Segon axioma de numerabilidad
En topología, es diu que un espai topològic verifica el segon axioma de numerabilidad (o que és segon numerable, o segon contable) si la seua topología té una base numerable. En forma abreviada, sol dir-se també que l'espai és 2AN o ANII.
Propietats
[editar | editar còdic]El ser ANII és una propietat global que llimita el número d'oberts de la topología. De fet, es demostra que si (X,T) és ANII, llavors el cardinal de T és menor o igual que el cardinal del continu. Ser ANII és una propietat hereditària: tot subespacio d'un espai ANII també ho és.[1] El producte numerable d'espais ANII és a la seua volta ANII. Tot espai ANII és un espai ANI. Tot espai ANII és un espai de Lindelöf.
Eixemples
[editar | editar còdic]- L'espai euclídeo en el seu topología usual és ANII. Encara que la base formada per les boles obertes no és numerable, podem trobar una base que sí ho és: la formada per les boles de ràdio racional i el centre de la qual tinga coordenades racionals.
- La tàctica anterior pot repetir-se en un espai mètric separable ( i.i. que continga un subconjunt dens numerable A). Com a base basta triar de nou les boles de ràdio racional centrades en A.
l'espai topològic trivial és ANII lloc que l'única base d'oberts conté un únic element.[2] l'espai topològic discret, , és ANII si i només si és numerable. l'espai de Sorgenfrey no és ANII, encara que sí és ANI.[3] La recta cofinita, , no és ANII lloc que no és ANI.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Matesfacil.ISSN 2659-8442.Consultat el 10 d'octubre de 2019.
- ↑ Matesfacil.ISSN 2659-8442.Consultat el 2 de setembre de 2019.
- ↑ Universitat del País Vasc.Consultat el 2 de setembre de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segundo axioma de numerabilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.