Semana Dorada (China)
La Semana Dorada ( en chino tradicional, 黃金週; en chino simplificado, 黄金周 ), en la República Popular China, és el nom que se li dona a tres feriados nacionals separats de 7 o 8 dies que es varen implementar en l'any 2000: [1]
- El Festival de la Primavera, la Semana Dorada al voltant de l'Any Nou chinenc, comença en giner o febrer.[2]
- La "Semana Dorada del Dia del Treball (Primer de Maig)" comença l'1 de maig i es reintrodujo en 2019 despuix de la seua interrupció en 2007.[3]
- La "Semana Dorada del Dia Nacional " comença al voltant de l'1 d'octubre. Si el Festival del Mig Autumne està prop del Dia Nacional, la Semana Dorada pot durar huit dies.
Es concedixen tres o quatre dies de vacacions pagades (si el Festival del Mig Autumne s'acosta al Dia Nacional), i les fins de semana circumdants es reprogramen per a que els treballadors sempre tinguen sèt o huit dies lliures continus. Estos dies festius nacionals varen ser establits pel govern per al Dia Nacional de China en 1999, i el seu objectiu principal és expandir el mercat turístic nacional i millorar el nivell de vida del país, ademés de permetre visites familiars a llarga distància. Per tant, les Semanes Dorades són periodos de gran activitat turística. [4][5]
Estadístiques de la Semana Dorada del Dia Nacional
| Any | Viagers (estimats) |
|---|---|
| 1999 | 28 millons[6] |
| 2007 | 120 millons |
| 2014 | 475 millons[7] |
| 2015 | 526 millons |
| 2016 | 589 millons |
| 2017 | 705 millons |
| 2020 | 637 millons[8] |
Canvis i evolució
En 2004, va haver peticions d'acurtar la duració de la Semana Dorada pels seus destorbament en l'economia regular.
En 2006, els delegats de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc varen presentar propostes per a cancelar les Semanes Dorades del Dia Nacional i del Primer de Maig, argumentant que les vacacions no han conseguit resultats significatius en la promoció del consum intern, que era l'intenció original d'estes llargues semanes de vacacions.[9] Més be, varen dir els delegats, estes Semanes Dorades han interromput l'agenda semanal regular de 5 dies de la gent i estan obstaculisant cada volta més el comerç i el comerç internacional, ya que moltes agències governamentals clau, especialment les relacionades en les aduana, la recaptació d'imposts/aranzel i els assunts llegals, estan tancades durant sèt dies. En canvi, varen propondre que estos dies lliures s'estengueren a atres festivitats tradicionals que actualment no es reconeixen com a dies festius públics, inclós el Festival del Mig Autumne, el Festival del Pot del Dragó i el Festival Qingming. Les Semanes Dorades es varen mantindre com feriados semanals fins a 2007.
El 16 de decembre de 2007, l'agència oficial de notícies Xinhua de China va informar que la població chinenca tindria tres dies festius nacionals més i perdria solament una de les seues semanes dorades, el feriado del Primer de Maig, segons la reforma del calendari que el govern havia aprovat. El Primer de Maig en sí mateixa va passar a ser un feriado d'un dia. Tres festivals tradicionals (Festival del Mig Autumne, Festival del Pot del Dragó i Festival Qingming ) es varen agregar a la llista de dies festius. l'Any Nou Chinenc i el Dia Nacional seguirien sent feriados de tres dies, encara que en l'Any Nou Chinenc s'agreguen de facto dies festius adicionals en ajustar els dies de la fi de semana abans i despuix del feriado de tres dies, lo que resulta en una semana completa de feriado.[10] [1] Segons Xinhua, en esta revisió del calendari, el govern chinenc pretenia recuperar les costums associades en els festivals tradicionals i equilibrar la demanda turística durant les semanes de vacacions. En la pràctica, el nou calendari, que va entrar en vigència l'1 de giner de 2008, aumentaria els feriados nacionals de 10 a 11 dies. Un portaveu de la Comissió Nacional de Desenroll i Reforma va dir que el nou pla ratificaria les tradicions chinenques, distribuiria millor les vacacions i evitaria la "sobre població" de les "semanes dorades", quan més gent viaja durant les noves vacacions i durant els periodos de vacacions pagades. [11]
En 2020, el govern chinenc va informar que més de 637 millons de persones varen viajar dins de China, generant al voltant de 466 mil millons de yuanes (68,6 mil millons de dólars) en ingressos per turisme, durant la "Semana Dorada" anual del seu país, a pesar d'estar en mig de la pandèmia de COVID-19.[8] A partir de l'1 de giner de 2025 es varen aumentar els dies festius d'11 a 13, agregant un dia la semana dorada de l'any nou chinenc i un atre dia al del dia dels treballadors.[12]
Vore també
- Chunyun
- Golden Week (Semana dorada en Japó)
- Turisme en China
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «从数字之外看黄金周的去与留» (en zh). news.cctv.com. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «CNY Golden Week overseas tourists up 10 per cent | Macau Business» (en en). macaubusiness.com. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «国务院办公厅关于调整2019年劳动节假期安排的通知_其他_中国政府网» (en zh). www.gov.cn. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «China National Day, 2026&2027: Golden Week Holiday, Oct. 1 - 7» (en en). www.travelchinaguide.com. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «[1]». Consultat el 2026-01-01 (en en).
- ↑ «120 million Chinese celebrate Golden Week» (en en). www.canada.com. Archivat des d'el original, el 2007-12-06. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «5.89亿人外出度假 近600万人出境游 ——中国旅游研究院、携程旅行网联合发布《2016“十一”旅游趋势报告与人气排行榜》_中国旅游研究院» (en en). www.ctaweb.org. Archivat des d'el original, el 2016-10-04. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ 8,0 8,1 «More than 600 million people traveled in China during 'Golden Week'» (en en). CNBC. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «政协委员建议取消黄金周 提交报告供旅游局参考» (en zh). news.cctv.com. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «Chinese New Year 2026: Feb. 17, Year of Horse, Spring Festival» (en en). www.travelchinaguide.com. Consultat el 2026-01-01.
- ↑ «[2]». Consultat el 2026-01-01 (en en).
- ↑ «PRC: Public holiday entitlement increased to 13 days starting from 2025 / 中国：2025年起法定节假日新增至13天» (en en). Lexology. Consultat el 2026-01-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Semana Dorada (China)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.