Senzala

Erro al crear miniatura:

Maqueta representant una senzala en la Facenda del Cicle del Café, en Barra del Piraí, en Riu de Janeiro, en Brasil

Les senzalas eren llocs d'arrimerament que es destinaven com a vivenda dels esclaus en els ingenis i facendes de Brasil colonial i del Imperi de Brasil entre els sigles XVI i XIX.

Etimologia

"Senzala" es va originar del terme quimbundo sanzala a través de dissimilació. L'orige del terme és africà, sent sinònim de "morada", "habitació". És un terme conegut des de la segona mitat del XVI.

Descripció

Era lo que Joaquim Nabuco dia ser "el gran colomer negre". Sempre, en el seu front, hi havia un gran arbre sec en una corda per a aforcar i assotar als negres, cridat costell. Com els negres eren considerats pels europeus com maldits per Deu i sers sense ànima, els amos de la facenda es trobaven en el dret de castigar-els puix creïen que, fent això, guanyarien una bendició de Deu. Ademés de, en això, infundir por en els esclaus, ya que tots els castics es realisaven front de tots els habitants de la senzala. Les senzalas tenien grans finestres en grans reixes i els seus habitants solament eixien d'allà per a treballar i anar a la missa. Els esclaus pràcticament sempre dormien sobre palla o en sol dur de terra batuda. Els hòmens vivien separats de les dònes i dels chiquets.

Varen existir durant tota la fase d'esclavitut (entre els sigles XVI i XIX) i eren construïdes dins de l'unitat de producció (ingeni, mina d'or i facenda de café). Les senzalas eren almagasens de porte mig o gran a on els esclaus passaven la nit. Moltes voltes, els esclaus eren nugats dins de les senzalas per a evitar les fugues. Les senzalas tenien grans finestres, acostumaven a ser rústiques, mal ventilades (posseïen poques finestres) i res confortables. Eren construccions molt simples fetes generalment de fusta i fanc i no posseïen divisòries.

Bibliografia

• FREYRE, Gilberto, Casa Gran i Senzala
• MORAES, Evaristo de. L'esclavitut africana en Brasil, dels orígens a l'extinció. Brasília, Ed. unB, INL, [1933]. 1986.
• Fernando A. Novais, Luiz Felipe d'Alencastro, Nicolau Sevcenko Història de la vida privada en Brasil