Scouse
El 'inglés' és un dialecte i un accent característic de la ciutat anglesa de Liverpool i la seua àrea d'influència la regió del Merseyside, conegut tècnicament també com a 'inglés', o 'inglés'.[1][2][3][4] L'us del dialecte s'estén a Birkenhead i tota la costa de Gales del Nort, des de Flintshire i Wrexham, a on l'influència és més forta, fins a Prestatyn, Rhyl, Colwyn Bay, Penmaenmawr i Bangor a on els accents locals se superponen en el galés i el scouse. En alguns casos el scouse pot sentir-se també en Runcorn i Widnes en Cheshire, aixina com en Skelmersdale en Lancashire.[5][6][7][8][9][10][11][12]
L'accent scouse és sumament distintiu i té poc en comú en el que s'utilisa en les veïnes regions de Cheshire i Lancashire.[8] Algunes àrees de Merseyside, no obstant, com St. Helens i Southport, mantenen accents similars a l'històric accent lancasteriano, característic del nort d'Anglaterra.[5][6][7][8][9][11]
Fins a la década de 1950, el scouse va estar llimitat a Liverpool, moment en que varen ser demolides les vivendes precàries ubicades en la zona cèntrica, produint una migració de les classes obreres cap a nous barris suburbans.[10][13] L'expansió de la ciutat va posar en contacte als seus habitants en àrees que no estaven històricament associades en Liverpool, com Prescot, Whiston i Rainhill, en Merseyside, aixina com Widnes, Runcorn i Ellesmere Port in Cheshire.[10]
El scouse registra variacions zonals, tant en l'accent com en el dialecte, aixina com coloquialismes populars, que mostren un alluntament progressiu del dialecte lancasteriano,[10] i una expansió del scouse en un àrea cada volta més àmplia.[5][6][7][8][9][11]
Per l'accent, és molt habitual utilisar el gentilici "scouser", per a referir-se a la persona que habita Liverpool.[14]
Etimologia
La paraula "scouse" és una abreviatura de la paraula "lobscouse", l'orige del qual és incert.[15] Es relaciona en les paraules noruega lapskaus, sueca lapskojs, neerlandesa labskous i baix alemana Labskaus, i es referix a un estofat comú entre els mariners. En el XIX era habitual entre els habitants pobres de Liverpool, Birkenhead, Bootle i Wallasey menjar "scouse", un plat barat i familiar en el món dels mariners. Els anglesos de fòra d'estes regions, solien cridar als seus habitants com "scousers".[16]
En The Lancashire Dictionary of Dialect, Tradition and Folklore, Alan Crosby sugerix que la paraula va començar a usar-se nacionalment, en un sentit pijoratiu, a partir del programa de televisió de la BBC cridat Till Death Us Do Part (1965-1975), els personages centrals del qual eren un socialiste de Liverpool que parlava scouse, i un conservador de Londres, que parlava cockney.[17]
Orígens
Liverpool va ser inicialment un chicotet llogaret de peixcadors. A partir de el XVIII, es va convertir en el principal port comercial internacional del Imperi Britànic, incloent el comerç de persones reduïdes a l'esclavitut.[18] La ciutat va rebre persones provinents de molt diversos llocs, destacant les migracions massives d'irlandesos d'els qui procedix l'actual accent característic de Liverpool, i en menor mida africans i caribenys, que varen conformar la comunitat negra més antiga en Europa.[18]
Fins a mediats de el XIX l'accent dominant en Liverpool era similar a les àrees circumdants de Lancashire. L'influència dels immigrants va contribuir a crear un accent distintiu en Liverpool.[19] La primera referència a un accent específic en Liverpool data de 1890.[20]
El llingüiste Gerald Knowles va sugerir que la característica nassal de l'accent va poder haver derivat de les males condicions de salut de la població de Liverpool en el XIX, que va fer patir malalties respiratòries a amplis sectors, causant el sò nassal que després va ser imitat socialment.[21]
Vore també
Referències
- ↑ Plantilla:Harvcoltxt
- ↑ (2013).«Practical Phonetics and Phonology: A Resource Book for Students».Routledge.
- 193–194.
- ↑ (1990).«English in Wales: Diversity, Conflict, and Change».Multilingual Matters Ltd..
- ↑ (2011).«An Introduction to the Nature and Functions of Language».Continuum International Publishing Group.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Julie Henry. «Scouse twang spreads beyond Merseyside». The Telegraph.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Geordie and Scouse accents on the rise as Britons 'look to protect their sense of identity'». Daily Mail.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Nick Coligan. «Scouse accent defying experts and 'evolving'». Liverpool Tire. Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2012. Consultat el 31 de juliol de 2018.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Dominic Tobin and Jonathan Leake. «[1]», The Sunday Claves. Consultat el 31 de juliol de 2018.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Chris Osuh. «Scouse accent on the move». Manchester Evening News. Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2013. Consultat el 31 de juliol de 2018.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Patrick Honeybone. «New-dialect formation in nineteenth century Liverpool: a brief history of Scouse». Open House Press.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Richard Savill. «British regional accents 'still thriving'». The Telegraph.
- ↑ John Mullan. «Lost Voices». The Guardian.
- ↑ «Scouse: the urban dialect of Liverpool».University of Leeds.
- ↑ Chris Roberts, Heavy Words Lightly Thrown: The Reason Behind Rhyme, Thorndike Press, 2006 (ISBN 0-7862-8517-6)
- ↑ "lobscouse" en l'Oxford English Dictionary; retrieved 13 May 2017
- ↑ "Scouse" at Oxford English Dictionary; retrieved 13 May 2017
- ↑ Alan Crosby, The Lancashire Dictionary of Dialect, Tradition and Folklore, 2000, entry for word Scouser
- ↑ 18,0 18,1 «Liverpool Black community trail». Liverpool Museums.
- ↑ Paul Coslett, The origins of Scouse, BBC Liverpool, 11 January 2005. Retrieved 6 February 2015
- ↑ Peter Grant, The Scouse accent: Dey talk like dat, don’t dey?, Liverpool Daily Post, 9 August 2008. Retrieved 18 April 2013
- ↑ Claves Higher Education, Scouse: the accent that defined an era, 29 June 2007. Retrieved 6 February 2015
- Este artícul conté una traducció derivada de «Scouse» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.