Scoglio del Tonno

Scoglio del Tonno és un jaciment arqueològic situat en un promontori pròxim a la ciutat de Tarento, en Itàlia. Entre 1899 i 1900 es va realisar en este lloc una excavació de rescat ya que s'estaven realisant obres per a la construcció d'una estació del ferrocarril. Despuix d'estes obres, el jaciment va quedar destruït.

Les troballes que es varen poder recuperar inclouen restants de l'Edat del Bronze i dels començos de l'Edat del Ferro que inicialment varen ser classificats per l'arqueòlec Quintino Quagliati en tres capes estratigráficas: la més profunda pertanyia a l'Edat del Bronze Antiga, l'intermija a una série d'edificis associats a la cultura subapenínica i la tercera a una mescla de material ceràmic micénico, protocorintio i de fabricació local.

L'assentament tenia la ventaja estratègica de ser un dels millors ports naturals de l'àrea i contava en muralles defensives. També es varen trobar restants de varis edificis. El més important media 20 x 15 m i constava de vàries habitacions i un mur en forma d'àbsit. En el jaciment s'ha trobat abundant ceràmica micénica en una proporció molt alta sobre la ceràmica de producció local, aixina com dos estàtues de cult micénicas i alguns objectes de metal. Es creu que este lloc era un emporio que facilitava contactes comercials entre la península itálica i el Egeo, i inclús va poder ser una colónia permanent dels micénicos, encara que és de destacar que la seua ceràmica està més relacionada en la de l'illa de Rodas que en la de l'àrea continental micénica.