Anar al contingut

Segon axioma de numerabilidad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En topología, es diu que un espai topològic (X,𝒯) verifica el segon axioma de numerabilidad (o que és segon numerable, o segon contable) si la seua topología té una base numerable. En forma abreviada, sol dir-se també que l'espai és 2AN o ANII.

Propietats

[editar | editar còdic]

El ser ANII és una propietat global que llimita el número d'oberts de la topología. De fet, es demostra que si (X,T) és ANII, llavors el cardinal de T és menor o igual que el cardinal del continu. Ser ANII és una propietat hereditària: tot subespacio d'un espai ANII també ho és.[1] El producte numerable d'espais ANII és a la seua volta ANII. Tot espai ANII és un espai ANI. Tot espai ANII és un espai de Lindelöf.

Eixemples

[editar | editar còdic]
  • L'espai euclídeo n en el seu topología usual és ANII. Encara que la base formada per les boles obertes no és numerable, podem trobar una base que sí ho és: la formada per les boles de ràdio racional i el centre de la qual tinga coordenades racionals.
  • La tàctica anterior pot repetir-se en un espai mètric separable ( i.i. que continga un subconjunt dens numerable A). Com a base basta triar de nou les boles de ràdio racional centrades en A.

l'espai topològic trivial és ANII lloc que l'única base d'oberts conté un únic element.[2] l'espai topològic discret, (X,TD), és ANII si i només si X és numerable. l'espai de Sorgenfrey no és ANII, encara que sí és ANI.[3] La recta cofinita, (,Tcof), no és ANII lloc que no és ANI.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Matesfacil.ISSN 2659-8442.Consultat el 10 d'octubre de 2019.
  2. Matesfacil.ISSN 2659-8442.Consultat el 2 de setembre de 2019.
  3. Universitat del País Vasc.Consultat el 2 de setembre de 2019.


Referències

[editar | editar còdic]