Serra Aránzazu

El Serra Aránzazu va ser un buc mercant de bandera espanyola. El dumenge 13 de setembre de 1964 va sofrir un atac terroriste mentres navegava a uns 130 km al noreste de l'illa de Cuba per aigües del canal de Les Bahames perpetrat pel Moviment de Recuperació Revolucionària (MRR), de caràcter anticastrista i finançat i entrenat per la CIA, i que va costar la vida a tres dels membres de la tripulació, incloent el capità.

Història

El Serra Aránzazu va ser el segon dels tres bucs de càrrega construïts per les Drassanes Corcho de Santander, despuix del Serra Andia, primer de la série. Va ser botat en 1964 per a la naviera Marítima del Nort, que ho va registrar inicialment en el Port de Santander per a fer-ho poc despuix en el de Bilbao.

Atac terroriste

El 13 de setembre de 1964 el Serra Aránzazu navegava en el que era el seu quart viage pel canal de les Bahames, en el Mar Carib a unes cent milles al noreste de Guantánamo, rumbo al port de La Habana. Transportava un carregament variat d'aliments, material textil, material agrícola, joguets i atres mercaderies. El govern espanyol del General Francisco Franco mantenia obert el comerç en Cuba a pesar del embargue d'Estats Units i les crítiques dels moviments anticastristas. La naviera Companyia del Nort, propietària del Serra Aránzazu, va començar a explotar l'activitat comercial entre abdós països en els primers anys de la Revolució Cubana.

Entorn a les 13:00 hores del 13 de setembre, un avió de patrulla marítima de la Guàrdia Costera d'Estats Units va sobrevolar el carguero espanyol en vàries ocasions a molt baixa altura.

Vàries hores despuix, a les 19:50, una llancha es va acostar al carguero des de popa allumenant la seua matrícula. A penes 10 minuts més vesprada, dos llanches varen interceptar per cada costat al Serra Aránzazu iniciant l'atac en fòc d'ametralladora i algun dispar de canó de 20 i 40 mm. En a penes 4 minuts va ser atacat el pont de mando i els camarotes de la tripulació, en un intent per massacrar als tripulants del carguero i evitar qualsevol cridada de recobre. El carguero va sofrir un incendi en un depòsit de gasoil i el capità, ferit de gravetat pels dispars, va ordenar realisar una cridada d'emergència i abandonar el buc. L'intent de la tripulació de llançar a l'aigua un dels dos pots salvavides va ser respost pels agressors en fòc d'ametralladora, lo que va causar ferides greus a un membre de la tripulació.

Els vint tripulants del Serra Aránzazu varen conseguir per fi abandonar la nau i posar-se fòra de perill. Els atacants varen allumenar el pot mentres s'alluntava pero sense atacar-ho. En canvi, el Serra Aránzazu, ya sense ningú a bordo, va ser atacat durant 10 minuts més. Els supervivents varen permanéixer dotze hores al ras fins a ser rescatats, temps durant el qual varen fallir el capità i el tercer maquiniste com a conseqüència de les greus ferides. En dos ocasions en el transcurs de la nit es va escoltar aproximar-se una llancha, pero els supervivents, per l'obscuritat, no varen poder determinar la seua naturalea.

El carguero neerlandés P. G. Thulin del capità Iemke Groendijk, que s'havia aproximat al Serra Aránzazu despuix de vore les flames de l'incendi que encara afectava al carguero espanyol, va començar les llabors de busca en les primeres llums del matí i en coordinació en un avió de la Guàrdia Costera dels Estats Units. El rescat efectuat pel P. G. Thulin es va produir entorn a les 10 del matí en acabant de que l'avió de reconeiximent senyalara la posició del pot.

El segon oficial va fallir a bordo del buc rescatador per les ferides sofrides. Els supervivents, entre els que hi havia varis ferits, i els cossos dels fallits varen ser desembarcats en Matthew Town (Inagua, Bahames). Varen passar poques hores fins que varen ser duts a la Base Naval de la Baïa de Guantánamo (Territori cubà ocupat per Estats Units) per un avió de l'Armada dels Estats Units i el dia 15 a Puerto Rico (Colónia d'Estats Units) des d'a on varen ser finalment repatriats a Espanya.

Víctimes

Com a conseqüència de l'atac terroriste tres tripulants del Serra Aránzazu varen resultar morts:

• Pedro Ibargurengoitia García (n. 1922 en Górliz, Viscaya), capità del Serra Aránzazu, casat i en dos fills. Empleat de la Marítima del Nort des de 1958.
• Francisco Javier Cabell Fernández (n. 1934), segon oficial. Fadrí. Duya uns mesos treballant en la Marítima del Nort.
• José Vaquer Iglésies (n. 1941 en Villablino, León) tercer maquiniste. Fadrí.

Autoria

Inicialment el govern espanyol va emetre una nota de protesta davant el govern dels Estats Units en entendre que l'atac es va produir en aigües controlades militarment per forces d'eixe país. En Espanya, en conéixer-se l'atentat, es varen produir protestes front a l'embaixada dels Estats Units en Madrit i en el consulat de Vigo. A pesar de l'enèrgica condena inicial i el compromís de Dean Rusk, Secretari d'Estat dels Estats Units, per a investigar lo succeït, a nivell diplomàtic l'assunt va caure ràpidament en l'oblit sense clarificar la responsabilitat de l'atentat. En un primer moment els grups armats anticastristas varen llançar el bulo de que forces castrista havien segut responsables de l'atac, encara que posteriorment va quedar compromesa eixa versió en conéixer-se de la participació de forces del Moviment de Recuperació Revolucionària.

L'atac va ser autorisat des de Nicaragua per l'agent cubà de la CIA, Félix Rodríguez, qui més tarde ho va atribuir a un "error". Segons la seua versió els atacants varen confondre al Serra Aránzazu en el Serra Mestra, el buc insígnia de la Marina cubana.

Activitat posterior

El 14 de setembre quatre llanches torpederas de la Marina de Guerra Revolucionària (de Cuba) varen trobar el Serra Aránzazu encara en flames. Varen retransmetre la seua posició ({{ |dms-lat=21°40′N |dms-long=74°08′O |dec-lat=21.667 |dec-long=-74.133 |param=21_40_N_74_08_W_|default=dms|name=}}</noinclude>).

En amanecer del 15 de setembre, el remolcador Dèu d'Octubre, que havia salpat de Santiago de Cuba en la missió d'apagar l'incendi i remolcar el carguero cap a les costes cubanes, es va acostar al Serra Aránzazu, que continuava ardint. En un principi la seua llabor es va vore obstaculisada pel USCGC Reliance, un patrullero de la Guàrdia Costera dels Estats Units que també es trobava en el lloc. Dos avions caça MIG-17 de la Força Aérea Revolucionària varen sobrevolar el carguero, varen picar sobre les naus en senyal de salutació i varen retornar a la seua base en Holguín. Des del remolcador es varen posar en funcionament els canons d'aigua per a apagar les flames. Es va fer tot lo possible per a arrastrar-ho cap a la costa (a 130 km de distància), al mateix temps que se seguia combatent el fòc. Despuix es va incorporar al rescat atre remolcador cubà, el Macabí. L'intens onage impedia les operacions i en dos ocasions es varen partir els cables del remolc, pero els hòmens encarregats de l'operació varen continuar alvance.

A les dèu del matí del dia 16 de setembre, despuix d'un azaroso viage, el Serra Aránzazu, en una escora a babor d'uns 10 a 15 graus, va quedar fondejat en la baïa de Nipe, molt prop de la costa, a 3 km del cargadero de sucre de Preston, a 10 km del port d'Antilla (en Holguín). Immediatament varen continuar les llabors de salvament del barco i de la càrrega. La primera tasca va consistir en sofocar definitivament l'incendi, treballant en mig del fum i la calor. La batalla va prendre llargues jornades, i va ser tan difícil i riesgosa que varis hòmens varen resultar lesionats per cremades i uns atres varen sofrir d'asfíxia.

El 19 de setembre de 1964, en Madrit (Espanya), un miller de persones es varen concentrar front a l'embaixada nortamericana, corejant «¡Assessins!» i «¡Cuba sí, yanqui no!».

El buc va quedar en molt mal estat i afonat per la gran cantitat d'aigua que havia entrat. Es varen contabilisar entorn a 800 orificis de bala, recuperant ademés alguns proyectils de 30 i 40 mm utilisats en l'atac. Despuix dels treballs de salvament, que varen durar setze dies, es va conseguir reflotarlo.

Gràcies a la gabarra-grua flotant Bohèmia, en capacitat per a 30 tonellades, que va aplegar des de La Habana remolcada pel Cristino Taronger, es varen poder obrir les escotillas dels cellers en la finalitat de desgotar l'aigua i traure els restants de la càrrega, tant la aprovechable (més be escassa, en torno del 20 per cent del total) com la que es trobava completament perduda. Va ser possible salvar part de les nines (joguets per a chiquets), dels teixits, del coñac i alguns alls, i tot el material agrícola. El dimecres 30 de setembre de 1964 varen quedar completats els treballs de salvament. El transbordador cubà Finisterre va començar el seu trasllat a Espanya. Per l'actitut beligerant del Govern nortamericà, Fidel Castro li va solicitar al Govern soviètic que un submarí nuclear escoltara al comboi fins a passades cent milles de l'illa de Puerto Rico (colónia d'Estats Units).

El viage va ser complicat pel mal temps durant tot el trayecte i per l'escassa potència del remolcador. A bordo del Serra Aránzazu anaven dos hòmens del Finisterre que s'encarregaven de mantindre en funcionament un grup electrogen proveït pel Govern cubà. Ademés cuidaven de l'allumenament nocturn, de l'assegurament del remolc i del desgote de l'aigua que entrava en l'interior del mercant. Entre abdós bucs sempre hi havia un permanent contacte per radi, llevat algun problema esporàdic de comunicació. Durant el viage varen ser sobrevolats casi diàriament per avions nortamericans, que amenaçaven en vols rasantes. A voltes el Serra Aránzazu quedava inclinat cap a proa, i a voltes a popa. Varen ser molts dies donant tumbos fins que el 13 de decembre, a les cinc de la matinada, es va tallar el cable de remolc i el Finisterre va perdre al Serra Aránzazu. Sense visibilitat, en fort onage i grans ramassades, el remolcador va iniciar la busca encara que sense dispondre de l'ajuda del radar, que estava averiat. Varen tardar tres dies en trobar-ho.

El 25 de decembre de 1964 varen aplegar a les Palmas (Illes Canàries, Espanya). De nit varen atracar abdós bucs en un moll del Port de la Llum al costat del trasatlántico Queen Mary. Despuix de varis dies en espera d'un destí definitiu, a on tot era un rumor darrere un atre, es va confirmar que seria Santander. El 5 de giner de 1965, en ple viage a la capital càntabra, va resultar greument ferit en el rostre un dels mariners del remolcador. L'ajuda mèdica la varen trobar en Corcubión, a a on varen aplegar el 6 de giner a les 7:00 h.

El 9 de giner al migdia varen aplegar a Santander (Espanya). Cuba va tornar el Serra Aránzazu a la naviera espanyola sense reclamar despuix l'import de les despeses del trasllat, tal i com li haguera correspost d'acort en el dret marítim. El Govern de Castro, ademés, va indemnisar immediatament a les famílies dels tres marins assessinats per la CIA.

Més tart, el Govern espanyol va demandar al Govern nortamericà, que va obligar a la CIA a indemnisar a Espanya pel valor d'un milló de dólars (que en 2015 equivaldrien a huit millons de dólars).

La reparació del Serra Aránzazu va tindre lloc en 1965 per espai de 7 mesos, en uns treballs realisats per les Drassanes de Santander, S. A. i en un cost aproximat de 25 millons de pessetas. En 1967 va retornar a les drassanes de Santander per a ser reconvertit en un buc frigorífic.

En 1983, la Companyia Marítima del Nort va vendre al Serra Aránzazu i el seu buc bessó Serra Andia al Banc Nacional Peixquer i Portuari (Mèxic). En octubre de 1983, el Serra Aránzazu va sofrir un greu accidente estant fondejat en Mazatlán (Mèxic) com a conseqüència del fort onage generat pel huracà Tico. El choc contra el rompeolas del port va ocasionar el seu afonament, lo que li va dur a ser finalment desguazado.

Bibliografia

• V (1997). Che Guevara: Una Vida Revolucionària, Editorial Anagrama. ISBN 978-84-339-2572-5.