Anar al contingut

Setaria parviflora

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Starr 040713-0118 Setaria parviflora.jpg
raspall de botelles, paitén (Setaria parviflora)




El raspall de botelles, paitén (Setaria parviflora) és una espècie botànica de gramínea maleza. Creix des d'époques prehistòriques en tota Amèrica i les Antilles.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herbàcea estival de creiximent perenne,[1] empinada, rizomatoser, de 30-90 cm d'altura, làmines foliares de 2 mm o menys, i 5-7- mm d'ample, largamente acuminada, glabra. Inflorescència panícula menuda, 3-5 cm x 1 cm, vert i apariència de raspall de netejar botelles, eix densament pubescente,[2] espiguillas 2-3 mm pla convexa, ovoides.[3]

En la base dels macollos es generen rizomes molt curts que li conferixen perennitat. Els grups químics mencionats per a resistència a herbicida corresponen a espècies molt pròximes com Setaria verticillata, Setaria faberii, Setaria viridis, Setaria glauca. No hi ha reportes per a Setaria geniculata a 2008.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita inicialment com Cenchrus parviflorus per Jean Louis Marie Poiret i publicada en Encyclopédie Méthodique, Botanique 6: 52, en 1804, actualment, és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[5] Finalment, seria trasferida al gènero Setaria per Michel Kerguélen i publicat en Lejeunia; Revue de Botanique. Nouvelle série 120: 161. 1987.[6]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Setaria: nom genèric que deriva del llatí bolet (cerda), aludint a les inflorescèncias erizadas.

parviflora: epítet latino que significa "en chicotetes flors".[7]

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Alopecurus rubicundus Buch.-Ham. ex Wall.
  • Cenchrus parviflorus Poir.
  • Chaetochloa corrugata var. parviflora (Poir.) Scribn. & Merr.
  • Chaetochloa flava (Nees) Scribn.
  • Chaetochloa geniculata (Poir.) Millsp. & Chase
  • Chaetochloa gracilis (Kunth) Scribn. & Merr.
  • Chaetochloa imberbis (Poir.) Scribn.
  • Chaetochloa laevigata (Nutt.) Scribn.
  • Chaetochloa occidentalis Nash
  • Chaetochloa parviflora (Poir.) Scribn.
  • Chaetochloa penicillata (J.Presl) Scribn.
  • Chaetochloa perennis (Hall) C.Bicknell
  • Chaetochloa purpurascens (Kunth) Scribn. & Merr.
  • Chaetochloa ventenatii (Kunth) Nash
  • Chaetochloa versicolor C.Bicknell
  • Chaetochloa viridis var. purpurascens (Kunth) Fonda
  • Chamaeraphis glauca var. geniculata (Poir.) Kuntze
  • Chamaeraphis glauca var. imberbis (Poir.) Kuntze
  • Chamaeraphis glauca var. laevigata (Nutt.) Beal
  • Chamaeraphis glauca var. penicillata (J.Presl) Kuntze
  • Chamaeraphis glauca var. perennis (Hall) Beal
  • Chamaeraphis gracilis (Kunth) Kuntze ex Stuck.
  • Chamaeraphis imberbis (Poir.) Kuntze ex Stuck.
  • Chamaeraphis penicillata (J.Presl) Stuck.
  • Chamaeraphis ventenatii (Kunth) Beal
  • Echinochloa geniculata (Poir.) Millsp.
  • Ixophorus glaucus var. laevigata (Muhl. ex Elliott) Chapm. ex Gatt.
  • Ixophorus glaucus var. laevigatus (Nutt.) Gatt.
  • Panicum adscendens Hoffm. ex Schult. & Schult.f.
  • Panicum alopecuroideum Schreb. ex Steud.
  • Panicum ascendens Willd. ex Spreng.
  • Panicum beccabunga Rendle
  • Panicum berteronianum (Schult.) Steud.
  • Panicum brachytrichum Steud.
  • Panicum brasiliense Spreng.
  • Panicum congestum Döll
  • Panicum dasyurum Nees
  • Panicum flavum Nees
  • Panicum fuscescens Willd. ex Steud.
  • Panicum geniculatum Poir.
  • Panicum geniculatum Willd.
  • Panicum glaberrimum Elliott ex Scribn. & Merr.
  • Panicum glaucescens Salzm. ex Döll
  • Panicum glaucum Steud. ex Döll
  • Panicum gobariense Vanderyst
  • Panicum imberbe Poir.
  • Panicum laevigatum Elliott
  • Panicum lutescens var. flavum (Nees) Backer
  • Panicum medium Muhl. ex Elliott
  • Panicum occidentale (Nash) Nieuwl.
  • Panicum pseudoholcus Steud.
  • Panicum raripilum Kunth
  • Panicum tejucense Nees
  • Panicum ventenatii (Kunth) Steud.
  • Panicum versicolor (C.Bicknell) Nieuwl.
  • Panicum virescens Salzm. ex Döll
  • Panicum vulpinum Willd.
  • Pennisetum geniculatum (Poir.) J.Jacq.
  • Pennisetum laevigatum Nutt.
  • Pennisetum parviflorum (Poir.) Trin
  • Setaria affinis Schult.
  • Setaria ambigua Schrad.
  • Setaria barretoi Boldrini
  • Setaria berteroniana Schult
  • Setaria brachytricha Mez ex R.A.W.Herrm.
  • Setaria discolor Hack.
  • Setaria flava (Nees) Kunth
  • Setaria flava var. pumila I.Fourn.
  • Setaria floriana Andersson
  • Setaria geniculata P.Beauv.
  • Setaria glauca var. geniculata (Poir.) Urb.
  • Setaria glauca var. imberbis (Poir.) Griseb.
  • Setaria glauca var. laevigata (Nutt.) Chapm..
  • Setaria glauca f. longiseta Vis.
  • Setaria glauca f. pallens Hegi
  • Setaria glauca var. penicillata (J.Presl) Griseb.
  • Setaria glauca var. purpurascens (Kunth) Torr.
  • Setaria gracilis Kunth
  • Setaria imberbis (Poir.) Roem. & Schult.
  • Setaria laevigata (Nutt.) Schult.
  • Setaria lutescens var. flava (Nees) Yamam.
  • Setaria lutescens f. longiseta (Vis.) Soó
  • Setaria lutescens f. pallens (F.Zimm. ex Hegi) Soó
  • Setaria penicillata J.Presl
  • Setaria perennis Hall
  • Setaria purpurascens Kunth
  • Setaria stipaeculmis Müll. Hal.
  • Setaria stipiculmis C.Muell.
  • Setaria streptobotrys I.Fourn.
  • Setaria tejucensis (Nees) Kunth
  • Setaria tenella Desv.
  • Setaria ventenatii Kunth
  • Setaria vulpina (Willd.) P.Beauv.[8][9]

Nom comú

[editar | editar còdic]

Coa de rabosot, paitén, raspall de botelles, plumerillo, capim, coa de gat, zacate sedoso, motilla, triguillo cita requerida

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «INTA - Ret d'Informació Agropecuaria Nacional». rian.inta.gov.ar. Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2017. Consultat el 11 de setembre de 2017.
  2. ↑ Detalls i imàgens
  3. ↑ Morfologia
  4. ↑ Sistema d'alerta de malezas d'Argentina
  5. ↑ «Cenchrus parviflorus» (en anglés). Tropicos.org Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-04-22.
  6. ↑ «Setaria parviflora» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 3 de novembre de 2014.
  7. ↑ En EpítetosBotànics
  8. ↑ «Setaria parviflora». The Plant List. Consultat el 3 de novembre de 2014.
  9. ↑ «Setaria parviflora». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 3 de novembre de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamà.
  3. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  4. Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
  5. Ferreira, C. G., R. C. Oliveira, J. F. M. Valls & M. I. Bezerra de Loiola. 2009. Poaceae dona Estação Ecològica do Seridó, Rio Gran do Nort, Brasil. Hoehnea 36(4): 679–707.
  6. Filgueiras, T. S. 1999. Gramíneas do Tancat, Brasil. ined., work in progress.
  7. Flora of China Editorial Committee. 2006. Flora of China (Poaceae). 22: 1–733. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  8. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  1. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Setaria_parviflora&oldid=975983»