el 19 de decembre de 2010.
  3. ↑ Halberstam, Judith (1998). Female Masculinity, Durham, N.C.: Duke University Press, p. 61. OCLC 39235591. ISBN 0822322439. Consultat el 19 de decembre de 2010.
  4. ↑ Gayle Rubin (1989). «Reflexionant sobre el sexe: notes per a una teoria radical de la sexualitat», Vance, Carole S. (Comp.) (ed.). Plaure i perill. Explorant la sexualitat femenina., Madrit: Revolució, pp. 113-190.