Servici Nacional de Meteorologia i Hidrologia del Perú
El Servici Nacional de Meteorologia i Hidrologia del Perú, també conegut pel seu acrònim SENAMHI, és un organisme públic ejecutor adscrit al Ministeri de l'Ambient, encarregat de planificar, organisar, coordinar, normar, dirigir i supervisar les activitats meteorològiques, hidrològiques, agrometeorológicas i de vigilància atmosfèrica en el territori peruà. Creat en 1969, el SENAMHI posseïx personería jurídica de dret públic intern i goja d'autonomia tècnica, administrativa i econòmica dins dels llímits de l'ordenament llegal del sector públic.[1][2]
La seua funció és generar i proveir informació i coneiximent meteorològic, hidrològic i climàtic per a la presa de decisions en els tres nivells de govern (nacional, regional i local), els sectors productius i la població en general. Aixina mateix, l'institució actua com l'autoritat tècnica nacional en els seus camps de competència i representa al Perú davant l'Organisació Meteorològica Mundial i atres fòrums internacionals especialisats.[3]
El SENAMHI forma partix del Sistema Nacional de Gestió del Risc de Desastres (SINAGERD) i és membre titular del Comité Multisectorial Encarregat de l'Estudi Nacional del Fenomen El Chiquet (ENFEN), a on lidera el monitoreo de les condicions atmosfèriques associades a la variabilitat climàtica.[4]
Història
[editar | editar còdic]L'història de les activitats meteorològiques i hidrològiques en el Perú precedix a la creació institucional de el SENAMHI, remontant-se a iniciatives individuals i esforços sectorials dispersos durant els sigles XVIII, XIX i principis de el XX.
Antecedents (sigles XVIII i XIX)
[editar | editar còdic]El desenroll de la meteorologia científica en el Perú té les seues raïls en la llabor d'intelectuals i naturalistes de l'época virreinal i republicana primerenca. Es reconeix a Hipólito Unanue com el pare de la meteorologia peruana. En 1779, Unanue va iniciar observacions sistemàtiques sobre el clima de Llima, medint temperatures i relacionant les condicions atmosfèriques en la salut pública i la propagació de malalties. Els seus estudis varen culminar en la publicació de 1808, Observacions sobre el clima de Lima i la seua influència en els sers organisats, en especial l'home, obra que va sistematisar per primera volta el coneiximent climàtic de la capital virreinal.[5]
Durant el XIX, atres científics varen continuar esta tradició. En 1802, l'expedició d'Alexander von Humboldt per la costa peruana va ser una fita clau, permetent la medició de la temperatura de la corrent marina que hui du el seu nom i establint les bases per a la comprensió de l'interacció oceà-atmòsfera en la regió.[6]
A finals de el XIX, el capità d'navío Camilo Carrillo va realisar importants contribucions a l'hidrografia i la meteorologia marítima. En les seues publicacions per a la Societat Geogràfica de Lima cap a 1892, Carrillo va documentar observacions sobre la «Corrent del Chiquet», descrivint cóm els marins de Paita denominaven aixina a una corrent càlida que apareixia despuix de Nadal, identificant patrons que més vesprada serien fonamentals per a l'estudi del fenomen El Chiquet. En eixe mateix any, 1892, es va establir formalment la primera estació meteorològica en Lima, marcant l'inici de l'instrumentació moderna en el país.[6][7]
Institucionalización prèvia a 1969
[editar | editar còdic]Durant la primera mitat de el XX, la meteorologia en el Perú va estar fortament vinculada al desenroll de l'aviació comercial i militar, aixina com a l'agricultura i l'explotació del guano.
En 1943, en la fundació de la Corporació Peruana d'Aeroports i Aviació Comercial, es varen integrar les infraestructures aeroportuario i els servicis de navegació aérea. Donada l'importància crítica del temps atmosfèric per a l'aviació, CORPAC va crear el seu propi Departament de Meteorologia en 1947, en sèu en l'aeroport de Limatambo.[5] Posteriorment, en juny de 1949, l'Estat peruà va buscar centralisar estes funcions per mig de la creació de la Direcció general de Meteorologia, adscrita al llavors Ministeri d'Aeronàutica. Esta entitat va assumir la responsabilitat de normar l'activitat meteorològica, encara que atres institucions varen continuar operant les seues pròpies rets.[5]
El sector agrícola i extractivo també va desenrollar capacitats pròpies. En 1952, la Companyia Administradora del Guano va instalar una ret de dèu estacions meteorològiques en illes i puntes del llitoral per a monitorear les condicions ambientals que afectaven a les aus guaneras. En 1956, el meteoròlec Jorge Valdivia Ponce, junt en oficials de la Força Aérea, va fundar el Centre d'Estudis Meteorològics del Perú, promovent l'investigació acadèmica i la publicació de la Revista Meteorològica.[5]
Per a finals de la década de 1960, la gestió meteorològica i hidrològica es trobava fragmentada entre múltiples entitats estatals, incloent el Ministeri de Foment i Obres Públiques, el Ministeri d'Aeronàutica, el Ministeri d'Agricultura i CORPAC, lo que dificultava una planificació nacional coherent.[8]
Creació de el SENAMHI
[editar | editar còdic]El 25 de març de 1969, el Govern Revolucionari de la Força Armada va promulgar el Decret Llei № 17532, per mig del qual es va crear el Servici Nacional de Meteorologia i Hidrologia. La norma va establir a el SENAMHI com un organisme públic descentralisat, fusionant i absorbint les funcions, personal i acervo documentario dels servicis meteorològics i hidrològics que fins a llavors operaven de manera dispersa en els ministeris de Foment, Aeronàutica i Agricultura, aixina com en CORPAC.[8][9]
Inicialment, el SENAMHI va ser adscrit al sector Aeronàutica i posteriorment al Ministeri de Defensa, per la visió estratègica que vinculava la meteorologia en la seguritat nacional i les operacions aérees.[2]
Consolidació i modernisació
[editar | editar còdic]El 14 de decembre de 1984 es va promulgar la Llei № 24031, Llei Orgànica de el SENAMHI, que va redefinir la seua naturalea jurídica i estructura. Esta llei va otorgar a l'institució personería jurídica de dret públic intern i autonomia tècnica, administrativa i econòmica, consolidant-la com l'ent rector de les activitats meteorològiques i hidrològiques en el país. La Llei № 24031 va ser posteriorment modificada per la Llei № 27188 en octubre de 1999, ajustant aspectes de la seua gestió administrativa.[2][10]
Adscripció al Ministeri de l'Ambient
[editar | editar còdic]En maig de 2008 es va crear el Ministeri de l'Ambient per mig del Decret Llegislatiu № 1013.[11] En el marc d'esta reforma de l'Estat, el SENAMHI va ser transferit del sector Defensa al sector Ambiental, constituint-se com un organisme públic ejecutor adscrit a el MINAM. Baix este nou sector, el SENAMHI va enfortir les seues competències en vigilància atmosfèrica i estudis de contaminació, ademés de mantindre les seues funcions tradicionals de pronòstic i monitoreo hídric.[8]
Funcions generals
[editar | editar còdic]D'acort en l'artícul 4 del seu Llei Orgànica i els seus reglaments posteriors, les funcions principals de el SENAMHI són:[12]
| Àmbit | Funcions específiques |
|---|---|
| Normatiu i rector | Organisar, normar i supervisar les activitats meteorològiques, hidrològiques i agrometeorológicas del Perú. Dictar normes i regulacions per a l'instalació, operació i manteniment d'estacions de la ret nacional. |
| Operatiu | Organisar, operar, controlar i mantindre la Ret Nacional d'Estacions Meteorològiques, Hidrològiques i Agrometeorológicas, conforme a les normes tècniques de l'OMM. Organisar i administrar l'Archiu Nacional d'Informació Meteorològica i Hidrològica. |
| Científic i tècnic | Realisar i formular estudis i investigacions científiques en meteorologia, hidrologia i climatologia. Centralisar i processar l'informació per al seu anàlisis i aplicació en plans de desenroll nacional, regional i local. |
| Vigilància ambiental | Organisar, normar i promoure un sistema de vigilància atmosfèrica per a monitorear els perills de la contaminació ambiental i la calitat de l'aire. |
| Certificació | Expedir certificacions de calibración i control d'instrumental meteorològic i hidrològic. Otorgar conformitat a l'informació hidrometeorológica utilisada per a proyectes d'inversió i obres públiques. |
| Representació | Representar al Perú davant l'Organisació Meteorològica Mundial i participar en certàmens científics internacionals. |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ www.senamhi.gob.pe.Consultat el 2025-12-14.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 www.minam.gob.pe.Consultat el 2025-12-14.
- ↑ www.senamhi.gob.pe/.Consultat el 2025-12-14.
- ↑ «Compendios - Servici Nacional de Meteorologia i Hidrologia del Perú - Plataforma de l'Estat Peruà». www.gob.pe. Consultat el 2025-12-15.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Servici de Meteorologia Aeronàutica - CORPAC». meteorologia.corpac.gob.pe. Consultat el 2025-12-15.
- ↑ 6,0 6,1 «Història de la Metereología en El Perú Presentació». Scribd. Consultat el 2025-12-15.
- ↑ BCRP.Consultat el 2025-12-15.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «SENAMHI». weADAPT. Consultat el 2025-12-15.
- ↑ «Decrete Llei N.° 17532». www.gob.pe. Consultat el 2025-12-16.
- ↑ «Archive Digital de la Llegislació del Perú». www.leyes.congreso.gob.pe. Consultat el 2025-12-16.
- ↑ «Decrete Llegislatiu N.° 1013-». www.gob.pe. Consultat el 2025-12-16.
- ↑ Servici Nacional de Meteorologia i Hidrologia del Perú. «Reglamente d'Organisació i Funcions (ROF)». www.gob.pe. Consultat el 2025-12-16.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Servicio Nacional de Meteorología e Hidrología del Perú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.