Sefer Torah



Un «roll de la Torá» (סֵפֶר תּוֹרָה, Plantilla:Transliteration, lit. «Llibre de la Torá»; plural: סִפְרֵי תוֹרָה Plantilla:Transliteration) és una còpia manuscrita de la Torá, és dir, els cinc llibres de Moisés (els primers llibres de la Bíblia hebrea). El «roll de la Torá» s'utilisa principalment en el ritual de la llectura de la Torá durant les oracions judeues. En atres ocasions, es guarda en el lloc més sagrat d'una sinagoga, l'arca de la Torá, que sol ser un armari ornamentado en cortines o una secció de la sinagoga construïda a lo llarc de la paret que mira més de prop a Jerusalem, la direcció a la que miren els judeus, quan resen.
El text de la Torá també se sol imprimir i encuadernar en forma de llibre per a funcions no rituals, cridat Plantilla:Transliteration (plural Plantilla:Transliteration; «cinc parts», pels cinc llibres de Moisés), i sol anar acompanyat de comentaris o traduccions.
Història
Les troballes de Qumrán, Masada i les coves del refugi de Simón bar Kojba indiquen que els rolls bíblics eren abundants i circulaven àmpliament a finals del Segon Temple de Judea.[1]
Pentateuco d'un sol roll
Els investigadors que treballen en el Roll d'En-Gedi han aplegat a la conclusió de que, en el IV, encara no existia cap norma halájica que prescriguera que els rolls utilisats en fins llitúrgics devien contindre tot el Pentateuco.[2] En 2018, no es podien fer atres declaracions sobre quàn va sorgir esta regla en algun grau de certea. [2] cal senyalar que, si be la data determinada físicament per al roll apunta als sigles III o IV, el seu text ha segut datat paleográficamente per Ada Yardeni en el I o a principis del II a més tardar, una discrepància no infreqüent en este camp, que podria retardar en el temps tota la discussió.[3]
Pergamí d'En-Gedi
El Pergamí d'En-Gedi és un pergamí hebreu datat per radiocarbono del III o IV d. C. (en un 88,9 % de certea per al 210-390 d. C.), encara que les consideracions paleogràfiques sugerixen que pot remontar-se al I o principis del II d. C. [4][3] Es va descobrir que el roll carbonizado, trobat «in situ» en la caseta de la Torá de la sinagoga, contenia una part del Levítico,[2] lo que ho convertix en la còpia més antiga d'un llibre del Pentateuco jamai trobada en un Arca Santa. [4] El fragment de text dessifrat és idèntic a lo que es convertiria durant l'Edat Mija en el text estàndar de la Bíblia hebrea, el Text masorético, al que precedix varis sigles; constituïx, per tant, la prova més antiga d'esta versió autorisada del text. El roll està molt carbonizado i fragmentat i va ser necessari utilisar tècniques científiques no invasivas per a desenrollarlo virtualment i llegir-ho. [5]
Sefer Torah de Rodas
Quan els nazis varen prendre el control de l'illa en 1944 (en mans del Regne d'Itàlia des de 1912), els descendents dels sefardíes varen entregar a Süleyman Kasiloğlou, muftí de la Mesquita de Murat Reis. Kasiloğlou va amagar el llibre baix el púlpit. En acabar la guerra, el roll li va ser tornat als supervivents judeus dels 1.700 deportats al camp de concentració d'Auschwitz.
El roll es va estudiar a finals del Sigle XX es va datar gràcies al Carbono-14 i a un estudi de l'escritura que tenia uns 800 anys. Això la convertia en la més antigues de les que es conserven en el món.
Actualment es troba depositada en el Centre Comunitari Chalom de Buenos Aires.[6]
Use
La llectura de la Torá d'un roll de la Torá o Sefer Torá està reservada tradicionalment per als dilluns i dijous de matí, aixina com per al Shabat, els dies de dejuni i les festes judeues. Es requerix la presència d'un quòrum de dèu adults judeus (minyan) per a que la llectura de la Torá es porte a terme en públic durant el transcurs dels servicis de cult. Com la Torá es canta, un «yad» («mà»), una busca de metal o fusta en forma de mà que protegix els rolls evitant el contacte innecessari de la pell en el pergamí, ajuda a seguir el text, a sovint dens.
Totes les oracions judeues comencen en una oració (berajá), donant gràcies a Deu per revelar la Llei als judeus (Maten Torá), abans de la llectura de la Torá i tots els dies durant les primeres bendicions de l'oració del matí (Shajarit).[7]
Referències
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rendsburg, Gary A.(March 2018).asor. org/anetoday/2018/03/Worlds-Oldest-Torah-Scrolls «The World's Oldest Torah Scrolls».ANE Today.American School of Oriental Research (ASOR).VIConsultat el 2019-08-02.
- ↑ 3,0 3,1 Yardeni, Ada. «Apèndix: Descripció paleogràfica». En Michael Segal, Emanuel Tov, William Brent Seals, Clifford Seth Parker, Pnina Shor, Yosef Porath: huji. ac. il/sites/default/files/he_bible_project/files/m._segal1.1. pdf «Un antic manuscrit del Levítico d'En Gedi: Publicació preliminar» (PDF). «Textus» «26» (2016). Consultat el 10 de març de 2024
- ↑ 4,0 4,1 de Lazaro, Enrico (23 de setembre de 2016). «sci. news/archaeology/en-gedi-scroll-deciphered-04216. html En-Gedi Scroll Finally Deciphered». Sci-News. com. Consultat el 9 de març de 2024.
- ↑ de Lazaro, Enrico. «sci-news. com/archaeology/en-gedi-scroll-deciphered-04216. html En-Gedi Scroll Finally Deciphered», Sci News, 23 de setembre de 2016.
- ↑ «blogspot. com/2014/08/la-sefer-torah-de-rodas. html La Sefer Torah de Rodas». memoriadesefarad. blogspot. com (2014-08-12). Consultat el 2026-06-12.
- ↑ Rabí Yehudah va dir: «¡No recitaven les bendicions sobre la Torá abans d'estudiar-la!» (Talmud, Bava Metzia 85a-b)
Enllaços externs
Torah scrolls en Wikimedia Commons.
- bethemeth. org/torah-reading Three complete kosher Torah scrolls for study online (Congregation Beth Emeth of Northern Virginia)
- archive. org/web/20150214061556/http://bethemeth. org/torah-reading Archivat el 14 de febrer de 2015 archivat en Wayback Machine.
- archive. org/web/20110709184728/http://www. saad. org. il/elihu/bereshit/bereshit. html Torah scroll for study online with Megillot and commentaries
- ort. org/books/torahd5. asp Computer-generated Torah scroll for study online with translation, transliteration and chanting (WordORT)
- jewishencyclopedia. com/view. jsp? artid=409&letter=S#1288 Scroll of the Law article from the Jewish Encyclopedia
- torahscroll. com/show. asp? PID=8 Examples of ancient Torah Scrolls
- archive. org/web/20131208035534/http://torahscroll. com/show. asp? PID=8 Archivat el 8 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine.
- rhodesjewishmuseum. org/history/the-800-year-old-torah ≈800-year-old Torah repubblica. it/cronaca/2013/05/28/foto/rotolo_ebraico-59831643/1/ (pictures)
- kuvinoren. com/#! torah-covers/cqe4 Examples of Torah Covers Torah Mantles
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sefer Torah» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.