Scansoriopteryx heilmanni
Scansoriopteryx heilmanni és l'única espècie coneguda del gènero extint Scansoriopteryx ("ala trepadora"), un dinosauri terópodo manirraptor escansoriopterígido, que va viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament 120 millons d'anys, en l'Aptiense, en lo que hui és Àsia. Scansoriopteryx és un animal del tamany d'un cheu que mostra adaptacions en el peu que indica una forma de vida arbòrea. Tenia un tercer dit inusualment allargat. L'espècimen holotip de Scansoriopteryx, CAGS02-IG-gausa-1/DM 607, també conté l'impressió fosilizada de plomes.[1] Posseïa un tercer dit allargat i inusual que pot haver sostingut un ala membranosa, molt similar al relacionat Yi qi.
La majoria dels investigadors consideren este gènero com un sinònim de Epidendrosaurus i alguns preferixen tractar a Scansoriopteryx com el sinònim més modern,[2][3] encara que va anar el primer nom que es va publicar válidamente.
Descripció
[editar | editar còdic]
Scansoriopteryx és el primer dinosauri conegut que presenta característiques d'una possible vida arborícola. Media 18 centímetros des de la punta del hocico fins a la coa. Posseïa un tercer dit extremadament llarc que recorda al del aye-aye. Posseïx impressions de plomes del costat esquerre i la presència d'un pelage o protoplumas en determinades regions del cos. l'espècimen tipo de Scansoriopteryx heilmanni, número de catàlec CAGS02-IG-gausa-1/DM 607, representa els restants fosilizados d'un dinosauri trepador maniraptor, similar en cert modo a Archaeopteryx. És notable per al seu "primitiu" acetàbul no perforat i pubis que apunta cap a avant, a diferència d'alguns maniraptorés més alvançats. Lo més distintiu és el seu tercer dit llarc, que és casi dos voltes més llarc que el segon dit. Açò és distint de la configuració vista en tots els atres terópodos, a on el més llarc és el segon dit. També té un primer dit del peu inusualment gran, o hallux.[1] Un possible segon espècimen, l'holotip de Epidendrosaurus ninchengensis, IVPP V12653, també mostra característiques que indiquen que era un jovenil. L'espècimen està parcialment desarticulat i la majoria dels ossos es conserven com a impressions en la llosa de roca, en lloc d'estructures tridimensionals. Degut a que els únics espècimen coneguts són jovenils, el tamany d'un Scansoriopteryx adult es desconeix: l'espècimen tipo és una criatura diminuta del tamany d'un cheu.[4]
Scansoriopteryx també es destaca pels seus mandíbules amples i redonejades. La mandíbula inferior contenia a lo manco dotze dents, més grans en la part davantera de les mandíbules que en la part posterior. Els ossos de la mandíbula inferior poden haver-se fusionat, una característica coneguda solament en els oviraptorosaurianos.
Una característica distintiva de Scansoriopteryx és el seu tercer dit allargat, que és el més llarc de la mà, casi el doble de llarc que el segon dit. Açò és diferent a la configuració que es veu en la majoria dels atres terópodos , a on el segon dit és més llarc. Les plomes de les ales llargues, o remiges, semblen adherir-se a este dit llarc en lloc del dit mig com en les aus i atres maniraptoranos. Les plomes més curtes es conserven unides al segon dit. Un parent de Scansoriopteryx, Yi , sugerix que este tercer dit allargat sostenia un ala membranosa d'algun tipo junt a les plomes.[5]
Scansoriopteryx tenia una cavitat de la cadera no perforada, que és més oberta en la majoria, pero no en tots, els atres dinosauris. També tenia un pubis, os de la cadera, que apuntava cap a avant, una traça primitiva entre els terópodos, i a diferència d'alguns maniraptoranos més estretament relacionats en les aus, a on el pubis apunta cap a avall o cap a arrere. Les pates eren curtes i conservaven chicotetes escamas en forma de cudols a lo llarc de la part superior del peu, metatarso, aixina com possibles impressions de plomes llargues en la mateixa àrea, possiblement similars a les "ales atrasseres" de Microraptor i atres paravianos basals. També tenia un primer dit del peu inusualment gran, o hallux, que estava baix en el peu i pot haver segut invertit, lo que permetia certa capacitat d'agarre.[1] La coa era llarga, sis o sèt voltes la llongitut del fèmur , i terminava en un palmito de plomes.[4]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]Czerkas i Yuan en 2002, varen descriure a Scansoriopteryx com a provinent de la Formació Yixian, Liaoning, China. La procedència de Scansoriopteryx és incerta, encara que Wang et al. de 2006, és el seu estudi de l'edat del Llit Daohugou, sugerint que provablement provinga d'eixos mateixos llits, i és aixina provable un sinònim de Epidendrosaurus. El Llit Daohugou se supon datat en el jurásico Mig,[6] encara que açò està en discussió.
Scansoriopteryx li dona el seu nom a la família Scansoriopterygidae, encara que la correcta posició taxonómica d'esta és incerta. També és incert l'estatus del nom Scansoriopteryx. L'espècimen tipo va ser descrit solament alguns mesos despuix d'un animal molt similar, Epidendrosaurus, que va ser descrit en llínea, pero el nom Epidendrosaurus no va ser publicat imprés fins al cap de Scansoriopteryx.[1] Estos dos espècimen són tan similars que podrien pertànyer al mateix gènero, és eixe cas el primer nom publicat tindria la prioritat. El cos que fixa les regles per al nomenament d'animals, l'ICZN, ha dictat una esmena al còdic que favoriria els noms publicats en llínea, per eixemple Epidendrosaurus, si són adoptat formalment, pero ICZN deu decidir si esta regla té caràcter retroactiu, llavors Epidendrosaurus podria tindre prioritat sobre Scansoriopteryx.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Czerkas, S.A., and Yuan, C. (2002). An arboreal maniraptoran from northeast China". Pp. 63-95 in Czerkas, S.J. (Ed.), Feathered Dinosaurs and the Origin of Flight. The Dinosaur Museum Journal 1. The Dinosaur Museum, Blanding, U.S.A. PDF abridged version
- ↑ Padian, Kevin. (2001) "Basal Avialae" in "The Dinosauria" in "The Dinosauria: Second Edition" University of Califòrnia Press. 2004.
- ↑ “Do feathered dinosaurs exist? Testing the hypothesis on neontological and paleontological evidence” . Journal of Morphology 266: 125–166. doi:. PMID 16217748.
- ↑ 4,0 4,1 “A juvenile coelurosaurian theropod from China indicates arboreal habits” (2002). Naturwissenschaften 89 (9): 394–398. doi:. PMID 12435090.
- ↑ “A bizarre Jurassic maniraptoran theropod with preserved evidence of membranous wings” (2015). Nature 521 (7550): 70–3. doi:. PMID 25924069.
- ↑ Wang, X., Zhou, Z., He, H., Jin, F., Wang, Y., Zhang, J., Wang, Y., Xu, X. & Zhang, F. (2005). "Stratigraphy and age of the Daohugou Bed in Ningcheng, Inner Mongòlia." Chinese Science Bulletin, 50(20): 2369-2376.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Scansoriopteryx heilmanni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.