Schlager

Schlager

El Schlager (de la paraula alemana "Schlag" d'igual significat que l'anglesa "hit", en espanyol: «colp (d'èxit)») és un tipo de peça musical, per lo general llaugera i pegadiza, consistent en una cançó el text de la qual sol ser poc exigent, en acompanyament instrumental de música pop. Majoritàriament, els texts de Schlager estan en idioma alemà i moltes voltes tracten de temes sentimentals. Va tindre el seu orige en les melodies de l'opereta i des dels anys 1920, en l'influència dels ritmes i #harmonia del jazz es va fer notar com a gènero a banda en el context de la música pop.

A partir dels anys 1950 el Schlager es descriu com "un concepte de la nova música popular difícil de definir", i també com "forma abreviada per a referir-se a música de ball i popular llaugera. Es tracta, per lo general, d'una peça musical comercialment exitosa. Les seues característiques serien les "estructures musicals extremadament simples i texts trivials que apelen al desig de felicitat i harmonia dels oyents". En este context, "les fronteres cap a la música pop i cap a la música popular folklòrica ("volkstümlich") alemana són difusas“.

Distribució geogràfica

Ademés d'Alemània, el gènero és freqüent també en atres zones d'Europa, principalment en el nort, en la regió d'Escandinavia, països bàltics, etc. i en menys repercussió en França (llevat en Alsàcia) i Països Baixos. Les cançons poden ser balades dolces, de melodia simple i pegadiza. Predomina en els temes l'amor, els sentiments i la melancolia. La variant nortenya, sobretot en Finlàndia, acopla elements del folk nòrdic i eslau.

El Schlager va prendre força en el Festival d'Eurovisió des de la seua creació en 1956, encara que en numeroses ocasions va ser reemplaçat per un atre tipo d'estils més pop. Actualment Suècia sol dur eixemples de música Schlager a Eurovisió encara que arreglada en sons danse que l'allunten de la seua essència, per lo que els puristes d'este estil de música no consideren Schlager a la nova variant. L'últim Schlager que va guanyar en el festival d'Eurovisió va ser en 1999, de la mà de Charlotte Perrelli (va actuar en el nom Charlotte Nilsson) i el seu tema "Tusen Och En Natt" (interpretat en anglés en el títul 'Take em to your heaven').

En la década de 1990 va agarrar de nou força en Alemània en numeroses cançons que varen gojar i gogen de molt èxit, inclús en Hamburc se celebra anualment un festival Schlager en el que no falta l'estètica dels 70.

El Schlager contemporàneu és a sovint mesclat en Volksmusik.

Variacions per país

Països Baixos i Flandes

Una versió holandesa del Schlager es diu "levenslied" (lliteralment 'cançó de la vida', "és dir" 'cançó sobre la vida real'). És un subgénero sentimental de la música pop en holandés. Les lletres típiques dels "levenslied" tracten temes com l'amor, la misèria i la nostàlgia, ademés d'enyorar llocs de vacacions solejats i exòtics. Un "levenslied" típic té ritmes i melodies pegadizas i senzilles (en comuna en moltes melodies pop i folklòriques) i està estructurat en coples i estribillos. Els instruments tradicionals de la música "levenslied" són l'acordeón i l'organillo: per eixemple, Nicole i Hugo.

Finlàndia

Les raïls del Schlager finlandés (Plantilla:Lang-fi) es remonten al periodo de entreguerras i a cantants populars com Georg Malmstén i Matti Jurva. Una cançó especialment notable va ser "Emma" de la cantant d'òpera Ture Llaura en 1929. La tradició del schlager ocupa un lloc important en la música popular finlandesa, i el seu llenguage melòdic també ha influït en el roc finlandés. El Schlager compartix el seu públic en el tango finlandés; abdós són populars entre els finlandesos d'edat alvançada i mija. Una característica particular de la música Schlager finlandesa són els "Schlagers de traducció" (Plantilla:Lang-fi). Entre els compositors finlandesos de Schlager cal destacar a Juha Vainio. Segons les enquestes del públic finlandés, "Hopeinen kuu", (originalment "Guarda che lluna" de Walter Malgoni i Bruno Pallesi), gravada en finés per Olavi Virta i "Satulinna" (composta per Jukka Kuoppamäki i cantada per Jari Sillanpää) són els Schlagers finlandesos més populars de tots els temps.

Alemània i Àustria

Les raïls del Schlager alemà són antigues: El primer us de la paraula Schlager va ser en una crítica de la nit d'estrena en el periòdic "Wiener Fremden-Blatt" el 17 de febrer de 1867 sobre El Danubio Blau de Johann Strauss II. Un ancestro del Schlager pot ser l'opereta, que va ser molt popular a principis de el XX. En les décades de 1920 i 1930, els Comedian Harmonists i Rudi Schuricke varen assentar les bases d'esta nova música. Entre els cantants de Schlager més coneguts dels anys 50 i principis dels 60 es troben Lale Andersen, Freddy Quinn, Ivo Robić, Gerhard Wendland, Caterina Valente, Margot Eskens i Conny Froboess. El schlager va alcançar la seua màxima popularitat en Alemània i Àustria en els anys 60 (en Peter Alexander i Roy Black) i a principis dels 70. Des de mediats de la década de 1990 fins a principis de la década de 2000, el Schlager també va experimentar una àmplia renaixença en Alemània de la mà de, per eixemple, Guildo Horn, Dieter Thomas Kuhn, Michelle i Petra Perle. Els clubs de ball tocaven una série de títuls de Schlager en el transcurs d'una nit, i es varen formar numeroses bandes noves especialisades en versions de Schlager dels anys 70 i en material més nou.

En Hamburc en la década de 2010, els aficionats del Schlager encara es reunien anualment per centenars de mills, vestint la roba dels anys 70 per als desfilades galliponters cridats "Schlager Move". La denominació Schlager Move també s'utilisa per a una série de festes musicals Schlager més chicotetes en vàries de les principals ciutats alemanes a lo llarc de l'any. (Este revival s'associa a voltes en kitsch i camp.

Els alemans consideren el Schlager com la seua música country, i tant el country americà com la música tex-mex són elements importants en la cultura del Schlager. ("Is This the Way to Groc]]" s'interpreta regularment en contexts de Schlager, normalment en l'original en anglés).

Entre els cantants populars de Schlager es troben Michael Holm, Roland Kaiser, Hansi Hinterseer, Jürgen Drews, Andrea Berg, Heintje Simons, Helene Fischer, Nicole, Claudia Jung, Andrea Jürgens, Michelle, Kristina Bach, Marianne Rosenberg, Simone Stelzer, Daniela Alfinito, Semino Rossi, Vicky Leandros, Leonard, DJ Ötzi, Andreas Gabalier i, més recentment, Beatrice Egli. Estilísticament, el Schlager seguix influint en el "party pop" alemà: és dir, la música que més s'escolta en els bars après-ski i en les discoteques de masses. El Schlager contemporàneu es mescla a sovint en la Volkstümliche Musik. Si no forma part d'un irònic revival kitsch, el gust per abdós estils de música s'associa comunament als pubs folklòrics, les fires d'atraccions i els locals de la lliga de birles.^{cita requerida}

Entre 1975 i 1981 el Schlager d'estil alemà es va orientar cap a la música disc, fusionant-se en molts aspectes en la música disc dominant de l'época. Cantants com Marianne Rosenberg varen gravar tant èxits de Schlager com de música disc. La cançó "Moskau" del grup alemà Dschinghis Khan va ser una de les primeres del Schlager modern, basat en el ball, i mostra de nou cóm el Schlager dels anys 70 i principis dels 80 es va fusionar en la corrent principal de la música disc i l'Euro-disc. Dschinghis Khan, encara que era principalment una banda de música disc, també tocava Schlager en influència de la música disc.^{cita requerida}

Romania

En Romania, el Schlager es coneix com "Muzică Oșoară", que podria traduir-se lliteralment com "Música fàcil" i, en el sentit més comú, esta música és sinònim de "Muzică de stradă" (del francés "estrade", que significa "podi"), que definix una branca de la música Pop desenrollada en Romania despuix de la Segona Guerra Mundial, que apareix generalment en forma de cançons fàcils de ballar, realisades sobre apanys, que són interpretades per orquestes. Esta música mostra moltes similituts en la música popular occidental, ya que la majoria de les cançons podrien definir-se com una forma de Schlager. Va soportar influències d'atres estils melòdics similars, com la Musica leggera italiana (d'Itàlia) i la cançó melòdica (d'Espanya). Este estil musical rumà es va popularisar en l'estranger a través del Festival del Cérvol d'Or, celebrat en Brașov, des de 1968. Els cantants més representatius d'eixa época són els de els anys 80, 70 i, rarament, els de els 60: Aurelian Andreescu, Elena Cârstea, Corina Chiriac, Mirabela Dauer, Stela Enache, Luigi Ionescu, Horia Moculescu, Margareta Pâslaru, Angela Similea, Donen Spătaru i Aura Urziceanu.

Suècia

En Suècia, el Schlager ha tingut altibaixos de popularitat a lo manco des de la década de 1930. Encara ocupa un lloc important en la cultura sueca. Encara que el Schlager original estava molt influenciat per l'opereta, el cabaret, la música de varietats i el jazz, açò va escomençar a canviar en els anys 60, quan la música Schlager es va orientar més cap al pop. Des de principis dels anys 90, les cançons Schlager inclouen elements de roc i tecno. Per lo tant, el Schlager suec modern s'assembla poc al dels anys 40. A pesar d'això, moltes de les velles melodies del Schlager seguixen sent populars; són interpretades per molts artistes i en l'Allsång på Skansen.

El Melodifestivalen (que selecciona al competidor suec en el Festival de la Cançó d'Eurovisió) es diu popularment també "Schlagerfestivalen" ("el Festival Schlager"), ya que tradicionalment s'ha caracterisat per les cançons Schlager. El Festival de la Cançó d'Eurovisió també s'ha cridat "Eurovisionsschlagerfestivalen" ("festival de Schlager d'Eurovisió"). La cantitat de Schlager suec ha disminuït en els últims anys, pero el Schlager seguix sent el gènero en més possibilitats de guanyar el concurs ("Evighet" (Plantilla:Lang-és, en 2006 per Carola i "Hero" per Charlotte Perrelli en 2008, per eixemple). El 'Melodifestivalen' és el programa de televisió més popular de Suècia. S'emet anualment, i en 2006 es calcula que un 47% de la població sueca va vore la final. En Suècia, el terme "Schlager" s'utilisa a sovint per a referir-se a les cançons que participen en Eurovisió.

Dos característiques del Schlager suec són un pronunciat canvi de to abans del estribillo final i la seua duració de tres minuts (la màxima duració d'una cançó permesa en el Festival d'Eurovisió). Alguns suecs discutixen el significat de "Schlager" sobre la música sueca; pot utilisar-se indistintament per a descriure la música popular, les cançons del Melodifestivalen, les cançons d'Eurovisió, la música de dansband i qualsevol cançó en un estribillo pegadizo. Tant Björn Ulvaeus com Benny Andersson, d'ABBA, es varen vore influenciats pel Schlager el principi de les seues carreres.^{cita requerida}

Regne Unit

En el Regne Unit, el Schlager se sol classificar simplement com a pop. L'estil va ser especialment popular allí entre les décades de 1950 i 1980, en cantants com Tony Christie, que va gojar de l'èxit entre el públic del Schlager tant en Alemània com en el Regne Unit; Engelbert Humperdinck, sobretot en l'èxit del Schlager "Release Em i Petula Clark, que va conseguir el seu primer número 1 en l'UK Singles Chart en "Sailor", la versió en anglés del Schlager de "Seemann (Deine Heimat ist dones Meer)", interpretada originalment per la cantant austríaca Lolita.

Artistes d'atres països també han tingut èxits Schlager en el Regne Unit. Els cantants nortamericans Al Martino i Roy Orbison varen entrar en les llistes britàniques en els èxits Schlager "Spanish Eyes" i "Only the Lonely" respectivament. Dins del lèxic de la música popular nortamericana, la major part de la música Schlager se situa vagament entre la música country i la música pop tradicional; el sò Nashville (que va produir "Only the Lonely" i les versions originals de "Release Em", entre atres cançons que Humperdinck versionaría en eixa época) va produir numeroses cançons que encaixen en el sò Schlager. "Halfway to Paradise" de Billy Fury va alcançar el número 3 en la llista de singles del Regne Unit. Des dels Països Baixos i el Regne Unit, la banda holandesa Pussycat va alcançar el número 1 en la cançó "Mississippi". La cantant alemana Nicole va alcançar el número 1 en el Regne Unit en "Una miqueta de pau". Eixa cançó també va fer que Alemània guanyara el Concurs de la Cançó d'Eurovisió en 1982. El propi Regne Unit ha presentat molts artistes de Schlager en el Festival de la Cançó d'Eurovisió; per eixemple, Brotherhood of Man va guanyar per al Regne Unit en el 1976 en "Save Your Kisses for Em".

El Schlager característicamente alemà (incloent la Volksmusik i la seua versió moderna Volkstümliche Musik), cantat en alemà, també ha atret a una chicoteta base d'aficionats en el Regne Unit, incloent al comentariste de BBC Radi Manchester Ian Cheeseman. La cantant alemana de Schlager més venuda Helene Fischer va llançar l'àlbum "The English Ones" en 2010, en vàries versions en anglés dels seus èxits alemans per als seus aficionats anglófonos. Cantants britànics de Schlager com Ross Antony, Tony Christie i Roger Whittaker han aparegut en programes com "Musikantenstadl" i "ZDF Fernsehgarten".

Yugoslàvia

La primera música Schlager en Yugoslàvia va començar a aparéixer a finals de la década de 1940. El primer (i més influent) festival de música Schlager va ser el Festival de Música Popular de Zagreb (més tart conegut com Zagrebfest), que va començar en 1953 i encara se celebra anualment en Zagreb. Molts Schlagers (Plantilla:Lang-hr) interpretats en el Zagrebfest durant les últimes cinc décades són partix integrant de l'escena musical pop croata i yugoslavo. Els primers cantants de Schlager varen ser Ivo Robić i Rajka Vali, pero en el temps l'escola de Schlagers de Zagreb va aplegar a incloure a cantants com Vice Vukov, Arsen Dedić, Hrvoje Hegedušić, Ivica Percl, Gabi Novak, Frano Lasić, Jasna Zlokić, Zdravko Čolić, i molts uns atres. Entre els principals compositors de Schlagers figuren Fedor Kopsa, Krešimir Oblak, Ferdo Pomykalo, Miljenko Prohaska, Nikica Kalogjera, Bojan Hohnjec, Vanja Lisak, Zvonko Špišić, Ivica Stamać i Hrvoje Hegedušić.

Alguns artistes del Zagrebfest (com Ivo Robić i Tereza Kesovija) passarien a tindre carreres exitoses en Alemània i França. Atres pioners són Darko Kraljić (de Zagreb), que va treballar en Belgrat. És més conegut pel seu èxit "Čamac na Tisi" (cantat per Lola Novaković i popular en l'Hongria revolucionària) i la seua música per a la película "Ljubav i moda" ("Devojko mala" i "Pod sjajem zvezda", interpretada pel kvartet Vokalni Predraga Ivanovića).

Eixemples d'artistes schlager

Rex Gildo Wencke Myhre Siw Malmkvist Gitte Hæning Elisabeth Andreassen Esther Ofarim Helen Sjöholm

Helene Fischer Kikki Danielsson Lotta Engberg Lys Assia Michael Holm Roger Whittaker

Roland Kaiser Roy Black Thomas Anders Udo Jürgens Anastasia Prijodko Carola Häggkvist Manuela

Enllaços externs

• Schlagermove Fotos (alemà)