Senyoriu de Tututepec
El Senyoriu de Tututepec o Yucudza (del mixteco Yukú Saa) constituïa un dels quatre regnes majors (Coixtlahuaca, Nuu Tnoo Huahui Andehui, Tlaxiaco i Tututepec) de la Regió Mixteca, enclavado en la cridada Costa Chica o Mixteca Costera.
Tututepec (nom derivat del náhuatl Tototepek, que significa Cerro dels pardals) va ser la capital del Senyoriu o Cacicazgo del seu nom, el centre polític mixteco més potent del Periodo Postclasico Tardà (1100-1522), sent l'única zona de la Mixteca mai somesa als asteques al moment de la Conquista. El nom actual és Vila de Tututepec de Melchor Ocampo.
Història
El Principi de l'expansió
La capital d'este senyoriu, va ser fundada al voltant del 357 per Mzatzin, fill de Nizainzo Huidzo, llavors senyor de Tilantongo.[1] Per a principis de el IX, la ciutat ya s'havia constituït com el seu propi ñuu independent.[1]
L'expansió del Senyoriu arranca a principis de el XI, quan Iya Nacuaa Teyusi Ñaña (1063-1115), accedix al tro per via matrimonial.[2]
En 1096, va iniciar la lluita per la possessió del Senyoriu de Tilantongo, el més important dels Senyorius de l'Alta Mixteca —el tro de la qual estava vacant despuix de la mort sense descendència de Senyor 2 Pluja— contra 11 Vent-Jaguar Sagnant, senyor de Bulto de Xipe[3] (i casat en 6 Mona-Quexquémitl de Guerra, possible parent de Iya Nacuaa Teyusi Ñaña). Aliat a 4 Jaguar-Cara de Nit, senyor Nahua de Tollan-Chollollan-Tlachihualtépetl, ho conseguiria finalment en 1098.
Ya en base en Tilantongo, i encara aliat a Quatre Peu, Iya Nacuaa Teyusi Ñaña inicia una série de campanyes militars en la Mixteca Alta, que junt a diverses aliances matrimonials, somet a 94 poblacions tributàries (entre elles els cacicazgos de Yucu Nama, Coatlán, Ixtayotlan, Jicayán, Juchatengo, Ocelotepec o Suchixtepec) , en una superfície de 25 000 a 40 000 km² —unint territoris de les tres Mixtecas (Alta, Baixa i Costa), des de la frontera oest entre Oaxaca i Guerrero fins a Huamimilolli i l'Istme de Tehuantepec— habitats per mixtecos, zapotecas, nahuas, amuzgos, chatinos i mayas chontales. En 1101, Bulto de Xipé és conquistada per 8 Venado-Garra de Jaguar, que ordena el sacrifici d'11 Vent-Jaguar Sagnant, 6 Mona-Quexquémitl de Guerra i els seus tres fills.
En 1115, 4 Vent —fill de 6 Mona-Quexquémitl i el seu primer marit 12 Terremot—, encapçala una aliança de senyorius mixtecos que derrota i captura a 8 Venado, que és sacrificat.
Mentres el seu fill 6 Casa, li succeirà en el govern de Tilantongo, el seu gendre 4 Vent-Serp de Fòc, li va succeir en Tututepec, Els dominis del senyoriu s'amplien en la fundació de Yucu Chatuta com senyoriu subordinat, a càrrec de Yya Chi Huidzo (açò és: 11 Tigre-Tláloc Mur de Fòc), fill de 4 Vent-Serp de Fòc en 1120.[4]
Resistència als azteca
En el XIV els hueyi tlahtoani azteca inicien la seua expansió per la regió i para mediats de la centuria ya dominen totalment als Amuzgos d'Oaxaca.
En el XV, gran part de la Mixteca és conquistada pels azteca, principalment per Axayácatl (1469-1481), pero els habitants es mostren insumisos,[5] i el Senyoriu de Tutupec resistix les ofensives de Tīzoc Chālchiuhtlatona (1481-1486).
Un nou intent asteca d'Ahuizotl (1486-1502), per a dominar les rutes comercials cap a Totonacapan, Soconusco i Guatemala, va ser frenat per l'aliança entre el Senyoriu de Tututepec i el Regne Zapoteca de Guísii o Zaachila, que en la Batalla de Guiengola varen derrotar a l'eixèrcit asteca. (Posteriorment, Ahuizotl casaria a una de les seues filles en el rei zapoteca Cosiioeza II per a trencar l'aliança).[6]
A principis de el XVI, el territori del Senyoriu està rodejat per dominis asteques (llevat la frontera nort confrontant en el territori yope o Yopitzinco), i l'emperador asteca Motecuhzoma Xocoyotzin (1502-1520) busca la completa anexió. Aixina en 1503, inicia la campanya, ocupant Achiotla, pero la pren de territoris és sumament llenta, encara que varen caure atres núcleus perifèrics del Senyoriu, com Quetzaltepec i Totoltepec en 1504, Yanhuitlan o Zozollan en 1505. Novament en 1511, Motecuhzoma Xocoyotzin, ataca el Senyoriu, pero solament pren Tlaxiaco.[7][8] Les posteriors vicissituts dels azteca en Tlaxcala i Hernán Talles varen confluir per a que a l'arribada dels castellans, el Senyoriu fora encara independent.
El fi del Senyoriu de Tututepec
En 1521, despuix de la conquista definitiva de Tenochtitlán, Hernán Cortés despacha a Pedro de Alvarado i Francisco d'Orozco i Tovar com comissionats per a la conquista de l'actual Oaxaca.
Aixina, mentres Orozco sometia els territoris que estaven baix jurisdicció mexica (els quals eren coneguts en náhuatl baix el nom de Huaxyacac), Alvarado va alvançar sobre la regió de la costa. En 1522, Alvarado conquista Tututepec capturant al seu senyor, Casandoo; i en març d'eixe mateix any, baix órdens de Cortés, es refunda la ciutat baix el nom de Vila de la Segura de la Frontera, en Hernández de Badajoz com el seu primer alcalde, no es deu confondre en la Vila de la Segura de la Frontera (hui Tepeaca, Pobla).[9][10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Enciclopèdia dels Municipis i Delegacions de Mèxic. Vila de Tututepec de Melchor Ocampo[1]
- Archivat el 28 de març de 2018 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «::: H. Ajuntament de Tututepec de Melchor Ocampo, Oaxaca :::». Archivat des de l'original, el 5 de decembre de 2007. Consultat el 5 de novembre de 2007.
- ↑ Lloc encara ilocalizado en 2007
- ↑ https://web.archive.org/web/20070609230929/http://cdi.gob.mx/monografias/contemporaneos/tacuates.pdf
- ↑ AMÉRICA PRECOLOMBINA. CONQUISTA DE AMÉRICA. FORMACIÓN DE LOS IMPERIOS ESPAÑOL I INGLÉS. En HISTORIA UNIVERSAL. Ed. Salvat. Pág. 107
- ↑ Mèxic Precolombino en [2]
- ↑ POLÍTICA DE MOTECUHZOMA II XOCOYOTZIN ANTES DE LA CONQUISTA DE MÉXICO. GÓMEZ MOLINA, Mario, en [3]
- Archivat el 25 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Cronologia Mexica en
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Gomez d'Orozco, F. El primitiu escut d'armes d'Oaxaca [4]
- Archivat el 29 de març de 2018 archivat en Wayback Machine.
Bibliografia
Fonts indígenes
- Còdex BodleyPlantilla:Mapa de localisació de Mèxic
- Còdex Nuttall o Còdex Còdex Tonindeye o Còdex Zouche.
- Còdex Mendocino o Matrícula de Tributs.
- Còdex Colombino (o Còdex Selden) i Còdex Becker I, unificats com Còdex Alfonso Case.
- Codex Vindobonensis Mexicanus I.
Obres modernes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Señorío de Tututepec» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.