Serra Madrona

Archiu:HozdelJandula 2010-8-15 RioMontoro SierraMadrona.jpg

Serra Madrona

Serra Madrona és una cadena montanyosa situada en la Serra Morena, enclavada al sur de Castella-la Mancha, dins de la província de Ciutat Real i pròxima als llímits provincials de les de Còrdova i Jaén, en Espanya.

Està delimitada per la vall del riu Robledillo i serres de El Solà i Umbria de Alcudia pel nort, per l'est, la vall del riu Montoro, pels terrenys adehesados de Serra Morena d'Andújar, Serra Quintana i la comarca d'Els Pedroches al sur, i pel corredor del ric Egües a l'oest.

Dins d'ella es troben els picos més alts de la Serra Morena: el pico La Bañuela (antigament conegut com "La Mójina") que està ubicat pròxim al llímit en la província de Còrdova, en 1333 m s. n. m. ho convertix en un dels picos més elevats de la província de Ciutat Real, Dormideros, 1328 m s. n. m. i Abulagoso, 1301 m s. n. m.

Entorn

Prop de 40 000 ha dels térmens municipals de Solana del Pi, Mestanza i Fuencaliente, província de Ciutat Real, en el seu llímit meridional confrontant en les de Còrdova i Jaén formen les valls, solans i umbrías, dels rius Robledillo, Navalmanzano, Valmayor i Cereceda, afluent el primer del riu Montoro, afluent a la seua volta del Jándula i constitutius els tres restants del ric Egües, tots ells de la conca del Guadalquivir.

Clima

Per la falta de senyes (especialment tèrmics) qualsevol estudi climàtic de Serra Madrona tindria prou estanys. Ademés de la falta d'estacions, també cal tindre en conte la seua situació, ya que de les que és possible dispondre senyes, es troben en núcleus de població per baix dels 750 metros, en lo que les zones per damunt d'esta cota queden buides de senyes, i una part considerable es troba per damunt

En térmens generals, el clima de Serra Madrona estaria enquadrat com Clima mediterràneu continentalizado, sequia estival i forts contrasts tèrmics són les seues característiques més visibles, en matisos segons la zona. Les precipitacions alcancen els seus màxims en la zona centre-occidental, a on es concentren els cims més alts (Bañuela, Abulagoso, Dormideros..) i les valls més tancades i abruptes (Cereceda, Navalmanzano...). Degut a que l'orientació de les seues principals alliniacions montanyoses és Oest-este i el règim principal de vents suroest, els masses humides procedents de l'Atlàntic incidixen en major força en estes zones, disminuint progressivament les precipitacions quant més a l'est.

Per a analisar la pluviometria de la zona s'han pres com a referència tres estacions pluviométricas, Mines del Horcajo, Fuencaliente i El Clot. La més occidental de totes és la que es troba en el municipi de Mines del Horcajo, municipi localisat en una menuda vall d'obertura suroest, lo que propicia l'entrada dels vents humits del suroest. La precipitació mija anual és de 830,1 mm, alcançant el seu màxim en els mesos de febrer i març en 102,4 i 103,9 mm respectivament i els mínims en juliol i agost en 17 i 16,2 mm. Exceptuant els mesos d'estiu, el restant de l'any la precipitació puja per damunt dels 70 mm i cinc mesos està per damunt dels 90 mm. La seua posició també és favorable en la formació de tormentes estivals, lo que repercutix en un major registre pluviométrico estival. En hivern i autumne són freqüents les boires. Fuencaliente a 690 m s. n. m. es localisa als peus del cordel montanyós que agrupa les Serres de la Gola, Nacedero, Port Vell, que superen els 1200 metros. Si be es troba en bona posició davant els vents de S i SO, este cordel montanyós eixercix de pantalla davant els vents de component O - NO. La seua precipitació mija anual és de 743 mm, el repartiment estacional de la precipitació és hivern 302,8, primavera 202,6, estiu 51,5 i autumne 186,2. En el seu màxim en decembre en 105 mm i el seu mínim en agost en 6 mm. L'estació del Clot és la que menys precipitació arreplega, en una mija anual de 565 mm. Açò és per la seua posició més oriental, al seu emplaçament en una menuda depressió entre els 450 - 500 m s. n. m., rodejada de serres que superen els 1100 metros i en direcció oest els 1300 m s. n. m., lo que reté les pluges. Tan sol un més supera els 90 mm, febrer en 95 mm. L'estiu és inclús molt sec, en tan sol 25 mm.

Atres estacions ya fora de l'àmbit de Serra Madrona pero llimitant en esta són la de Sant Lorenzo de Calatrava en una mija anual de 518 mm i Viso del Marqués en 443 mm a l'est, s'observa que la seua posició quant més este menor règim pluviométrico.

Tenint en conte estes senyes es podria fer una aproximació a la pluviometria de les zones que queden sense senyes oficials. És presumible que a partir de la cota 1000 m s. n. m., se superen en facilitat els 1000 mm anuals. Atenent a senyes no oficials d'estacions privades, inclús hi hauria zones a on els 1000 mm se superarien holgadamente. En una estació privada localisada en la capçalera del Valle de la Cereceda s'arrepleguen fins a 1150 mm anuals a una altitut de 990 metros. Caldria tindre en conte l'especial disposició d'esta vall, casi tancat en lleu obertura SO, en una altura que en tota la vall no baixa dels 800 metros i supera els 1200 m s. n. m. a lo llarc de tot el cordel de cims i superant els 1300 m s. n. m. en numerosos punts de la Serra de Dormideros, aplegant als 1328 m s. n. m. És presumible que la precipitació puga aplegar en estes zones als 1300 mm o superar-la.

La presència d'espècies com el rebollo, que seria l'espècie potencial en pràcticament tot el terme municipal de Fuencaliente, o de Solana del Pi, nos indica que la precipitació està per damunt dels 650 - 700 mm en bona part del territori que conforma Serra Madrona.

Sobre temperatures les senyes són prou més escuets per l'absència de senyes, prenent com a referència l'estació de Fuencaliente, s'obté una mija anual de 14 °C, un periodo fret o de gelades de 6,2 mesos, i una oscilació tèrmica anual que aplegaria als 20 °C.